L’estudi confirma la presència de diverses estructures constructives sota el subsòl de la plaça i apunta a la possible localització de l’antiga Casa Farners, vinculada als episodis històrics de la Guerra dels Segadors i les Guerres Carlines

L’Ajuntament de Santa Coloma de Farners ha presentat aquest divendres al vespre els resultats de la prospecció arqueològica amb georadar realitzada a la Plaça de Farners, una intervenció que ha permès identificar diverses restes i estructures soterrades sota el paviment actual, entre les quals destaca la possible localització de l’antiga Casa Farners.

L’acte de presentació ha comptat amb la participació de l’alcalde, Pep Prat; l’arxiver municipal, Sergi Torrent; la investigadora cultural i genealogista, Cristina Trias; l’historiador, Miquel Borrell; l’autor de l’estudi arqueològic, Roger Sala; la directora dels Serveis Territorials a Girona del Departament de Cultura, Maria Isabel Bernal Guirao, així com tècnics i arqueòlegs del Departament de Cultura.

La intervenció arqueològica tenia com a objectiu principal localitzar possibles restes de la Casa Farners, un edifici noble que havia estat propietat d’un dels principals llinatges de l’oligarquia local i que va tenir un paper destacat durant els primers episodis de la Guerra dels Segadors, l’any 1640. Segons la documentació històrica, l’edifici va resultar parcialment afectat pels incendis derivats dels aixecaments populars provocats per l’allotjament forçós de tropes castellanes a la vila.

Malgrat els danys soferts durant aquell conflicte, la Casa Farners va continuar dempeus més de dos segles, fins a la seva destrucció definitiva i posterior enderroc l’any 1875, en el context de la Tercera Guerra Carlina.

Els treballs amb georadar han detectat diverses estructures constructives al sector nord-est de la plaça que coincideixen amb la cartografia històrica de 1836. Entre les principals troballes destaca el denominat grup 15, situat entre 0,7 i 1 metre de profunditat, on s’han identificat tres possibles habitacions amb una longitud aproximada de 17 metres. També s’ha localitzat una estructura rectangular de 5 metres per 3,7 metres, identificada com a grup 3-4, que podria formar part del mateix conjunt arquitectònic.

L’estudi també ha documentat altres elements constructius distribuïts per diferents sectors de la plaça. A la banda propera a l’església i al carrer de Frederic Clascar s’ha detectat una possible habitació delimitada per murs a uns 60 centímetres de profunditat. A la zona central de la plaça s’han identificat estructures fragmentàries i possibles restes de murs amagats sota nivells de runa i enderrocs.

Entre les troballes més destacades també hi figura la identificació del Rec Merder, una antiga conducció d’aigua canalitzada que travessa el nucli urbà de nord a sud i que apareix reflectida en els nivells més profunds del subsòl.

Els investigadors han assenyalat igualment la presència d’alteracions profundes a més d’1,4 metres de profunditat, tot i que la seva naturalesa no s’ha pogut determinar amb precisió amb la tecnologia emprada. Aquestes anomalies podrien correspondre tant a elements geològics com a estructures arqueològiques més antigues.

La memòria d’intervenció destaca que la Plaça de Farners presenta una seqüència històrica molt extensa, amb indicis que es remunten almenys al segle XI. Aquesta continuïtat històrica reforça el potencial arqueològic del subsòl d’aquest espai central de la vila.

Els responsables de l’estudi consideren que els resultats obtinguts permeten avançar en el coneixement històric de la plaça i documentar l’evolució urbana de Santa Coloma de Farners al llarg dels segles. Tot i això, la investigació conclou que serà necessari aprofundir en l’estudi documental i dur a terme futures excavacions arqueològiques per confirmar definitivament la cronologia i la funció de les estructures detectades.