La secretària general de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Rosa Vestit, acompanyada de la tècnica de l’àrea de continguts, Sònia Oriola, va comparèixer aquest dilluns 20 de juliol a la tarda davant la Comissió de Justícia i Qualitat Democràtica del Parlament de Catalunya per exposar el posicionament del municipalisme en relació amb la Proposició de llei de modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya i de la Llei del dret a l’habitatge.

Durant la seva intervenció, l’ACM va valorar positivament l’objectiu de la iniciativa legislativa d’ampliar les eines de les comunitats de propietaris davant situacions d’ocupació que alteren greument la convivència, posen en risc la seguretat o afecten la integritat dels immobles. No obstant això, va advertir que aquest reforç de les facultats de les comunitats no pot comportar una reducció de la capacitat d’actuació dels ajuntaments.

En aquest sentit, la secretària general de l’ACM, Rosa Vestit, va afirmar que «els ajuntaments som la primera porta on truquen els veïns quan es produeixen situacions que alteren la convivència. Qualsevol reforma ha de servir per sumar eines i millorar la coordinació, però en cap cas per limitar les competències i la capacitat d’intervenció dels municipis».

L’ACM va expressar especialment la seva preocupació per la modificació de l’article 41 de la Llei del dret a l’habitatge, que suprimeix la consideració d’utilització anòmala de les ocupacions sense títol habilitant quan aquestes alteren la convivència o posen en risc la seguretat. Segons l’entitat municipalista, aquesta modificació podria limitar la capacitat d’intervenció administrativa dels municipis davant situacions especialment greus.

A més, durant la compareixença, l’ACM va insistir en la necessitat d’establir mecanismes clars de coordinació entre les comunitats de propietaris i les administracions locals, per evitar duplicitats, actuacions contradictòries o manca d’informació entre els diferents actors implicats. L’entitat considera imprescindible reforçar la comunicació entre comunitats, ajuntaments, policies locals, serveis tècnics i serveis socials per garantir una resposta integral i eficaç.

Un altre dels aspectes destacats per l’ACM va ser la necessitat de delimitar amb precisió quines situacions poden activar aquests mecanismes d’actuació. L’entitat va defensar que no tota ocupació sense títol genera necessàriament situacions de conflictivitat i que, per tant, cal acreditar adequadament les afectacions a la convivència o a la seguretat mitjançant informes o proves objectives, garantint així la seguretat jurídica.

Finalment, l’ACM va recordar que qualsevol actuació ha de tenir en compte les situacions de vulnerabilitat residencial i va advertir que no es pot traslladar tota la responsabilitat als serveis socials municipals ni convertir els ajuntaments en els únics responsables de donar resposta a problemàtiques que sovint superen les seves competències i capacitats.