Que correspon als mesos de març i abril de 2026. Aquest número inclou el dossier que porta per títol «La Girona llaminera», coordinat per Anna Pi.
 
La presentació ha tingut lloc aquest dijous a Can Trincheria d'Olot amb la participació d'Imma Muñoz, diputada de la Diputació de Girona i regidora de l'ajuntament d'Olot; Anna Pi, coordinadora del dossier «La Girona llaminera» del número 355 de la Revista de Girona; Lluís Riera, pastisser i xocolater a Olot; i Gerard Bagué, director de la Revista de Girona.
 
La Revista de Girona és una publicació bimestral que té com a objectiu difondre treballs de recerca i de divulgació cultural que incloguin com a àmbit preferent el territori de les comarques gironines. Conté diverses seccions, entre les quals destaca el dossier temàtic de cada número, en què es recullen diferents testimonis del passat i del present del territori gironí.
 
El dossier «La Girona llaminera» conté una introducció de la coordinadora del dossier, Anna Pi. En l'article que obre el dossier «La Girona llaminera», Jaume Fàbrega descriu com és la tradició pastissera de les comarques gironines. «Una tra­dició que poua de les receptes antigues, algunes de les quals Pep Vila recull de receptaris d'entre els segles xvii i xix, i que s'escola en tots els àmbits, si tenim en compte encara el del monestir de Sant Daniel».
 
També conté els següents articles:

«El gust pel dolç» Jaume Fàbrega

A la regió de Girona, com en general a tota la Catalunya Vella, no hi ha tanta tradició de pastisseria casolana com la que existeix, per exemple, en altres zones dels Països Catalans, com la regió de l'Ebre o al País Valencià. En canvi, hi ha una presència molt important de la pastisseria pública, i a més s'erigeix en el centre català de les galetes.

«Els receptaris confiters històrics gironins (segles xvii-xix)» Pep Vila

Catalunya té la sort de posseir un dels receptaris més antics d'Europa: el Libre de totes maneres de confits, del segle xiv, sobre dolços i pastissos. Des de 1663 fins al segle xix, per tancar un període, a les comarques gironines, tenim diversos testimonis d'aquesta cultura, la majoria d'origen gremial, amb el dolç com a protagonista i subjecte, amb mel i sucre, que ens informen sobre gustos, tradicions gastronòmiques i pràctiques alimentàries

«Tria la festa i endolceix-la» Sebastià Goday

A la Selva, els rituals de celebració de les festes religioses segueixen un calendari. Hi ha també els calendaris de les festes patronals de cada vila i de les personals. Totes aquestes festivitats van acompanyades de menges especials i especiades, i com a colofó: les postres. Els processos d'adaptació del dolç a la vida quotidiana han tingut en la mel i el sucre els principals protagonistes, juntament amb la progressió adquisitiva de la societat.

«Obradors i vitrines icòniques» Anna Pi

La Pastisseria Ferrer (Olot), la Dolceria Batlle (Torroella de Montgrí), la Pastisseria Pujol (Camprodon) i, encara, el Forn la Barceloneta (Figueres) són punts dolços de referència que, més enllà de satisfer el plaer pel dolç, ho fan també de l'ànima.

«El tema de la xocolata ve de lluny» Lluís Riera

La història de la xocolata, tal com la coneixem ara, no seria possible sense elements clau com els maies, Cristòfor Colom, Barcelona, la publicitat i el saber fer de xocolaters i pastissers generació rere generació. Dels inicis a la transformació, aprenentatge i difusió, repassem passat, present i reptes de futur dels xocolaters.

«El calendari dolç de les postres gironines» Mar Camps

Els records tenen la flaire d'una pastisseria, de la cuina de les nostres mares, dels dolços que es preparen per les dates assenyalades. Unes tradicions, lligades al calendari i a les estacions, que minven però que encara es mantenen a les nostres cases i als nostres pobles. El sabor i l'olor de pastes, galetes, panellets o brunyols ens desperten la memòria, ens retornen a la infància i ens fan arrelar, encara més, en el nostre país petit.

«Olors i gustos del Museu de la Confitura» Roser Bech

Hi ha espais que, d'una manera proustiana, ens traslladen a temps passats viscuts, com l'aroma dolça que només d'entrar al Museu de la Confitura, de Torrent, enllamineix el més displicent. Amb més de cent varietats de melmelades, confitures, gelees i compotes artesanes, Maria Regàs, propietària, i Teresa Millàs, cap de cuina, excel·leixen en un projecte iniciat el 2004 per Georgina Regàs.

«Mel de mil flors de Vilamaniscle» Roser Bech

El Romancer català imagina un paradís ben dolç: «Só estat en una ciutat que la Xauxa s'anomena. | Les parets en són de sucre i les portes de canyella, | els carrers enrajolats de rajola de València. | Al mig d'aquella ciutat, hi passa un riu de vi negre, | d'aiguardent i del bon vi naveguen nostres galeres | i una bassa de mel dolça set molins molen atesa».

«Rebosteria i pastisseria al monestir benedictí de Sant Daniel de Girona» Pep Vila

Els dolços sempre han agradat a tothom, encara que de petits ens diguessin que «lo dolç fa cucs». Els sabors de la mel i del sucre han conquerit des d'antic els nostres sentits. En el cas del monestir de Sant Daniel de Girona, al costat d'apunts d'arrel medieval que n'indiquen el consum, l'arxiu monacal disposa també d'una llibreta amb receptes de pastisseria i rebosteria dels volts de l'any 1950. Heus aquí alguns detalls del seu contingut.

«El gran repte de la indústria de la pastisseria» Oriol Leza

La pastisseria industrial ha guanyat presència els últims anys. La facilitat de trobar aquests productes en gairebé qualsevol establiment, des d'una benzinera fins a un petit supermercat, sovint ens evita haver d'anar expressament a una fleca o pastisseria. És cert, però, que el consumidor actual és més exigent i analitza les etiquetes abans de comprar. El gran repte del sector és oferir productes de qualitat, adaptats a la demanda i amb un preu competitiu.

«L'ofici pastisser, entre el calendari litúrgic i l'algoritme» Elara Pi

La pastisseria gironina, lligada al calendari litúrgic i al cicle vital, viu un període de confluència. L'ofici tradicional s'adapta a les dinàmiques de globalització i les xarxes socials. Àngel Garcia Pubill, president en funcions del gremi, veu en aquest canvi l'oportunitat de potenciar l'excel·lència artesana i la qualitat del producte de proximitat com a signes d'identitat.


Altres temes de què tracta la Revista de Girona número 355  
Aquest número també inclou, entre altres continguts, una Entrevista de la periodista Bàrbara Julbe  a la realitzadora empordanesa Mai Balaguer:


El Reportatge «Cap als cent anys d'estudi, memòria i territori», la historiadora Anna Pi parla sobre el Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca.
Reportatge Fotogràfic: Bèsties de Gerard Cruset
Elles Als Ajuntaments: Tretze noms de dona que són baula de Gemma Busquets
Perfil: On els llibres, el vi i la cultura es troben: el món de Matteo De Bernardi de Júlia Brugués
Lletres: Les traces musicals en el «Trio de Mitilene» d'Irene Tarrés
Història: Joan Gamper, un estiuejant il·lustre de la Suïssa catalana de Joan Barbarà; i
Roca i Ferreras a la Revista de Girona: l'excusa per a una història nacional de Manuel Pérez Nespereira.
La Memòria d'un Ofici: Aleix Grifoll Bravo, cisteller de Josep Campmajó i Toni Vilches
Paladars Elèctrics: El tractat de confitures i drogues de Francesc Roger de Palafrugell (I) de Pep Vila.

Fotògraf: Pere Duran / Nordmedia