La Casa de Cultura de la Diputació de Girona presenta una gran exposició dedicada a l'art i la cultura pop, un moviment que va revolucionar la manera d'entendre l'art a partir dels anys cinquanta i que continua sent una influència decisiva en la creació contemporània.
 
L'exposició «Art i Cultura Pop. D'Andy Warhol a Takashi Murakami: el llenguatge pop que no mor» s'ha inaugurat aquest dijous amb la participació de la comissària de l'exposició, Antonella Montinaro, i el vicepresident i diputat de Cultura de la Diputació de Girona, Jordi Camps.
 
L'art pop va néixer a la Gran Bretanya a mitjan anys cinquanta i va arribar als Estats Units a finals d'aquella dècada per revolucionar la manera d'entendre l'art. Aquest moviment va sorgir en un context de postguerra, en una societat fascinada pels nous mitjans de comunicació: la televisió, el cinema i la publicitat. Els artistes van desafiar les convencions i van assumir que qualsevol element de la cultura popular podia convertir-se en art.
 
L'exposició dels cinquanta anys d'art, música i cultura pop recopila més de seixanta-cinc produccions de trenta artistes que aborden l'art pop des dels seus orígens, als anys cinquanta, fins als nostres dies: Andy Warhol, Roy Lichtenstein, Robert Rauschenberg, Eduardo Paolozzi, Richard Hamilton, Peter Blake, Yayoi Kusama, Equip Crònica, Equip Realitat, Eduardo Arroyo, Rafael Canogar, Damien Hirst, Takashi Murakami, Jeff Koons, Yoshitomo Nara, Julian Opie, Shepard Fairey (Obey), Kaws, D*Face, Boamistura i Okuda, entre d'altres.
 
L'art pop va ser un moviment sorgit a finals de la dècada de 1950 a Regne Unit i Estats Units com a reacció artística davant l'expressionisme abstracte i que es va caracteritzar per l'ús d'imatges i temes presos de la societat de consum i de la comunicació de masses aplicats a l'art. Utilitzaven imatges conegudes amb un sentit diferent per aconseguir una postura crítica de la societat de consum.
 
El neopop, per la seva banda, és un corrent artístic que és el viu exemple de la postmodernitat del segle xx, en què ironia, repetició, apropiació, desconstrucció i diferents llenguatges o referències generen un art de vegades kitsch i de matisos mixtos. No hi ha homogeneïtat i, igualment, s'utilitzen com a font d'inspiració imatges de la cultura popular dels mitjans de comunicació de masses. Tots els artistes neopop tenen en comú el fet d'utilitzar la iconografia dels còmics, dels dibuixos animats, dels anuncis publicitaris o fins i tot de l'obra d'altres artistes pop ja consagrats. Si alguna cosa caracteritza l'art urbà del segle xxi al voltant del món és l'heterogeneïtat. Les intencions dels seus autors són molt diverses i variades, no tots manegen el llenguatge de la subversió i la ironia, no tots tracten d'incitar en el públic reflexions socials ni polítiques; però sí que busquen cridar l'atenció i sorprendre en ocupar un espai públic no concebut inicialment per albergar obres d'aquest tipus, en convertir el carrer en un museu a l'aire lliure.
 
El que uneix tots aquests moviments és un sistema referencial i subjectiu. Es tracta d'uns estils que tornen a la realitat quotidiana de la vida diària, una cultura popular amb protagonisme de la televisió, les revistes o els còmics.
 
Aquesta exposició inclou una selecció d'artistes que han estat treballant el llenguatge pop des dels seus orígens a mitjans del segle xx fins als nostres dies, i fa una anàlisi comparada de les produccions artístiques d'EUA, Regne Unit i Espanya.
 
A través d'un recorregut multidisciplinari i de caràcter divulgatiu, el públic podrà contemplar les serigrafies de Marilyn Monroe elaborades per Andy Warhol i les famoses llaunes Campbell protagonistes de la seva producció, veure la repercussió que va tenir a Espanya l'obra de l'Equip Crònica, i també fer un itinerari per l'art pop al Regne Unit i la seva continuïtat en el pop urbà.
 
Per descobrir les claus d'aquest moviment cultural, les seves arrels històriques i les seves icones més destacades, s'ha dissenyat un programa complet d'activitats didàctiques orientat a tots els grups d'edat escolar.
 
L'exposició es podrà visitar a la Casa de Cultura de Girona (plaça de l'Hospital, 6), del 7 de maig (inauguració a les 18 h) al 4 de juliol.
 
La comissària de l'exposició, Antonella Moninaro, destaca que: «Aquest moviment defensava una idea radical: no hi ha jerarquia cultural, l'art pot prendre elements de qualsevol font. I aquesta filosofia continua viva en l'art urbà del segle xxi, caracteritzat per la seva heterogeneïtat. Avui, els artistes exploren llenguatges diversos: alguns juguen amb la ironia i la subversió, d'altres busquen simplement cridar l'atenció ocupant espais públics que mai havien estat pensats per a l'art».
 
El diputat de Cultura, Jordi Camps, ha assenyalat que: «Des de la Diputació de Girona treballem per fer arribar la cultura a tots els públics. I aquesta és una oportunitat única per descobrir com el pop ha transformat la relació entre l'art, la música i la societat, i com continua inspirant la creació contemporània».