Tal com s’ha estat fent durant 17 anys seguits, aquest diumenge a les 7 del matí s’ha celebrat una nova edició de la Missa de l’Alba, just quan el cel es va il·luminant gradualment amb la sortida del sol. Ara bé, la tradicional celebració litúrgica que se celebra a l’aire lliure, a l’emblemàtic entorn de la platja de davant la Roca de Sa Palomera, s’ha vist marcada –com totes les activitats arreu del món- per l’inevitable context de la COVID-19.

De fet, la XVII Missa de l’Alba s’ha dedicat aquest 2020 –com no podia ser d’una altra manera- a tractar la pandèmia des de la vessant que convidava a la reflexió, cercant aquell costat més encoratjador que ajuda a reconciliar-se amb la humanitat per sobre d’altres exemples més poc agraïts. Precisament per aquest motiu, el lema que s’ha triat enguany ha estat ‘I tu, què fas'’.

A mesura que s’anava fent de dia, la celebració ha anat incloent diversos ingredients, entre ells la interpretació de cançons a càrrec del mateix grup de músics que sol col·laborar cada any. La missa l’han encapçalat els rectors de les parròquies de Blanes, Enric Roura i Josep Perrich. En aquesta ocasió, la temperatura força freda –aquesta passada nit Blanes ha assolit els 11 graus- després que el vent d’aquesta matinada, que ha amainat just pels volts de les 7, ha estat la nota predominant.

Dos testimonis de lluita social i sanitària contra la COVID

Una de les parts més agraïda de la celebració que es fa cada any és quan es poden escoltar de viva veu testimonis reals que giren a l’entorn de la temàtica triada en cada ocasió. Per aquest motiu, avui s’han escoltat d’una banda la vivència d’una infermera, i de l’altra la d’una voluntària que col·labora amb una ONG local.

En el primer cas es tractava de Maria Rams, cap d’infermeria de Consultes Externes a l’Hospital Comarcal de Blanes, qui quan va esclatar la COVID-19 estava precisament convalescent d’una operació. La Maria no s’ho va pensar dues vegades, i es va incorporar a la feina abans del què li tocava per donar un cop de mà, per contribuir en una lluita en què les dosis d’humanitat hi ha tingut molt a veure.

El segon testimoni ha anat a càrrec d’una altra dona, Maria del Vilar Puig, en la seva faceta com a voluntària de Càritas Interparroquial de Blanes. Aquesta ONG ha hagut de redoblar especialment esforços per fer front a la vessant més social i econòmica: la manca de recursos amb què de cop i volta s’han trobat moltes famílies de Blanes al tancar moltes empreses i serveis pel confinament.

D’altra banda, també s’ha fet una performance amb la col·laboració de diverses persones que han ajudat a omplir de contingut la paraula ‘Pandèmia’. Amb cadascuna de les lletres de la paraula que servia com a pal de sortida, s’ha anat omplint de missatges a partir de paraules que comencen amb aquesta lletra. També hi havia un QR perquè tothom pogués rebre el missatge al mòbil.

Record a la figura de Pere Casaldàliga

Un altre leitmotiv que ha tingut enguany la XVII Missa de l’Alba ha estat la gran petjada deixada en els cors de moltes persones pel bisbe Pere Casaldàliga, qui va morir als 92 anys a principis del passat mes d’agost. Conegut sobretot per ser un dels promotors de la Teoria de l’Alliberament, Pere Casaldàliga va inspirar fa 17 anys la creació de la Missa de l’Alba que es fa a Blanes, a l’estil de la que el bisbe català celebrava al Brasil.

Casaldàliga va participar en la fundació de la influent Pastoral de la Terra i al Consell Missioner Indígena, organització vinculada a l’Església Catòlica brasilera, país on s’hi va traslladar a viure a finals de la dècada dels anys 60, quan a l’estat espanyol encara es vivia sota la dictadura franquista. El bisbe va arribar a patir amenaces de mort en diverses ocasions, provocades per la seva defensa que els indígenes havien de recuperar les terres ocupades pels invasors.

Les mesures de seguretat per la COVID-19 han marcat la Missa de l’Alba

Ara bé, el què ha estat especialment present en tot moment és l’actual context de la pandèmia. Des de l’organització, els consells pastorals de les parròquies de Blanes, es va decidir no suspendre la celebració litúrgica com un signe de l’esperança que no s’ha de perdre malgrat la dura realitat de la pandèmia. De cara a la celebració d’aquest diumenge es va mantenir una reunió amb Protecció Civil perquè s’apliquessin totes les mesures de seguretat per la COVID que cal implementar especialment quan hi ha grups nombrosos de persones.

Aquesta prevenció ja ha condicionat que s’hagi hagut de variar la disposició escènica de la mateixa celebració. El lloc honorífic on cada any s’alça l’altar, allotjat en una barca, s’ha girat a l’esquerra de manera que darrera d’ell hi havia tota l’extensió de la platja central amb Sant Joan. La mascareta ha estat d’obligatori ús durant tota la celebració, i s’ha reduït l’aforament pràcticament una quarta part, amb 80 cadires disposades sobre la sorra i distanciades a 1’5 metres les unes de les altres.  

També s’ha suprimit l’habitual esmorzar compartit que es feia un cop finalitzada la celebració, a base d’ingredients aportats pels mateixos participants en la celebració a l’aire lliure. I així s’ha donat compliment a una litúrgia que cada any serveix per saludar un nou curs, un canvi d’estació de l’any, per començar una nova etapa amb renovades energies i que, per a molts dels participants, haurà significant una recàrrega de renovada energia per afrontar el què hagi de venir.