Canal Ajuntament

Platja d'Aro. Dotze artistes de renom personalitzen "La Pepa" la nina tradicional catalana tot commemorant el 15è aniversari del museu de la Nina de Castell d'Aro

La presentació pública del projecte serà el proper diumenge 9 de setembre a les 20 h

 

Els artistes Alvar (Alvar Suñol Muñoz-Ramos), Bonaventura Anson, Eduard de Cabrera, Pep Camps, Quim Domene, José Guillén Rojas, Jaume Malaret, Navarro Vives, Ramon Pujolboira, Joan Carles Roca Sans, Vicente Romero i Isidre Vilaseca han participat en el projecte artístic proposat per l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro de personalització de la figura de la nina tradicional catalana La Pepa en motiu del 15è aniversari del Museu de la Nina de Castell d’Aro. Aquest model va ser el més popular i assequible – en ser de cartró i no de porcellana - dels anys 20 als 50 del S.XX al país. En una peça de mesures gairebé naturals, d’1’5 metres d’alçat i de cartró, cada autor hi ha reflectit el seu estil i la seva personalitat. El conjunt d’obres serà presentat el proper diumenge 9 de setembre a les 20 h a la Plaça Lluís Companys de Castell d’Aro (just davant del Museu de la Nina) amb la presència de tot els artistes, en el marc de l’acte de celebració de l’efemèride d’aquest equipament cultural.

 

Els dotze autors comparteixen el fet d’haver exposat a les sales municipals d’art del Castell de Benedormiens (excepte Roca Sans que ho farà l’any vinent). Posteriorment a l’acte, les peces s’instal·laran en diverses dependències municipals. En l’acte del proper diumenge, que coincideix alhora amb la Festa Major de la vila, hi intervindrà un dels autors en representació de la dotzena d’artistes participants per explicar com han viscut aquest nou repte i experiència plàstica. També ho faran el regidor de cultura de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, David Prohias; i l’alcalde, Joan Giraut. També hi assistiran representants de les famílies que han fet aportacions de col·leccions a l’equipament (Teixidor, Grau-Muntanda, i Borrell-Ripoll), dotant-lo de contingut durant tots aquests anys fins assolir un fons de més de 800 peces de totes les èpoques i de tot el món. El conjunt s’ha anat completant amb altres adquisicions i donacions puntuals de cases comercials o ambaixades i consolats, i d’aquesta manera el museu s’ha anat especialitzant en nines de diferents països, en consonància amb el cosmopolitisme i el caràcter turístic del municipi.

 

L’equipament, situat a la seu de l’antic Ajuntament, està distingit amb la Q de Qualitat Turística del Pla de Qualitat Turística en Destinació al Baix Empordà des de l’any 2007, i cada any rep una mitjana d’uns 10.000 visitants, el 70% dels quals durant els caps de setmana de la tardor, l’hivern i la primavera. Aquest distribució consolida el museu com un element important de desestacionaltizació en el conjunt d’atractius turístics del municipi.L’entrada és gratuïta, i també se’n pot gaudir mitjançant una visita guiada al nucli antic de Castell d’Aro - espai declarat Bé Nacional d’Interès Cultural - organitzada per l’Oficina de Turisme de Platja d’Aro. L'horari d’obertura varia en funció de l’època de l’any: juliol i agost de dimarts a divendres de 18 a 21 h, i els caps de setmana i festius d’11 a 13 h i de 18 a 21 h; setembre caps de setmana i festius d’11 a 13 h i de 17 a 20 h; i d’octubre a juny caps de setmana i festius d’11 a 13 h i de 17 a 19 h.

  

El Museu de la Nina consta de dues parts. La primera, a la planta baixa, s’ha especialitzat en nines d’arreu del món. Hi ha creacions realitzades amb tot tipus de material: ceràmica, palla, cartró–pedra, fusta, plàstic, roba, pell, llana, marfil, i fins i tot, de banya d’animal o closca de coco. Entre aquestes la més popular i emblemàtica és la nina de cartró anomenada Pepa. Hi destacar una col·lecció de 245 nines elaborades a ganxet. També hi ha peces creades exclusivament per a col·leccionistes cedides per les cases comercials Barbie i D’Antón, així com una bona mostra dels mobles o complements que acompanyaven les nines per donar més vida als jocs infantils. A la segona part del Museu, a la planta superior, s’hi poden veure nines més antigues, de gran valor museístic. Són peces del segle XIX  i de la primera meitat del XX, que mostren l’evolució de la nina a través dels seus materials i acabats. Una transformació que ha fet possible que la nina passi de ser un objecte de luxe, a una joguina popular.



Canal Ajuntament 2012 | Un projecte de NOTIDIG | redaccio@canalajuntament.cat | Avís Legal | 667732409

Top Desktop version