Canal Ajuntament

Banyoles. Una datació radiocarbònica confirma que un crani del museu arqueològic de Banyoles trobat a les coves de Serinyà és la resta d'humà modern més antiga de Catalunya

Un grup d’arqueòlegs i prehistoriadors de la Universitat de Gironaha publicat les seves recerques en una revista científica internacional

Avui s’han presentat al Museu Arqueològic de Banyoles les conclusions d’un estudi publicat per un equip d’arqueòlegs i prehistoriadors de la Universitat de Girona al Journal of Human Evolution, una prestigiosa revista científica internacional, on es detalla la identificació d’un crani del Museu Arqueològic de Banyoles trobat l’any 1972 a les coves de Serinyà com la resta d'humà modern (Homo sapiens) més antiga de Catalunya. Les altres restes humanes que es coneixen són d'altres espècies més antigues.

El fòssil prové de la cova Mollet III i consisteix en una volta cranial pertanyent a un individu adult i possiblement del sexe femení. La resta ha estat datada directament per radiocarboni amb el mètode AMS al laboratori de Gröningen (Holanda) i ha proporcionat una antiguitat d’uns 22.000 anys. Això la converteix en la primera representant de la nostra espècie a Catalunya i una de les més antigues de la Península Ibèrica.

Aquesta resta no és el resultat d’una descoberta durant una excavació actual al Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà sinó que fou treta a la llum l’any 1972 pel doctor Josep Maria Corominas, membre fundador del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles i descobridor de la majoria de jaciments prehistòrics d’aquesta zona. Ja aleshores es va intuir la seva importància i antiguitat, però al ser localitzat al costat d’un potent estrat de l’edat de Bronze ric en restes humanes va provocar que no fos reconegut com a paleolític i, en canvi, s’atribuís a l’edat dels metalls.

La resta humana que avui es presenta, trobada a la cova de Mollet III, va quedar desada i conservada durant 38 anys als magatzems del Museu Arqueològic de Banyoles, que té la custòdia de tots els materials arqueològics que apareixen a la comarca del Pla de l’Estany. El crani no va ser mai exposat. Una de les tasques essencials del museu, a més de la difusió dels seus continguts, és justament la conservació, restauració i documentació de tots els objectes, la majoria procedents d’excavacions arqueològiques.

En el transcurs d’un estudi dels materials de les antigues excavacions de Corominas, un equip de l’Institut de Recerca Històrica – Secció d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Girona va veure la possibilitat de solucionar la controvèrsia existent des d’aleshores sobre l’edat d’aquest fòssil amb una datació radiocarbònica directa que va ser possible gràcies a les facilitats proporcionades pel mateix museu i per la col·laboració del Museu d’Arqueologia de Catalunya que també va permetre restaurar la peça.

Aquesta recerca s’emmarca dins dels projectes HUM2007-63435 El noreste peninsular desde el primer Auriñaciense hasta el fin del Solutrense (2007-2010) i HAR2010-19120 El Paleolítico Medio en la Cueva de la Arbreda (2011-2013) del Ministeri de Ciència i Innovació i del projecte a llarg termini de recerca i excavació de la cova de l’Arbreda que porta a terme aquest equip gràcies als permisos i el suport del departament de Cultura de la Generalitat i del Consell Comarcal del Pla de l’Estany. Tots aquests projectes es coordinen des de l’Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona.

El Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà reuneix els millors jaciments de l’Europa occidental per conèixer el pas de l’home de Neandertal a l’home modern. El seu interès ja va ser avalat per les primeres excavacions arqueològiques, iniciades l’any 1943 per Josep Maria Corominas. En l’actualitat es porten a terme des de la Universitat de Girona. L’any 1996 el Consell Comarcal del Pla de l'Estany, que en va assumir la gestió, va iniciar les obres de l’actual complex arqueològic per el qual passen milers de visitants cada any. Actualment s’han reiniciat les excavacions a la cova de Mollet III i es continuen les de la cova de l’Arbreda.

El Museu Arqueològic de Banyoles va ser creat l’any 1933 per l’Ajuntament de Banyoles, tot i que no va ser inaugurat oficialment fins a l’any 1943 de la mà del Centre d’Estudis Comarcals, amb qui l’Ajuntament comparteix la titularitat. Les col·leccions són essencialment d’arqueologia, encara que hi ha també una secció important de paleontologia de finals del Terciari i del Quaternari inicial (5-1 milió d’anys abans d’ara) i també alguns elements d’art, numismàtica i etnologia local.

Pel que fa als materials arqueològics cal destacar els d’època paleolítica (200.000-8.000 aC) propis dels homes de neandertal i sàpiens, procedents la majoria de les coves de Serinyà; els del poblat del neolític antic de la Draga (Banyoles) del 5300 aC, amb les úniques eines de fusta neolítiques de la Península Ibèrica; els ibèrics del Mas Castell de Porqueres; i els romans de la vil·la de Vilauba (Camós) i dels forns d’Ermedàs (Cornellà del Terri). D’època medieval i moderna (s.VII-XIX) es conserven diversos objectes procedents de la mateixa vila de Banyoles i del Pla de l’Estany.


 

Canal Ajuntament 2012 | Un projecte de NOTIDIG | redaccio@canalajuntament.cat | Avís Legal | 667732409

Top Desktop version