Ajuntament Girona, Ajuntament Figueres, Ajuntament Blanes, Ajuntament Lloret de Mar, Ajuntament Olot, Ajuntament Salt, Ajuntament San Feliu de Guíxols, Ajuntament Roses, Ajuntament Banyoles, Ajuntament Palafrugell, Ajuntament Palamós, Ajuntament Llagostera Ajuntaments Gironès, Ajuntaments Pla de l'Estany, Ajuntaments La Selva, Ajuntaments Baix Empordà, Ajuntaments Alt Empordà, Ajuntaments Garrotxa, Ajuntaments Ripollès, Ajuntaments Cerdanya, Ajuntaments Baix Llobregat, Ajuntaments Barcelonès, Ajuntaments Vallès Oriental, Ajuntaments Vallès Occidental, Ajuntaments Barcelona, Ajuntaments Lleida, Ajuntaments Tarragona, Notícies, Notícies Girona, Notícies Barcelona, Notícies Figueres, Notícies Lleida, Notícies Tarragona, Notícies Blanes, Notícies Olot, Notícies Roses, Notícies Llagostera, Notícies diputació, Notícies municipals, Notícies alcaldes, Notícies regidors, Notícies municipis, Notícies pobles, informació municipal, informació política, informació electoral, informació local, informació provincial, informació regional, informació alcaldes, informació regidors, informació consistorial, informació Girona, informació Barcelona, informació Tarragona, informació Lleida, informació gironès, informació comarcal, Barcelona alcaldes, Barcelona regidores , Barcelona municipis, Barcelona municipi, Barcelona Diputació, Barcelona comarca, Barcelona consistori, Barcelona ple, Barcelona eleccions, Barcelona notes premsa, Barcelona polítics, Barcelona polític, Barcelona consell comarcal, Barcelona consellers, Barcelona poblacions, Barcelona ciutat, Girona alcaldes, Girona regidores, Girona municipis, Girona municipi, Girona Diputació, Girona comarca, Girona consistori, Girona ple, Girona eleccions, Girona notes premsa, Girona polítics, Girona polític, Girona consell comarcal, Girona diputats, Girona consellers, Girona demarcació, Girona poblacions, Girona ciutat, Lleida alcaldes, Lleida regidores, Lleida municipis, Lleida municipi, Lleida Diputació, Lleida comarca, Lleida consistori, Lleida ple, Lleida eleccions, Lleida notes premsa, Lleida polítics, Lleida polític, Lleida consell comarcal, Lleida diputats, Lleida consellers, Lleida demarcació, Lleida poblacions, Lleida ciutat, Tarragona alcaldes, Tarragona regidores, Tarragona municipis, Tarragona municipi, Tarragona Diputació, Tarragona comarca, Tarragona consistori, Tarragona ple, Tarragona eleccions, Tarragona notes premsa, Tarragona polítics, Tarragona polític, Tarragona consell comarcal, Tarragona diputats, Tarragona consellers, Tarragona demarcació, Tarragona poblacions, Tarragona ciutat, Ajuntament Platja d'Aro, Ajuntament Begur, Ajuntament Llambilles, Ajuntament Quart, Ajuntament Corçà, Ajuntaments barcelonins, Ajuntaments catalans, ajuntaments Catalunya, ajuntaments comarcals, ajuntaments independents, notícies actualitat, notícies d'interès, notícies premsa, notícies diàries, notícies agencia, informació actualitat, informació premsa, informació diària, informació d'interès, informació última hora, Ajuntament Albiol, Albons, Alcanar, Alcanó, Alcarràs, Alcoletge, Alcover, Aldea| Aldover, Aleixar, Alella, Alfara de Carles, Alfarràs, Alfés, Alforja, Algerri, Alguaire, Alins, Alió Almacelles, Almatret, Almenar, Almoster, Alòs de Balaguer, Alp, Alpens, Alpicat, Alt Àneu, Altafulla, Notícies Amer, Ametlla de Mar, l' Ametlla Vallès, Ampolla, Amposta, Anglès, Anglesola, Arbeca, Arboç, Arbolí, Arbúcies, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argelaguer, Argençola, Argentera, Argentona, Armentera, Arnes, Arres, Arsèguel, Artés, Artesa de Lleida, Artesa de Segre, Ascó, Aspa, Avellanes i a Linya, les Avià, Avinyó, Avinyonet de Puigventós, Avinyonet Penedès, Badalona, Badia Vallès, Bagà, Baix Pallars, Balaguer, Balenyà, Balsareny, Banyeres Penedès, Banyoles, Barbens, Barberà de la Conca, Barberà Vallès, Barcelona, Baronia de Rialb, Bàscara, Bassella, Batea, Bausen, Begues, Begur, Belianes, Bell-lloc d'Urgell, Bellaguarda, Bellcaire d'Empordà
Girona. L'Ajuntament de Girona rep el fons Lluís Maria de Puig i Oliver
- Detalls
- Publicat el Divendres, 11 Desembre 2015 12:00
- Escrit per Ajuntament de Girona
L’acte de donació es farà avui, a les 19 h, a la Sala Miquel Diumé del consistori
L’Ajuntament de Girona, mitjançant l’Arxiu Municipal de la ciutat, rebrà el fons Lluís Maria de Puig i Oliver. L’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, presidirà l’acte de donació avui, a les 19 h, a la Sala Miquel Diumé de l’Ajuntament. L’acte comptarà amb l’assistència de la família de Lluís Maria de Puig i la participació de Joaquim Albareda i Salvadó, catedràtic d’Història Moderna de la Universitat Pompeu Fabra, que farà la glossa de Lluís Maria de Puig com a historiador.
La dona i les filles de Lluís Maria de Puig i Oliver, M. Loreto Bosch i Dalmau, Laura de Puig i Bosch i Helena de Puig i Bosch, com a propietàries del fons documental del polític i historiador gironí, han decidit cedir aquesta documentació a l’Arxiu Municipal de Girona que, reconeixent el seu valor històric i cultural, es compromet a fer-ne un tractament arxivístic adequat, a conservar-lo i a posar-lo a disposició dels investigadors i la ciutadania en general.
El fons consta de la documentació política i acadèmica generada per Lluís Maria de Puig al llarg de la seva vida (predomina el període 1980-2012), a més d’altre tipus de documentació de caire personal i una col·lecció de fotografies. El volum total és de 23,2 metres lineals de documentació distribuïda en 232 capses. Entre la documentació política, hi ha la generada pels diferents organismes en els quals va ocupar algun càrrec: Congrés dels Diputats, Consell d’Europa, Assemblea de l’Europa Occidental i Senat, a més de la documentació relacionada amb la seva militància al PSC. Pel que fa a la documentació generada com a historiador, destaca fonamentalment la relacionada amb la seva activitat docent a la universitat així com els articles i monografies.
Biografia
Lluís Maria de Puig i Oliver (Bàscara, 29 de juliol de 1945 - Girona, 12 de desembre de 2012) fou un polític i historiador català.
Va cursar la carrera d’Història a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es va llicenciar l’any 1975. Entre 1975 i 1977 viatjà a París, on va iniciar els seus estudis de doctorat a la EPHE de la Sorbona i va combinar-los amb la seva feina a Edicions Catalanes de París (fou un dels encarregats de la liquidació i trasllat de l’editorial a Barcelona). En aquest període a París, va establir amistat amb Josep Tarradellas i diversos personatges de l’exili i de la lluita antifranquista que es trobaven a França. A partir de 1977 va exercir de professor d’Història Contemporània en el Col·legi Universitari de Girona i a la UAB. Com a historiador, Lluís Maria de Puig se centrà en els estudis de l’època napoleònica seguint els passos de Carles Rahola, del qual publicà la biografia, Carles Rahola. Un ciutadà de Catalunya (1979). Els últims anys de la dècada dels 70 va publicar diversos llibres i articles d’història, entre els quals destaquen Girona Francesa, 1812-1814 (1976) i Tomàs Puig: Catalanisme i afrancesament, amb el qual va obtenir el premi Nicolau d’Olwer l’any 1976.
Paral·lelament a la seva carrera de professor i historiador, Lluís Maria de Puig va militar a Convergència Socialista (partit escindit del Moviment Socialista de Catalunya) i va ser un dels fundadors del Partit Socialista de Catalunya. L’any 1977 fou nomenat secretari del PSC de les comarques de Girona i dos anys més tard, el 1979, va ser elegit diputat del PSC al Congrés dels Diputats per la demarcació de Girona, càrrec que ocupà durant 32 anys, ja que fou reelegit en 6 ocasions més fins al 2004. Aquell any fou escollit senador fins al 2011.
L’acció política de Lluís Maria de Puig no es va reduir a l’àmbit espanyol. De 1983 a 2011 fou designat membre de l’Assemblea de Parlamentaris del Consell d’Europa (PACE). En aquesta institució va ocupar els càrrecs de president de la Subcomissió de la Carta Social (1984-1989), vicepresident de la Comissió d’Educació i Cultura, membre de la Comissió Política, cap de la delegació espanyola (1993-1997 i 2004-2008) i president de la cambra (2008-2010). La seva tasca en aquest organisme es va centrar, sobretot, en la defensa de les minories a Europa i de les seves llengües. Gràcies a la vindicació de la minoria aromanesa, l’any 1998 el nomenaren Doctor Honoris Causa per la universitat de Constança.
La seva experiència en el Consell d’Europa va facilitar-li que fos nomenat membre de la Unió Europea Occidental (UEO), de la qual fou president de l’Assemblea des de l’any 1997 fins al 2000.
Compaginant la seva activitat en els organismes europeus, Lluís Maria de Puig seguí ocupant càrrecs en el PSC i va ser designat membre de l’Executiva entre els anys 1986 i 1999, així com president de la Federació de Girona del 1997 al 2000. L’any 2001 es va fer càrrec de la presidència de la Fundació Ernest Lluch i participà en altres fundacions com EUREM o l’Institut Alexandre Cirici.
Els últims anys de la seva vida Lluís Maria de Puig va reprendre la redacció de llibres sobre temàtica napoleònica amb Girona, guerra i absolutisme (2006) i La constitució de Batlle i Jover (2007).
Imatge de Lluís Maria de Puig al Consell d’Europa (Ajuntament de Girona. CRDI –Autor desconegut-).
