Girona. Narcís-Jordi Aragó fa donació de la correspondència familiar a la Fundació Rafael Masó
Publicat el Dilluns, 01 Octubre 2012 14:42 Escrit per Ajuntament de Girona
El conjunt de la documentació que ha estat lliurada conté 285 cartes i postals creuades entre Estanislau Aragó i Maria de la Bonanova Masó des de 1910 fins a 1939
L’escriptor i periodista Narcís-Jordi Aragó Masó ha fet donació de la correspondència de la seva família a la Fundació Rafael Masó. L’alcalde de Girona i president de la Fundació, Carles Puigdemont, ha agraït profundament aquest nou acte de generositat d’Aragó, ja que la Fundació Rafael Masó va néixer fruit de la cessió de la Casa Masó que van fer ell i la seva esposa Mercè Huerta a la ciutat de Girona. El conjunt de la documentació que ha estat lliurada conté 285 cartes i postals creuades entre Estanislau Aragó i Maria de la Bonanova Masó des de 1910 fins a 1939, així com altres enviades entre el mateix Estanislau Aragó i diferents membres de les famílies Aragó i Masó. Aquest període comprèn l’època del seu festeig, els primers anys de matrimoni, i els anys de separació forçosa durant la Guerra Civil. Els documents manuscrits es conservaran a l’arxiu de la Fundació Rafael Masó, que ja conté documents i correspondència d’altres membres de la família Masó, i estaran a disposició dels estudiosos per tal de ser consultats.
El conjunt és d’un enorme interès històric i sociològic, ja que permetrà estudiar diferents aspectes de la vida quotidiana, els costums, les relacions i les vivències d’una família gironina que va tenir un gran protagonisme a la ciutat durant les primeres dècades del segle XX. Les 87 cartes corresponents al període de la Guerra Civil tenen un interès afegit, ja que Estanislau Aragó es va veure obligat a marxar de Girona i durant tot el conflicte ell i la seva família es varen escriure utilitzant noms i cognoms falsos i, a vegades, parlant metafòricament per tal de no revelar alguns fets o la identitat dels destinataris i altres familiars.
Estanilau Aragó i Turón va néixer a Santa Coloma de Farners l’any 1889. L’any 1915 es va establir a Girona com a procurador dels tribunals. Casat amb Maria de la Bonanova Masó i Valentí l’any 1920 i pare de tres fills, va treballar regularment com a redactor del Diari de Girona, que havia estat fundat pel seu sogre, el també procurador Rafael Masó i Pagès. Aragó va ser membre destacat d’Athenea i del Centre Catalanista de Girona, i president de l’Associació de la Premsa de Girona. L’any 1933 va ser elegit president del GEiEG, càrrec que va abandonar l’any 1934 quan, com a integrant de la candidatura de la Lliga, va accedir a l’Ajuntament de Girona. Com a regidor ponent de Cultura va dur a terme una intensa tasca que es va veure truncada el juliol de 1936. Amenaçat, va amagar-se a Barcelona fins que va poder passar la frontera, el març de 1937. Durant la resta de la Guerra Civil va exercir com a mestre a diverses escoles públiques del País Basc. Retornat a Girona l’any 1939, i totalment desvinculat de tota activitat política, va dedicar-se de manera exclusiva a la seva professió de procurador. Escollit degà del Col·legi de Procuradors de la província, l’any 1959, fou successivament reelegit i, quan va arribar a la jubilació, va ser nomenat degà honorari amb caràcter vitalici. L’any 1973 li fou concedida la Creu distingida de 1a classe de Sant Raimon de Penyafort. Va morir a Girona l’any 1975.
Nota: Per a més informació i imatges, contacteu amb la Fundació Rafael Masó (972 413 989 i/oAquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. ).