Canal Ajuntament

Llagostera. Llagostera ret homenatge a Isabel Vila, la primera sindicalista catalana

El proper diumenge 10 d’octubre Llagostera homenatjarà la figura d’Isabel Vila, coneguda popularment com a Isabel Cinc Hores, per la seva lluita social i laboral on va reivindicar les cinc hores en la jornada de treball infantil.

Enguany es celebren 152 anys del Foc de la Bisbal d'Empordà i s’han organitzat diversos actes commemoratius a banda i banda de les Gavarres entre elles la XXII Caminada Memorial Isabel Vila.

A les 7.30h, des de la plaça Catalunya de Llagostera hi ha prevista una concentració per iniciar la caminada. A les 11 està previst arribar a la zona del Puig d’Arques, entre el Puig d’Aiguabona i el Puig de la Gavarra (Puig Nonell). Serà en aquest punt quan es faran parlaments i una cantada de la cançó de la Isabel Vila. 

Isabel Vila, va prendre part el 6 d'octubre de 1869 en el Foc de la Bisbal, la revolta per defensar la República Democràtica Federal contra el governador militar de Girona, per la qual cosa va haver de travessar Les Gavarres. 

La caminada està organitzada per la Comissió organitzadora de la Travessa Llagostera-La Bisbal, Memorial Isabel Vila amb el suport del Grup de dones de la Bisbal, el Grup Excursionista Bell-Matí, la Colla Excursionista Cassanenca, l’Ajuntament de la Bisbal, l’Ajuntament de Calonge i l’Ajuntament de Llagostera. 

El Foc de la Bisbal de 1869

Amb l’esclat de la Revolució de Setembre de 1868, que va destronar Isabel II i el seu règim, va arrencar un període que es va anomenar democràtic. Els republicans que al costat dels liberals progressistes havien col·laborat en la Revolució van sentir-se traïts quan les Corts Espanyoles van aprovar una Constitució centralista i monàrquica el juny de 1869. Les ordres de revolta que va llançar el partit i la proposta de reunir-se a les capitals de comarca per després anar a ocupar Girona van fer que a la Bisbal s’hi apleguessin prop de 3.000 persones de diversos municipis del Baix Empordà, de Cassà de la Selva, de Llagostera... Quan van saber que les altres comarques no havien respost van decidir resistir a la Bisbal, després de proclamar la República Democràtica Federal. Un bon contingent de l’exèrcit de la guarnició de Girona va atacar la Bisbal per esclafar la revolta del 6 d’octubre de 1869.

L’alçament republicà federal va tenir ressò a la premsa internacional i va ser força comentat l’anomenat Foc de la Bisbal. El resultat va ser un triomf de tots els combatents que s’havien concentrat a la vila bisbalenca: l’exercit governamental atacant es va retirar a Girona a buscar més reforços davant l’aferrissada resistència dels combatents a les barricades, després d’haver capturat amb engany el diputat Pera Caimó, de Sant Feliu de Guíxols, qui presidia la Junta Revolucionària del districte concentrada a la Bisbal. Finalment, quan l’exèrcit del govern tornà a la població amb més nombre de soldats, els republicans es van dispersar, veient-se en inferioritat numèrica davant d’un exèrcit regular ben armat.


Canal Ajuntament 2012 | Un projecte de NOTIDIG | redaccio@canalajuntament.cat | Avís Legal | 972 831 541

Top Desktop version