Canal Ajuntament

Blanes. El Teatre de Blanes torna a omplir-se de públic amb ‘La Vampira de Barcelona’, del Cicle de Cinema Gaudí

El Teatre de Blanes ha tornat a registrar aquesta setmana un nou èxit de públic en la quarta sessió del Cicle de Cinema Gaudí que va tenir lloc dijous al vespre. Una vegada més, el pati de butaques transformat en sala de cinema va omplir-se de dalt a baix per assistir a una pel·lícula de plena actualitat: ‘La Vampira de Barcelona’.

Actual no pas perquè avui dia hi hagi una passa de vampirs, sinó perquè tot just fa cinc mesos que es va estrenar als cinemes, i encara n’hi ha que la projecten. El film signat per Lluís Danés –qui en els primers fotogrames ja fa més seva que mai l’obra al dedicar-li al seu pare, mort per COVID- prometia una història tèrbola i farcida de sang i fetge, però en canvi el què el públic va presenciar va ser una ració de realitat més trista del què s’esperava.

Tot i que ‘La Vampira de Barcelona’ es basa en una llegenda negra i l’imaginari popular al voltant d’un personatge real de principis del segle XX, Enriqueta Martí, la història plantejada per Lluís Danés no és ni de bon tros un llargmetratge a l’estil de l’exitós programa de TV3 ‘Crims’. És una trista història sobre un periodista drogoaddicte turmentat pel suïcidi de la seva germana; una dona malalta mental; una prostituta que vol ser cantant; i corrupció, un munt de corrupció i manipulació de la realitat des del poder econòmic, social, polític i judicial.

En tot cas, per sobre de la història, hi ha un estil de narració impecable i efectista, amb resolucions d’escenografia estètica visual que recorden a voltes –salvant les distàncies- ‘Moulin Rouge’, ‘La Llista de Schindler’ o fins i tot ‘Le Chien Andalou’. Això li ha valgut, entre d’altres, cinc estatuetes en la darrera edició dels Premis Gaudí 2021, incloses les de millor pel·lícula i direcció artística, així com el Gran Premi del Públic en la 53a edició del Festival Internacional de Sitges, on es va estrenar mundialment.

Èxit de públic a les Sessions del Cicle de Cinema Gaudí
Des que el passat febrer es va posar en marxa el Cicle de Cinema Gaudí al Teatre de Blanes-Teatre de la Costa Brava Sud, les quatre sessions que han tingut lloc fins ara ha estat sengles consecutius èxits de públic. L’arrencada va ser amb el popular film ‘La Boda de Rosa’, que va comptar amb la presència de la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Pasola.

La segona sessió també va tornar a congregar una gran quantitat d’espectadors, amb el film ‘Terra de Telers’, una mirada a la Catalunya industrial a través d’una Colònia Tèxtil. El passat mes d’abril també va ser un rotund èxit la projecció de la comèdia ‘Sentimental’, amb un repartiment encapçalat pel popular actor Javier Cámara.

El Cicle de Cinema Gaudí està organitzat pel Departament de Cultura i Festes amb el suport de l’Acadèmia del Cinema Català. L’aposta per incorporar aquest cicle a la programació del Teatre de Blanes ha estat molt ben valorada pel regidor de Cultura i Festes, Albert Sanz, qui dijous passat va poder comprovar de nou com el pati de butaques s’omplia de públic assistint a la quarta sessió.

‘My Mexican Bretzel’, el 17 de Juny al Teatre de Blanes
La nova proposta que forma part del Cicle de Cinema Gaudí ens emplaça per d’aquí a quatre setmanes, el 17 de juny, a la mateixa hora: les 8 del vespre. En aquesta ocasió també es tracta d’una original proposta: ‘My Mexican Bretzel’, entenent que el brètzel és una mena de galeta en forma de llaç molt popular entre els anglosaxons.

L’òpera prima de la directora catalana Núria Giménez Lorang és un documental de ficció rodat a l’estil de les pel·lícules dels anys 40, 50 i 60, però amb imatges reals rodades en aquestes tres èpoques. Aquí és on entra en joc la interessant proposta de la directora: explicar una història que és pura ficció amb imatges reals que, a més a més, van ser rodades pel seu avi.

La veritable pirueta és que Núria Giménez Lorang no havia vist mai cap d’aquelles imatges: quan va morir el seu avi, que vivia a Zurich, va acompanyar la seva mare a la casa familiar, i allí van descobrir-hi 50 bobines de 16 mm que composaven un valuós legat familiar. De tornada a Barcelona, va digitalitzar les imatges rodades pel seu avi –protagonitzades per la seva àvia-, i va ser llavors quan va sorgir la idea de construir un relat a l’estil d’un film de ficció, explicant una història inventada, però amb les imatges de la seva família.

El film és com un melodrama clàssic a l’estil de Douglas Sirk al voltant d’una parella protagonista, una dona de classe acomodada casada amb un multimilionari, que es mouen per diverses localitats europees, rodejats de luxe i de glamour a dojo. Sense cap mena de dubte, una proposta original, amb l’atractiu de les velles històries d’amor i l’afegit de ser un experiment visual que convida a somniar.

1621950703My Mexican Bretzel 3.jpg

1621950703My Mexican Bretzel 4.jpg


Canal Ajuntament 2012 | Un projecte de NOTIDIG | redaccio@canalajuntament.cat | Avís Legal | 972 831 541

Top Desktop version