L'Ajuntament de Barcelona amplia el Projecte Radars a 53 barris fins arribar al 77% de la gent gran
- Detalls
- Publicat el Divendres, 09 Juny 2017 14:17
- Escrit per Redacció
L'Ajuntament de Barcelona amplia el Projecte Radars a 53 barris fins arribar al 77% de la gent gran
El programa requereix de la implicació dels agents locals que actuen com a voluntaris, tot i que el lideratge l'exerceix Serveis Socials. El Radars va néixer l'any 2008 al barri del Camps d'en Grassot, a Gràcia, i actualment està present en 35 barris de 10 districtes diferents
Ajudar i facilitar que les persones grans puguin continuar vivint a la seva llar, garantint-ne el seu benestar amb la complicitat del seu entorn. Aquest és l'objectiu principal del Projecte Radars, que aquest divendres ha presentat els seus plans per multiplicar la seva implantació i arribar cada vegada a més barris de Barcelona. Des que va sorgir l'any 2008 al Camp d'en Grassot, al districte de Gràcia, el Radars no ha deixat de créixer i actualment ja funciona amb èxit a 35 barris de tota la ciutat. Al setembre del 2016, quan va iniciar-se el procés d'expansió, funcionava en 26 barris de 9 districtes diferents. La intenció de l'àrea de Drets Socials, però, és que l'any 2019 siguin 53 barris i que això doni cobertura al 77% de la gent gran. No és una xifra menor si es té en compte que prop del 12% dels més d'1,6 milions d'habitats que hi ha a Barcelona tenen més de 75 anys i que una de cada tres persones d'aquesta edat viuen soles.
El funcionament del Projecte Radars passa perquè el consistori, conjuntament amb els veïns i veïnes, farmàcies, comerciants i associacions supervisin si les persones grans que viuen soles a la ciutat es troben bé. La idea és que tots els que actuen com a radars estiguin atents a la dinàmica diària de les persones grans que coneixen i que, si detecten algun canvi en la seva rutina diària, en el seu comportament o en el seu aspecte, es posin en contacte amb el projecte. Les persones grans detectades són valorades pels professionals dels Serveis Socials, que intervenen conjuntament amb la xarxa del barri en cas de necessitat. Així doncs, la implantació del Radars en una zona concreta obliga a fer una tasca de sensibilització, difusió i adhesió, i també a la creació d'una plataforma de seguiment telefònic perquè les persones voluntàries facin les trucades corresponents per vincular aquestes persones grans que viuen soles a la xarxa social de cada barri.
'És un projecte que no creix si darrere no hi ha una ciutadania activa i implicada, que hi cregui, i professionals que els acompanyin. Però des del Govern Municipal hi ha la ferma voluntat d'impulsar el Radars a tota la ciutat', ha subratllat en roda de premsa la tinenta d'alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz. Ortiz, que ha estat acompanyada d'usuaris i voluntaris del programa que han explicat les seves experiències, ha recordat que a Barcelona viuen prop de 90.000 persones grans soles. La tinenta d'alcaldia també ha agraït a totes les entitats i farmàcies participants la seva tasca diària per fer del Radars una realitat plenament consolidada a la ciutat, i ha citat el bon funcionament d'altres programes pensats per a la gent gran, com és la Teleassistència.
Actualment el Projecte Radars fa el seguiment de 865 persones, amb la col'laboració de 348 entitats de la ciutat, 1.410 radars veïnals, 1.213 radars comercials i la implicació de 516 farmàcies. L'expansió a 53 barris fins l'any 2019 (10 barris durant aquest any 2017, 11 barris més el 2018 i els 6 barris restants el 2019) es farà gradualment, segons les especificitats de cada zona de la ciutat, i amb el seguiment corresponent per part del centres de Serveis Socials més propers en cada cas. Tot plegat suposa una despesa de 385.000 euros l'any.