Els arqueòlegs han descobert al Cap de Creus les restes del primer vaixell que es coneix a la Península fet amb tècniques navals dels ibers. Aquest derelicte data del segle I aC, mesurava 12 metres i feia navegació de cabotatge, transportant àmfores de vi que -probablement- anaven destinades a la milícia romana. Es troba enfonsat a les costes del Port de la Selva i s'ha batejat com a Cap de Vol, que és el lloc on reposen les fustes que se'n conserven. El responsable del Centre d'Arqueologia Subaquàtica (CASC), Gustau Vivar, explica que la forma de la quilla, la troballa d'una moneda de l'època o el fet que les quadernes estiguessin lligades amb cordes els fa concloure que es tracta d'un vaixell iber.

El derelicte de Cap de Vol ja feia anys que es coneixia, però fins ara no se n'havia estudiat l'arquitectura naval a fons. Les restes del vaixell es troben en ple Cap de Creus, i durant els anys 60 els submarinistes belgues en van espoliar el carregament (sobretot, àmfores). Allò que queda ara és, doncs, la carcassa del buc i nombrosos fragments d'àmfora i ceràmica.

Els arqueòlegs han datat les restes del vaixell a finals del segle I aC (es creu que es va enfonsar entre l'any 25 i l'1 aC). Després que fos espoliat, a finals dels anys 70 se'n va fer un primer estudi arqueològic, però no es va anar més enllà. Sí que va sorprendre, però, que les quadernes estiguessin lligades amb cordes.

Ara, el CASC n'ha començat a fer un anàlisi en profunditat. De moment, en aquesta primera campanya s'ha obert la zona de la proa (que fins ara, mai s'havia desenterrat). En concret, se n'ha excavat una àrea de sis per quatre metres.

El vaixell de Cap de Vol es troba enfonsat a 24 metres de profunditat i, durant aquests anys, ha quedat colgat per una capa d'uns 60 centímetres de sorra. Precisament, com concreta l'arqueòleg Gustau Vivar, això és el que ha permès que les restes de fusta es conservessin durant tot aquest temps.

Durant aquesta campanya, els arqueòlegs del CASC han documentat a fons la zona de proa. En total, s'han arribat a col·locar més de 500 marques. I les primeres conclusions que se n'han extret no deixen lloc per al dubte: probablement, el vaixell de Cap de Vol és el primer exemple conegut a la Península d'una nau construïda amb tècniques navals dels ibers.

La quilla, totalment planera

"Per primera vegada, podem dir que el vaixell respon a uns criteris que pertanyen a una tradició constructiva ibèrica", concreta Gustau Vivar. I hi afegeix: "N'estem segurs en un 90%, i esperem que en els propers anys, la resta de campanyes ens permetin acabar de confirmar-ho amb tota seguretat".

Entre d'altres, hi ha diversos elements que han permès diferenciar aquest derelicte dels altres que s'han localitzat fins ara, i que estaven fets amb tècniques dels romans. D'entrada, la forma de la quilla, que és totalment planera.

"Aleshores, la costa estava formada per maresmes, com una mena d'aiguamolls; i aquest vaixell estava dissenyat específicament per navegar-hi" indica Vivar. I hi afegeix: "Per això, aquesta forma de la quilla permetia que el vaixell navegués per aigües poc profundes i, fins i tot, remuntés rius".

A més d'això, altres tècniques que s'escapen de la tradició naviliera dels romans són el fet que les quadernes estiguessin lligades amb cordes o que, a finals dels anys 70, es descobrís una moneda ibera amagada a la base del màstil. "És una moneda que tenia molt poca circulació aleshores, que es va posar allà per portar sort, com un amulet, i que també ens dóna informació sobre qui va construir el vaixell", concreta Vivar.

Els estudis indiquen que el vaixell de Cap de Vol es dedicava al cabotatge. Transportava àmfores de vi, fet a la zona de l'antiga Badalona, que probablement tenien com a destí el port de Marsella, des d'on es repartirien a la milícia romana. "Es tractava d'un vi fet en quantitat, i no en qualitat", concreta l'arqueòleg i responsable del CASC.

Com a curiositat, aquesta campanya els arqueòlegs també han descobert una marca que el mestre d'aixa va deixar en una de les fustes del casc. No se sap, però, si responia a algun motiu constructiu o bé va ser una errada.

A partir d'ara, els arqueòlegs confien anar descobrint més secrets d'aquesta nau en properes campanyes. Probablement, l'any vinent se n'estudiarà la part de la proa. A més, com concreta Gustau Vivar, a la mateixa zona del Port de la Selva també es té constància de l'existència de tres derelictes més de la mateixa època, que es volen excavar i comparar amb els resultats obtinguts amb el Cap de Vol. 

Arreu de Catalunya, el CASC té constància de l'existència de 820 jaciments subaquàtics. D'aquests, més de 350 es troben repartits arreu de la Costa Brava (sobretot, al litoral de l'Alt Empordà).

Imatge: Un submarinista fa una planimetria acurada de la part del derelicte de Cap de Vol que s'ha excavat aquest 2012 (Centre  d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) - ACN)

Imatge: Una de les parts de fusta que s'han recuperat del derelicte Cap de Vol, que han permès estudiar l'arquitectura naval del vaixell i concloure que es tracta d'una construcció ibera (Xavier Pi - ACN)