Amb la legislatura dels ajuntaments catalans recén estrenada, em sembla pertinent exposar una sèrie de reflexions entorn la promoció de la participació ciutadana al món local a través de respostes a tres qüestions claus: què? per què? com?

EL QUÈ.

Són molts els governs municipals que inicien la legislatura plantejant-se com a un dels objectius de mandat la promoció la participació de la ciutadania en els afers públics locals (pressupostos participatius, projectes de reforma i millora d’espais públics, ordenació urbanística, planificacions estratègiques, consells ciutadans, etc).

Bona notícia.  Per tal que qualsevol experiència participativa reeixeixi cal, d’entre d’altres, una aposta ferma dels responsables polítics. Els lideratges són claus, i sembla que la participació s’ha guanyat un lloc predominant en l’agenda de molts alcaldes i regidors.

EL PER QUÈ

Si una cosa ha quedat clara durant els darrers temps és que cal modificar les maneres de fer política. Actualitzar-la, si més no. I aquesta revisió passa, d’entre d’altres, per obrir espais i canals de diàleg i deliberació que permetin reduir la tan comentada distància entre polítics i ciutadans, entre l’administració i els administrats.

Una altra bona notícia. L’aposta per la participació permetrà, efectivament, reduir aquest distanciament, ja que complementarà les directrius polítiques i els criteris tècnics a través de les consideracions d’una ciutadania que no deixa de ser “experta” de la quotidianitat local (perquè hi viu, hi treballa, la pateix, la gaudeix, s’hi relaciona, etc.)

EL COM

En el terreny del com fer-ho és on apareixen els dubtes. Passar “del paper al carrer” no és mai fàcil. Apostar per la participació a seques no garanteix una aproximació màgica i instantània dels veïns i veïnes cap a l’ajuntament. Organitzar un procés participatiu com a acció aïllada no és suficient.

La participació ciutadana l’hem de cuinar a foc lent, i evitar el minut de microones. La raó és molt simple; hem d’adquirir hàbits. I els hem d’adquirir tots, governants i governats. De mica en mica, fent-ho ben fet, i mostrant la utilitat dels processos visualitzant-ne els resultats. Malgrat pugui semblar una evidència, cal partir de la idea que no és possible consolidar un nou model de fer política d’un dia per l’altre:

* Els polítics hauran d’assumir la necessitat de variar els ritmes. Efectivament, els processos participatius alenteixen els processos de presa de decisió. Però, a canvi, els enriqueixen.

* Els tècnics hauran d’habituar-se a complementar els seus criteris amb les aportacions ciutadanes. I habituar-se a treballar transversalment amb d’altres àrees municipals.

* I els ciutadans hauran d’entendre que participar no té res a veure amb una carta als Reis Mags. Els ajuntaments gestionen el bé comú, i els processos participatius són espais on, a part de convèncer als demés, hem d’aprendre a ser convençuts i a opinar amb lògiques col·lectives i no només des de visions particularistes. Es tracta d’arribar a consensos, i no d’imposar visions personals.

GERARD QUIÑONES i MACIÀ

Politòleg i Soci-Director de la Consultoria Neòpolis 

És imminent l'instant en què milions de ciutadans d'aquest país, individualment davant l'urna, hauran de respondre a un emplaçament col·lectiu. D'aquesta jornada pot emergir, o no, un procés d'emancipació nacional basat en l'exercici democràtic, una superació del marc que deriva de la transició política de finals dels anys setanta del segle passat. Algun dia els historiadors fixaran l'inici del procés en el qual estem immersos com a societat però, avui, volem cridar l'atenció sobre els símptomes preocupants que s'han aguditzat al llarg d'aquests dies de campanya electoral.

És intolerable la pressió que s'ha exercit sobre els mitjans de comunicació públics d'aquest país. Una manifestació massiva, coberta informativament per mitjans dels cinc continents, ha estat equiparada per la Junta Electoral Central a un simple espai de propaganda. TV3 ha estat obligada, via blocs electorals, a cedir espais suposadament informatius a voluntat dels partits que no van participar a la manifestació, sense cap mena de justificació periodística. Aquestes arbitrarietats, combinades amb una actitud agressivament propagandística dels mitjans de Madrid, ha fet irrespirable el clima informatiu d'una campanya que hauria d'haver estat un espai de debat entre projectes polítics, tots igualment legítims.

Tots els mecanismes de l'estat s'han orientat a la intimidació dels electors catalans, que han estat bombardejats amb tota mena de mentides, exageracions i distorsions de la realitat. Contra la il·lusió d'un projecte d'emancipació s'hi ha contraposat l'amenaça d'una suposada venjança orquestrada per l'estat espanyol a nivell internacional. Contra l'acció d'un sí, la immobilitat d'un no.

Per tot plegat, els mitjans que som més arran de carrer i que la defensa del país i de la seva gent forma part del nostre ADN, volem deixar clar que aquesta és una societat madura, que confia en si mateixa per a la construcció del propi futur. No hi ha res que no es pugui decidir a través de les urnes. Així que, voteu el que voteu, voteu en gran.

Ja estem a principis d’octubre i sembla que hagin passat molts mesos des de les eleccions del 27 de setembre per culpa de la quantitat d’informació que s’ha generat posteriorment.  Voldria convidar-vos a que, en mig d’aquesta turbulència postelectoral ens aturem un moment per fer una lectura assossegada dels resultats. Concretament vull centrar aquesta reflexió en el què ha passat a casa nostra, a l’àrea metropolitana, una realitat demogràfica conformada per 36 municipis, amb l'índex de població més alt del país, uns 3.225.000 habitants..

Junts pel Sí ha estat la opció preferida en l'àrea metropolitana amb el suport d'un 31% dels votants, que vol dir  543.009 vots recollits.

Tot i els bons resultats de Junts pel Sí, els mitjans de comunicació d'àmbit estatal i la majoria de les forces polítiques ens volen marejar dient-nos allò de que ja no som el cinturó roig, ni un vermell destenyit, ara som el cinturó taronja. Es una evidència que Ciutadans ha sabut rendibilitzar la davallada de socialistes i populars per convertir-se en el referent de l'anti independentisme a Catalunya, i ha aconseguit uns excel·lents resultats, però molt lluny dels obtinguts per Junts pel Sí.

El vot a Ciutadans al conjunt de l'àrea metropolitana representa el 20% del total, que vol dir  353.854 vots recollits. Per tant, aquells que parlin del cinturó taronja menteixen descaradament. La força majoritària en l'àrea metropolitana és Junts pel Si, i aquest recolzament de l'àrea metropolitana a l'independentisme és el que ha permès la victòria d'aquesta opció al Parlament català.

Aquests resultats demostren que la polarització independentista també és una realitat al territori metropolità..

El conjunt de la ciutat global metropolitana ha canviat la direcció del seu vot i ens hem sumat al projecte independentista, convertint-nos en el motor del procés, convençuts de que la independència ens permetrà fer un país millor per a tots, i això, per suposat, inclou el territori metropolità.

La candidatura de Junts pel Sí s’ha presentat amb un programa electoral que, malgrat  que algunes forces polítiques l'hagin menystingut i d'altres han negat la seva existència, ha estat refrendat per la majoria del poble català. Ens vam presentar amb un programa electoral i amb un full de ruta que seguirem fil per randa.

La revolució dels somriures és un compromís per la llibertat, que es basa en una educació de qualitat per tothom, en un país sense pobresa, en un estat on puguem invertir en infraestructures al servei de tots, en un estat on gestionarem els nostres recursos i acabarem amb les retallades, on les pensions dignes estaran assegurades, on es potenciarà el teixit productiu, on es lluitarà aferrissament contra l’atur, on es millorarà la sanitat i els serveis socials, on gaudirem de la ciutadania europea,....en un Estat Nou i Independent.

Isidre Sierra i Fusté

Alcalde de Sant Climent de Llobregat

Portaveu Grup Metropolità CiU