Ajuntament Girona, Ajuntament Figueres, Ajuntament Blanes, Ajuntament Lloret de Mar, Ajuntament Olot, Ajuntament Salt, Ajuntament San Feliu de Guíxols, Ajuntament Roses, Ajuntament Banyoles, Ajuntament Palafrugell, Ajuntament Palamós, Ajuntament Llagostera Ajuntaments Gironès, Ajuntaments Pla de l'Estany, Ajuntaments La Selva, Ajuntaments Baix Empordà, Ajuntaments Alt Empordà, Ajuntaments Garrotxa, Ajuntaments Ripollès, Ajuntaments Cerdanya, Ajuntaments Baix Llobregat, Ajuntaments Barcelonès, Ajuntaments Vallès Oriental, Ajuntaments Vallès Occidental, Ajuntaments Barcelona, Ajuntaments Lleida, Ajuntaments Tarragona, Notícies, Notícies Girona, Notícies Barcelona, Notícies Figueres, Notícies Lleida, Notícies Tarragona, Notícies Blanes, Notícies Olot, Notícies Roses, Notícies Llagostera, Notícies diputació, Notícies municipals, Notícies alcaldes, Notícies regidors, Notícies municipis, Notícies pobles, informació municipal, informació política, informació electoral, informació local, informació provincial, informació regional, informació alcaldes, informació regidors, informació consistorial, informació Girona, informació Barcelona, informació Tarragona, informació Lleida, informació gironès, informació comarcal, Barcelona alcaldes, Barcelona regidores , Barcelona municipis, Barcelona municipi, Barcelona Diputació, Barcelona comarca, Barcelona consistori, Barcelona ple, Barcelona eleccions, Barcelona notes premsa, Barcelona polítics, Barcelona polític, Barcelona consell comarcal, Barcelona consellers, Barcelona poblacions, Barcelona ciutat, Girona alcaldes, Girona regidores, Girona municipis, Girona municipi, Girona Diputació, Girona comarca, Girona consistori, Girona ple, Girona eleccions, Girona notes premsa, Girona polítics, Girona polític, Girona consell comarcal, Girona diputats, Girona consellers, Girona demarcació, Girona poblacions, Girona ciutat, Lleida alcaldes, Lleida regidores, Lleida municipis, Lleida municipi, Lleida Diputació, Lleida comarca, Lleida consistori, Lleida ple, Lleida eleccions, Lleida notes premsa, Lleida polítics, Lleida polític, Lleida consell comarcal, Lleida diputats, Lleida consellers, Lleida demarcació, Lleida poblacions, Lleida ciutat, Tarragona alcaldes, Tarragona regidores, Tarragona municipis, Tarragona municipi, Tarragona Diputació, Tarragona comarca, Tarragona consistori, Tarragona ple, Tarragona eleccions, Tarragona notes premsa, Tarragona polítics, Tarragona polític, Tarragona consell comarcal, Tarragona diputats, Tarragona consellers, Tarragona demarcació, Tarragona poblacions, Tarragona ciutat, Ajuntament Platja d'Aro, Ajuntament Begur, Ajuntament Llambilles, Ajuntament Quart, Ajuntament Corçà, Ajuntaments barcelonins, Ajuntaments catalans, ajuntaments Catalunya, ajuntaments comarcals, ajuntaments independents, notícies actualitat, notícies d'interès, notícies premsa, notícies diàries, notícies agencia, informació actualitat, informació premsa, informació diària, informació d'interès, informació última hora, Ajuntament Albiol, Albons, Alcanar, Alcanó, Alcarràs, Alcoletge, Alcover, Aldea| Aldover, Aleixar, Alella, Alfara de Carles, Alfarràs, Alfés, Alforja, Algerri, Alguaire, Alins, Alió Almacelles, Almatret, Almenar, Almoster, Alòs de Balaguer, Alp, Alpens, Alpicat, Alt Àneu, Altafulla, Notícies Amer, Ametlla de Mar, l' Ametlla Vallès, Ampolla, Amposta, Anglès, Anglesola, Arbeca, Arboç, Arbolí, Arbúcies, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argelaguer, Argençola, Argentera, Argentona, Armentera, Arnes, Arres, Arsèguel, Artés, Artesa de Lleida, Artesa de Segre, Ascó, Aspa, Avellanes i a Linya, les Avià, Avinyó, Avinyonet de Puigventós, Avinyonet Penedès, Badalona, Badia Vallès, Bagà, Baix Pallars, Balaguer, Balenyà, Balsareny, Banyeres Penedès, Banyoles, Barbens, Barberà de la Conca, Barberà Vallès, Barcelona, Baronia de Rialb, Bàscara, Bassella, Batea, Bausen, Begues, Begur, Belianes, Bell-lloc d'Urgell, Bellaguarda, Bellcaire d'Empordà
Articles
Notidig S.L, empresa editora responsable de Canal Ajuntament, no es fa responsable de les opinions dels seus col. laboradors.
En el primer article plantejava la importància de promoure la participació ciutadana al món local amb paciència, sense pressa i, sobretot, amb constància. Ho feia a través de tres interrogants bàsics: què, per què i com. Per continuar amb la reflexió proposo afegir un quart interrogant; qui (participa)?
La política té (o hauria de tenir) poc a veure amb un centre comercial. Convertir els ciutadans en clients no és una bona opció en una societat complexa i de canvis ràpids i constants. Els clients d’un centre comercial sempre tenen la raó. Un ciutadà, en canvi, és aquell que s’involucra en la presa de decisions col·lectives, i n’accepta els resultats malgrat no satisfacin del tot les seves preferències particulars. A un client només li interessa, amb raó, el seu benestar personal. A un ciutadà li importa el benestar col·lectiu. El client tendeix a l’egoïsme, mentre que el ciutadà és col·laboratiu.
Per tant, la política als ajuntaments ha de defugir de governants que juguen el paper d’agents comercials de partits a la recerca de vots. I les polítiques públiques, enteses com la caixa d’eines de la política per transformar i millorar la realitat municipal, no poden pensar-se per satisfer els interessos particulars de ciutadans entesos com a consumidors compulsius, senzillament perquè és impossible fer content a tothom.
La participació ciutadana ens pot ajudar enormement a afrontar amb més garanties i intel·ligència els reptes i necessitats d’uns entorns locals enormement complexes, sempre i quan assumim que els problemes actuals no es deixen ni simplificar, ni reduir, ni sectorialitzar.
Per tant, per tal que una política pública local tingui èxit haurem de generar intel·ligència en el seu contingut, mitjançant processos de diàleg que permetin incorporar opinions de tots els agents implicats. Es tracta de no desvincular el contingut de la forma.
A través de la forma (processos participatius) dotarem d’intel·ligència el contingut de les polítiques, i serem més capaços de dur-les a terme assumint que sempre decepcionarem a algú. Les decepcions són inevitables en la gestió del bé comú (mentre que s’han d’evitar quan una empresa tracta amb un client). Dissenyar un procés de participació ciutadana ens ha de servir, no per deixar satisfets a tots i cada un dels ciutadans de forma individual, sinó per arribar a grans acords capaços de superar els interessos particulars.
GERARD QUIÑONES i MACIÀ
Politòleg i Soci-Director de la Consultoria Neòpolis
Amb la legislatura dels ajuntaments catalans recén estrenada, em sembla pertinent exposar una sèrie de reflexions entorn la promoció de la participació ciutadana al món local a través de respostes a tres qüestions claus: què? per què? com?
EL QUÈ.
Són molts els governs municipals que inicien la legislatura plantejant-se com a un dels objectius de mandat la promoció la participació de la ciutadania en els afers públics locals (pressupostos participatius, projectes de reforma i millora d’espais públics, ordenació urbanística, planificacions estratègiques, consells ciutadans, etc).
Bona notícia. Per tal que qualsevol experiència participativa reeixeixi cal, d’entre d’altres, una aposta ferma dels responsables polítics. Els lideratges són claus, i sembla que la participació s’ha guanyat un lloc predominant en l’agenda de molts alcaldes i regidors.
EL PER QUÈ
Si una cosa ha quedat clara durant els darrers temps és que cal modificar les maneres de fer política. Actualitzar-la, si més no. I aquesta revisió passa, d’entre d’altres, per obrir espais i canals de diàleg i deliberació que permetin reduir la tan comentada distància entre polítics i ciutadans, entre l’administració i els administrats.
Una altra bona notícia. L’aposta per la participació permetrà, efectivament, reduir aquest distanciament, ja que complementarà les directrius polítiques i els criteris tècnics a través de les consideracions d’una ciutadania que no deixa de ser “experta” de la quotidianitat local (perquè hi viu, hi treballa, la pateix, la gaudeix, s’hi relaciona, etc.)
EL COM
En el terreny del com fer-ho és on apareixen els dubtes. Passar “del paper al carrer” no és mai fàcil. Apostar per la participació a seques no garanteix una aproximació màgica i instantània dels veïns i veïnes cap a l’ajuntament. Organitzar un procés participatiu com a acció aïllada no és suficient.
La participació ciutadana l’hem de cuinar a foc lent, i evitar el minut de microones. La raó és molt simple; hem d’adquirir hàbits. I els hem d’adquirir tots, governants i governats. De mica en mica, fent-ho ben fet, i mostrant la utilitat dels processos visualitzant-ne els resultats. Malgrat pugui semblar una evidència, cal partir de la idea que no és possible consolidar un nou model de fer política d’un dia per l’altre:
* Els polítics hauran d’assumir la necessitat de variar els ritmes. Efectivament, els processos participatius alenteixen els processos de presa de decisió. Però, a canvi, els enriqueixen.
* Els tècnics hauran d’habituar-se a complementar els seus criteris amb les aportacions ciutadanes. I habituar-se a treballar transversalment amb d’altres àrees municipals.
* I els ciutadans hauran d’entendre que participar no té res a veure amb una carta als Reis Mags. Els ajuntaments gestionen el bé comú, i els processos participatius són espais on, a part de convèncer als demés, hem d’aprendre a ser convençuts i a opinar amb lògiques col·lectives i no només des de visions particularistes. Es tracta d’arribar a consensos, i no d’imposar visions personals.
GERARD QUIÑONES i MACIÀ
Politòleg i Soci-Director de la Consultoria Neòpolis
És imminent l'instant en què milions de ciutadans d'aquest país, individualment davant l'urna, hauran de respondre a un emplaçament col·lectiu. D'aquesta jornada pot emergir, o no, un procés d'emancipació nacional basat en l'exercici democràtic, una superació del marc que deriva de la transició política de finals dels anys setanta del segle passat. Algun dia els historiadors fixaran l'inici del procés en el qual estem immersos com a societat però, avui, volem cridar l'atenció sobre els símptomes preocupants que s'han aguditzat al llarg d'aquests dies de campanya electoral.
És intolerable la pressió que s'ha exercit sobre els mitjans de comunicació públics d'aquest país. Una manifestació massiva, coberta informativament per mitjans dels cinc continents, ha estat equiparada per la Junta Electoral Central a un simple espai de propaganda. TV3 ha estat obligada, via blocs electorals, a cedir espais suposadament informatius a voluntat dels partits que no van participar a la manifestació, sense cap mena de justificació periodística. Aquestes arbitrarietats, combinades amb una actitud agressivament propagandística dels mitjans de Madrid, ha fet irrespirable el clima informatiu d'una campanya que hauria d'haver estat un espai de debat entre projectes polítics, tots igualment legítims.
Tots els mecanismes de l'estat s'han orientat a la intimidació dels electors catalans, que han estat bombardejats amb tota mena de mentides, exageracions i distorsions de la realitat. Contra la il·lusió d'un projecte d'emancipació s'hi ha contraposat l'amenaça d'una suposada venjança orquestrada per l'estat espanyol a nivell internacional. Contra l'acció d'un sí, la immobilitat d'un no.
Per tot plegat, els mitjans que som més arran de carrer i que la defensa del país i de la seva gent forma part del nostre ADN, volem deixar clar que aquesta és una societat madura, que confia en si mateixa per a la construcció del propi futur. No hi ha res que no es pugui decidir a través de les urnes. Així que, voteu el que voteu, voteu en gran.
Ja estem a principis d’octubre i sembla que hagin passat molts mesos des de les eleccions del 27 de setembre per culpa de la quantitat d’informació que s’ha generat posteriorment. Voldria convidar-vos a que, en mig d’aquesta turbulència postelectoral ens aturem un moment per fer una lectura assossegada dels resultats. Concretament vull centrar aquesta reflexió en el què ha passat a casa nostra, a l’àrea metropolitana, una realitat demogràfica conformada per 36 municipis, amb l'índex de població més alt del país, uns 3.225.000 habitants..
Junts pel Sí ha estat la opció preferida en l'àrea metropolitana amb el suport d'un 31% dels votants, que vol dir 543.009 vots recollits.
Tot i els bons resultats de Junts pel Sí, els mitjans de comunicació d'àmbit estatal i la majoria de les forces polítiques ens volen marejar dient-nos allò de que ja no som el cinturó roig, ni un vermell destenyit, ara som el cinturó taronja. Es una evidència que Ciutadans ha sabut rendibilitzar la davallada de socialistes i populars per convertir-se en el referent de l'anti independentisme a Catalunya, i ha aconseguit uns excel·lents resultats, però molt lluny dels obtinguts per Junts pel Sí.
El vot a Ciutadans al conjunt de l'àrea metropolitana representa el 20% del total, que vol dir 353.854 vots recollits. Per tant, aquells que parlin del cinturó taronja menteixen descaradament. La força majoritària en l'àrea metropolitana és Junts pel Si, i aquest recolzament de l'àrea metropolitana a l'independentisme és el que ha permès la victòria d'aquesta opció al Parlament català.
Aquests resultats demostren que la polarització independentista també és una realitat al territori metropolità..
El conjunt de la ciutat global metropolitana ha canviat la direcció del seu vot i ens hem sumat al projecte independentista, convertint-nos en el motor del procés, convençuts de que la independència ens permetrà fer un país millor per a tots, i això, per suposat, inclou el territori metropolità.
La candidatura de Junts pel Sí s’ha presentat amb un programa electoral que, malgrat que algunes forces polítiques l'hagin menystingut i d'altres han negat la seva existència, ha estat refrendat per la majoria del poble català. Ens vam presentar amb un programa electoral i amb un full de ruta que seguirem fil per randa.
La revolució dels somriures és un compromís per la llibertat, que es basa en una educació de qualitat per tothom, en un país sense pobresa, en un estat on puguem invertir en infraestructures al servei de tots, en un estat on gestionarem els nostres recursos i acabarem amb les retallades, on les pensions dignes estaran assegurades, on es potenciarà el teixit productiu, on es lluitarà aferrissament contra l’atur, on es millorarà la sanitat i els serveis socials, on gaudirem de la ciutadania europea,....en un Estat Nou i Independent.
Isidre Sierra i Fusté
Alcalde de Sant Climent de Llobregat
Portaveu Grup Metropolità CiU