Blanes. Blanes ha renovat el Vot de Vila del 1795 fent una crida a la responsabilitat de tothom per superar la COVID
Publicat el Dilluns, 26 Octubre 2020 09:11 Escrit per Ajuntament de Blanes
Blanes ha perdurat avui diumenge al Santuari del Vilar una de les tradicions més longeves que es conserva encara arreu del territori gironí. És el ‘Vot de Vila’, que s’ha encarregat de renovar –tal com marca la tradició instaurada- l’alcalde de Blanes, Àngel Canosa. S’ha fet telemàticament, penjant un vídeo a la mateixa hora en què s’hagués fet en circumstàncies ‘normals’, a les 13 h.
El vídeo, difós aquest diumenge a través del web i xarxes socials de l’Ajuntament de Blanes, així com del Bisbat de Girona, va ser prèviament enregistrat en un acte privat que va tenir lloc el passat divendres al Santuari del Vilar. Van acompanyar al batlle dos representants de l’Obreria del Vilar, Aitor Roger i Víctor Pinto, així com el rector del Santuari, mossèn Josep Perich.
Per últim, un dels membres de l’obreria també es va encarregar de mantenir un ritual instaurat fa poc: dipositar als peus de la imatge de Sant Rafel una ofrena floral. Després de signar en el llibre d’honor que recull totes les prometences, els quatre protagonistes de l’acte, van pujar al cambril on hi ha la imatge de la verge per retre-li homenatge.
L’espartana cerimònia, celebrada a porta tancada i sense públic, es va enregistrar permetent que els protagonistes es poguessin treure les mascaretes al mantenir la distància de seguretat. La tradició del Vot de Vila data del segle XVIII, i la van instaurar els devots de la Verge del Vilar davant la temença que la població fos envaïda.
Origen bicentenari de la tradició de l’Aplec Votiu de Sant Rafel
Els fets que van originar el naixement d’aquest costum es remunten a l’any 1794, pel temor de l’arribada a Blanes de les tropes franceses. Els devots de la Mare de Déu del Vilar es van endur la imatge del Santuari a la Parròquia Santa Maria per protegir-la, i van prometre a la verge que, si els salvava de l’amenaça de la invasió, assistirien de nou cada any al Vilar per renovar la prometença, el què es coneix com el Vot de Vila, per agrair-li aquesta intercessió.
Un cop passat el perill, el 24 d’octubre de 1795, van retornar la imatge al Santuari del Vilar i, en compliment de la prometença, van llegir el Vot de Vila per primera vegada amb el compromís de seguir perpetuant-ho any rere any. La tradició també es coneix com L’Aplec de Sant Rafel perquè el dia en que es va llegir el vot se celebrava Sant Rafel, la imatge del qual presideix un lateral de l’ermita.
Paral·lelisme amb la pandèmia de la COVID
Fent precisament un paral·lelisme entre aquell perill del 1794 i la pandèmia que s’està patint en l’actualitat, després d’haver complert la prometença el batlle de Blanes ha llegit un nou text redactat especialment per a la ocasió contextualitzant-ho al 2020. Àngel Canosa ha explicat: “225 anys més tard, en ple segle XXI, també nosaltres som convidats a protegir i defensar el nostre patrimoni humà i espiritual, és a dir: a sentir-nos més solidaris i fraterns”.
En aquest sentit, també ha afegit: “Així com al capdavant d’aquell Vot de Vila, recollint el consens ciutadà, l’Ajuntament de Blanes va prendre aquell compromís, avui també em sento cridat com a alcalde de la nostra vila a comprometre’m, en el què depengui de mi, a conrear l’esmentat patrimoni humà i espiritual”. L’alcalde ha convidat tothom a sumar-s’hi: “Us demano que confieu en què, amb la suma d’esforços de tots i totes, serem capaços de superar l’actual crisi sanitària, i ens permetrà l’any vinent complir amb un Vot de Vila més festiu”.
Una de les tradicions més longeves que es conserva
La renovació del Vot de Vila es coneix també popularment com la celebració de l’Aplec Votiu de Sant Rafel, i l’organitzen conjuntament els membres de l’Obreria del Santuari del Vilar i l’Ajuntament de Blanes. El text que es llegeix narra tot el què va passar fa més de dos segles Durant la lectura es poden escoltar girs i expressions que actualment s’han perdut en el temps, investint l’acte d’una autenticitat històrica.
Així, al començament del text es recorda: “Atenent que en lo any proppassat de 1794, en ocasió de trobarnos ab continuos sobresals per temor dels francesos (que entre las moltas insolències que comtian, profanaven iglesias, ultrajavan las imatges y cometian atrocitats en les hiziendas, honras y vides) tenint fundats recels de que arribassen a est terme”.
Després de seguir descrivint la situació i la prometença que se li va fer a la Verge del Vilar, al haver protegit la població de l’atac dels francesos es declara: “Y com la condició del vot o prometença ja (gracies a Deu) se ha verificat concedint-nos lo senyor misericordiosament la pau ab que quedam segurs en nostres cases, libres dels temors y recels nos amenaçaven (...) renova la de fer festa solemne tots añs in perpetuum ad perpetuam dei memoriam en igual y semblant dia d’avui 24 de octubre”.
La part de la cerimònia que no ha perdurat en el temps és que el dia en què es renova el vot de vila havia de ser festiu: “Se faria festa en esta parroquia com si fos a lo sant diumenge, ohint tothom missa y abstenitse de treballar, y tots los añs per tal dia”. Per aquest motiu, la tradició que es continua fent és que el dia de l’aplec coincideixi amb el darrer diumenge del mes d’octubre.
Vídeo: https://youtu.be/oVsqnetHEGQ