Canal Ajuntament

Blanes. Blanes fa el pas previ per l’excavació del Jaciment Romà dels Padrets, el darrer per descobrir al litoral català

L’Ajuntament de Blanes, a través de l’Arxiu Municipal, segueix treballant en el projecte de fer l’excavació a fons i museïtzar el Jaciment Romà d’Els Padrets, situat en la característica penya que domina el barri de Sa Massaneda, al centre de la ciutat, i que amaga vestigis de l’època romana en un període situat entre l’any 75 abans de Crist i l’any 50 després de Crist. Ara el consistori blanenc ha donat un pas més i ha realitzat una prospecció amb georadar per tot el terreny de la zona on hi ha el jaciment.

És el pas previ abans no es faci l’excavació en extensió a tota la zona, una actuació prevista per aquesta tardor, al darrer trimestre del 2020. El resultat de la prospecció en georadar està previst que sigui lliurat a l’Ajuntament de Blanes a finals d’estiu, ja que cal interpretar tot el treball de camp perquè es puguin treure les conclusions el màxim de fiables possible. Durant la realització de la prospecció, es va acostar als terrenys del jaciment per comprovar in situ l’efectivitat d’aquesta tècnica la tinenta d’alcalde de l’Arxiu Municipal, Olga López, i el regidor de Cultura, Albert Sanz.

El georadar, una tècnica no invasiva per determinar l’estat del subsol

Els treballs que s’han fet al jaciment, recomanats pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat, han significat un cost de 3.200 €, i els resultats de la intervenció es processaran per obtenir un conjunt de visualització del subsòl a profunditats successives fins al límit de penetració a què s’ha pogut arribar. Amb aquesta vistes soterrades en planta s’estan interpretant individualment cada capa, generant esquemes vectorials.

La memòria d’intervenció que es lliurarà a l’Arxiu Municipal de Blanes a finals d’estiu també inclourà un esquema de síntesi d’interpretació i un text on estaran detallades les possibles anomalies detectades, així com la seva interpretació per facilitar l’extracció de conclusions. La tècnica de georadar en extensió consisteix en la cobertura d’una superfície determinada amb seccions que posteriorment s’integren en un sol bloc de dades tridimensionals.

Això permet generar visualitzacions del subsòl a diferents profunditats i un model dels diferents materials del subsòl que s’obtenen de manera no invasiva. Un dels factors clau en l’aplicació d’aquesta tècnica és la resolució. De manera similar a la imatge digital, com més dades s’obtenen a través de lectures successives en superfície per metre quadrat, més detallat resulta el model de subsòl que s’obté.

Un segon factor important és la geologia local o els materials allotjats al subsòl, com ara restes constructives, cavitats, abocaments de runes, etc. El tipus de materials del subsòl condicionen la penetració del georadar, de manera que la profunditat que es pot assolir varia en funció de l’estat en què es trobi. Per facilitar la validesa d’aquest darrer aspecte l’Ajuntament de Blanes va efectuar una nova desbrossada per tota l’extensió de terreny perquè la màquina del georadar pogués actuar de la manera més efectiva possible.

Primers treballs iniciats a finals del 2019, afectats per la COVID-19

A finals de l’any passat es van iniciar els primers treballs previs d’excavació que durant aquest 2020 haurien d’haver continuat amb successives noves fases del projecte, havent-se d’aturar com un efecte col·lateral més de la COVID-19. El desembre de 2019 es va fer un estudi preliminar amb ‘Atri, Cultura i Patrimoni’, una empresa que compta amb una llarga expertesa en aquest àmbit, comandada per l’arqueòleg Joan Llinàs i Pol.

Joan Llinàs és un dels tècnics selvatans que coneix millor el període de l’antiguitat a la nostra comarca, tal com demostra el seu reputat currículum. La coordinació de tot el projecte va a càrrec del director de l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Blanes, Toni Reyes, qui ha destacat la importància del projecte en què està treballant l’Ajuntament de Blanes. L’excavació serà la més ambiciosa que s’haurà fet en relació als vestigis que hi ha en aquest jaciment.

El darrer jaciment romà per descobrir al litoral català

El director de l’Arxiu Municipal de Blanes, recorda que l’excavació més referenciada i específica realitzada amb anterioritat al Jaciment d’Els Padrets data de la dècada dels anys 70. Les restes que es van descobrir llavors podrien ser coetànies a dues altres ciutats que contenen destacats jaciments de principis de l’època romana. Es tracta dels assentaments de Iluro, a Mataró, i Bétulo, a Badalona.

La diferència respecte aquests dos altres jaciments a territori barceloní és que, a priori, la ciutat de Blanda (Blanes) es creu que presentarà un perímetre inferior en la seva totalitat. Aquests treballs formen part del projecte genèric que inclou tant l’excavació i museïtzació de les restes, com la mateixa estabilització del talús de la penya d’Els Padrets. El projecte compta amb un pressupost total de 615.600 €, i és un dels dos presentats al PUOSC, el Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat.

A Blanes parlar del Jaciment Romà d’Els Padrets és com parlar d’una autèntica llegenda viva, un fragment de la memòria històrica del municipi que suscita l’interès de tota la ciutadania perquè continuen sense aflorar a la superfície. Prova d’això va ser que, com a treballs preliminars a les excavacions que es van fer al desembre, es va organitzar una Jornada de Neteja Ciutadana per recollir les deixalles que hi havia. Una cinquantena de voluntaris i voluntàries van recollir 1’5 tones de brossa durant la sessió que va allargar-se durant tot el matí d’un diumenge. 

1594805061Detall Georadar - 2.jpg
1594805061Terrenys Jaciment Padrets 2.jpg
1594805061Georadar - Regidor de Cultura i Tinenta d'Alcalde de l'Arxiu 5.jpg
1594805062Georadar - Regidor de Cultura i Tinenta d'Alcalde de l'Arxiu 6.jpg


Canal Ajuntament 2012 | Un projecte de NOTIDIG | redaccio@canalajuntament.cat | Avís Legal | 667732409

Top Desktop version