Barcelona. Observatori de les discriminacions a Barcelona el 2019: qui discrimina, per què, i on passa
Publicat el Dijous, 28 Maig 2020 14:50 Escrit per Ajuntament de Barcelona
L’informe de l’”Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2019”, amb les aportacions de l’Oficina per la No Discriminació i divuit entitats de defensa de drets, radiografia i analitza els mecanismes de la discriminació, els col·lectius victimitzats i els agents discriminadors
La infradenúncia, associada a la normalitat amb què es consideren certes conductes discriminatòries, a la manca de confiança en l’efectivitat de denunciar, i a la situació de vulnerabilitat de moltes de les víctimes, és un dels principals obstacles per a la visibilitació i la lluita contra aquest fenomen
L’Observatori és fruït del treball col·laboratiu del servei municipal de l’OND i les entitats i registra 411 casos, amb el racisme i l’LGTBI-fòbia com a motius de discriminació en més de la meitat de casos
Divuit entitats de defensa de drets i que treballen en la lluita contra la discriminació i el servei municipal de l’Oficina per la No Discriminació (OND) ha publicat l’informe anual de l’”Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2019”. Aquest informe, a més de recopilar i analitzar les dades recollides per les entitats i l’OND, aprofundeix en les problemàtiques, les estratègies per fer-hi front, així com els reptes que encara queden per endavant i recomanacions tant per a les administracions públiques com per a les entitats.
L’Observatori de les Discriminacions, lluny de ser una mera compilació de dades, és el resultat d’un procés de treball col·laboratiu que ha consistit en grups focals, formats per les persones de les entitats i també persones afectades per situacions de discriminació. D’aquesta manera, s’ha dut a terme una reflexió conjunta sobre els mecanismes del fenomen, les causes que hi ha darrere de la infradenúncia, i per dissenyar estratègies de futur i incloure la perspectiva interseccional, és a dir, el fet d’estar subjecte a la discriminació per múltiples causes.
L’Ajuntament de Barcelona ha intensificat els darrers anys la lluita contra la discriminació, amb iniciatives en diversos àmbits. Des del renovat impuls de l’Oficina per la No Discriminació el 2017, s’ha intensificat la coordinació amb tots els serveis municipals i la Guàrdia Urbana, cosa que ha permès multiplicar les sancions administratives davant de situacions de discriminació i possibles delictes d’odi, com estableix l’ordenança de convivència del 2006. Així, un terç de les 154 sancions interposades des de l’aprovació de l’ordenança han tingut lloc només en els darrers dos anys.
En aquest sentit, des de l’Ajuntament s’està treballant en la presentació d’esmenes a la tramitació en curs al Parlament de Catalunya de la Llei per a la igualtat de tracte i la no discriminació per blindar la capacitat sancionadora dels ajuntaments en aquesta matèria, així com el reconeixement de la potestat per personacions com a acusació popular en casos de discriminació. Des del 2015, l’Ajuntament de Barcelona s’ha presentat en més de 20 casos com a acusació popular.
En relació amb la capacitat sancionadora municipal, en el mandat passat s’han realitzat formacions en drets humans i per combatre discursos de l’odi i discriminacions a personal de l’Ajuntament, entre els quals agents de la Guàrdia Urbana, com a policia administrativa amb la potestat de sancionar. Aquesta mesura figura com a bona pràctica i recomanació de l’Observatori de cara al futur, a més d’avaluar l’efectivitat de la pròpia sanció a accions racistes i discriminatòries. En aquest sentit, es planteja també valorar mesures substitutòries, com la formació i el treball comunitari, eines de sensibilització i prevenció.
Les recomanacions, valor afegit de l’”Observatori de les Discriminacions de Barcelona 2019” com a document que va més enllà de la recopilació estadística, proposen entre d’altres qüestions aprofundir en la lluita contra l’estigmatització de les persones migrades i garantir que les intervencions de mediació comunitària incorporin els eixos del racisme i de l’LGTBI-fòbia a l’hora de resoldre conflictes.
La Taula d’Entitats amb Servei d’Atenció a les Víctimes de la Discriminació, autora de l’informe, està formada per l’OND, Acathi, l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans (ACDDH), Bayt al-Thaqafa, Cepaim, Dincat, Federació ECOM, Federació Salut Mental Catalunya (FSMC), Federació Veus, Fil a l’agulla, Fundació Secretariat Gitano (FSG), Gais Positius, Irídia, l’Observatori contra l’Homofòbia (OCH), Plataforma per la Llengua, Sindicat de Llogateres, SOS Racisme, Unión Romaní i la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL).
La infradenúncia, obstacle per a la visbilització de la discriminació
En resum, durant el 2019, la Taula d’Entitats ha recollit 411 situacions de discriminació, una xifra molt superior a les 265 registrades el 2018, i en què el racisme i la xenofòbia, en primer lloc amb un 33% dels casos registrats, i la LGTBI-fòbia, després, amb el 25%, són els principals motius de discriminació a la ciutat. L’augment de casos entre el 2018 i el 2019 es deu a la incorporació de noves entitats a la Taula, fet que ha ampliat el radi de recollida.
Tot i això, i malgrat els esforços que duen a terme les entitats i l’OND, la infradenúncia és encara una problemàtica que invisibilitza el fenomen a Barcelona. A partir de la recerca i treball conjunt de la Taula d’Entitats conjuntament amb persones afectades, la discriminació com a vivència quotidiana normalitzada és de les principals raons d’aquesta infradenúncia. La normalització de la discriminació no és només un fenomen que atenyi a l’experiència de la pròpia víctima, sinó que és una pràctica generalitzada, quan la societat incorpora determinats estereotips i prejudicis. També la freqüència de les discriminacions, en situacions de reiteració en la vida quotidiana, fa impossible reportar o denunciar-les ja que implicaria fer-ho constantment, amb el desgast emocional i inversió de temps i diners que implica.
Altres raons que expliquen la infradenúncia són la manca de confiança en ocasions en un sistema i cossos de seguretat, la por de les conseqüències i les represàlies si es denuncia, l’extrema vulnerabilitat de les víctimes, com poden ser les persones sense permís de residència, o la negació o vergonya d’haver patit una situació de vulneració de drets.
Per tal de fer-hi front, és imprescindible mantenir i potenciar el treball conjunt de l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Oficina per la No Discriminació, i les entitats que treballen l’atenció a les víctimes i la defensa de drets, per reforçar la prevenció, oferir serveis psicolegals amb visió interseccional i aprofundir en aquells àmbits on la infradenúncia és més acusada, com és l’antigitanisme o la islamofòbia.
A l’hora de denunciar casos de discriminació, els homes joves són majoria a l’hora de denunciar aquests casos, sobretot entre 25 i 39 anys. Segons l’informe, això s’explica per la interiorització o assimilació de reaccions per part de força dones a partir d’una determinada edat, disposar menys temps per empoderar-se i fer el pas per denunciar, o també l’existència de nombrosos serveis municipals específics dedicats a la lluita feminista i per atendre les víctimes de la violència masclista, com els PIAD, el SARA, la UTEH, el SAH, entre d’altres.
Per què es discrimina, qui són les víctimes i on passa
Un terç dels casos de discriminació a Barcelona el 2019 ha estat per racisme, i una quarta part, per LGTBI-fòbia, motius que es corresponen en observar els principals agents discriminadors. Amb gairebé el 73% dels casos registrats, els particulars i les entitats privades o empreses són un any més els principals responsables de la discriminació, amb proporcions similars. En el cas de les empreses, si bé el racisme és el principal motiu, a més de la LGTBI-fòbia també discriminen per raó de discapacitat, llengua o posició econòmica.
Dins de la diversitat de casuístiques per les quals té lloc la discriminació per raó d’origen ètnic o racialització, el darrer any han començat a aflorar les dificultats per obrir un compte bancari per part de persones migrades, tinguin permís de residència o no. En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona s’ha dirigit al Banc d’Espanya per sol·licitar les disposicions pertinents per tal de garantir l’accés universal als serveis bancaris. D’altra banda, quan qui discrimina és un particular, s’ha recollit casos de perfilació ètnica en què la denúncia per part persones de les autoanomenades “brigades de seguretat ciutadana” cap a un jove en situació irregular ha acabat amb la internalització al CIE i l’expulsió del país de la víctima.
En el cas de l’administració pública com a agent que discrimina, la majoria de situacions es donen per motiu de salut, sobretot de la salut mental de les víctimes de les situacions, entesa no només en l’aspecte curatiu sinó també tenint en compte l’entorn, els factors de risc, estils de vida i l’educació sanitària. Dos aspectes destacats en casos de discriminació per motiu de salut són, d’una banda, l’ús desproporcionat de la contenció mecànica en unitats hospitalàries de psiquiatria, i, de l’altra, la que pateixen persones amb VIH o sida, el que es coneix com serofòbia, sobretot en el cas de les asseguradores, malgrat la llei del 2018 en matèria de consum, que impedeix discriminar per qüestions de salut. Aquest darrer aspecte compta amb un alt índex d’infradenúncia, atès l’estigma que arrossega la malaltia i la concepció errònia que defineix la sida com una malaltia infectocontagiosa en lloc d’infectotransmissible.
Quant a la LGTBI-fòbia, la gran majoria de situacions són per acció directa de particulars, un 73%, i, alhora, són les que més agressions físiques registren. Així, prop de la meitat de les discriminacions en què es vulnera el dret a la integritat física són per aquesta raó. La majoria de situacions de discriminacions són a l’espai públic, ja sigui al carrer, en parcs o platges, com també en l’àmbit del transport públic. En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona i l’Observatori contra l’Homofòbia estan treballant en unes directrius contra les violències cap a la diversitat afectivosexual i de gènere en el transport públic. En aquest àmbit també s’ha elaborat un protocol d’actuació davant les agressions LGTBI-fòbiques, en el qual ha participat l’OND, el Centre LGTBI Barcelona i les entitats LGTBI de la ciutat.
La interseccionalitat, quan els factors de la discriminació són múltiples
Un dels objectius actuals de la lluita contra la discriminació en general, i de la Taula d’Entitats en particular, és incorporar la perspectiva interseccional en l’anàlisi dels mecanismes de la discriminació a la nostra ciutat. Aquest 2020 l’Oficina per la No Discriminació i les entitats de la taula disposaran d’una nova eina, anomenada Relief Maps (www.reliefmaps.cat), o mapes de relleu, una de les poques eines metodològiques que aborden aquesta qüestió. Relief Maps està dissenyat per a l’estudi de les discriminacions des d’una perspectiva interseccional, relacionant els eixos de desigualtat, els llocs de la vida quotidiana i les emocions de cada persona.
Amb aquesta eina, es podrà aconseguir, a l’hora de recollir dades sobre casos de discriminació, aportar informació sobre el context vital de la persona i poder identificar, així, altres discriminacions que rarament es denuncien, perquè o bé estan normalitzades o bé no es consideren suficientment greus. Amb la informació recollida, es podrà analitzar la discriminació des d’una perspectiva interseccional, basada en les emocions i amb especial atenció del lloc on ocorre, fet que pot proporcionar eines per a la intervenció.