Blanes. Blanes presenta ‘Històries de Vida a S’Auguer i Sa Massaneda’, el vessant més social del Pla de Barris
Publicat el Dijous, 28 Febrer 2019 15:41 Escrit per Ajuntament de Blanes
El centre cultural Els Padrets, situat geogràficament al cor de Sa Massaneda, i al costat mateix de S’Auguer, va ser ahir al vespre l’escenari que va acollir la presentació del vessant més social que inclou el Pla de Barris encetat aviat farà un any. Mentre el soroll de les màquines remodelant els dos veïnats encara és present –amb la previsió que estigui enllestit entre maig i juny-, uns altres sons més amables van omplir ahir d’humanitat el recinte cultural.
Es tractava de presentar el projecte “Històries de Vida”, un recull de records, percepcions i opinions d’un grup representatiu de veïns i veïnes dels dos barris: S’Auguer i Sa Massaneda. Tot plegat s’ha recollit a través de dos elements principals: un vídeo i un llibret, del qual se n’han editat 1.000 exemplars. Els primers en fullejar-lo van ser els assistents a l’acte d’ahir a la nit, però està previst que aviat se’n faci una distribució més àmplia. Com a complement, també s’han fet 10 plafons d’exposició que cobrien ahir les parets del centre cultural.
La presentació es va encetar amb una benvinguda a càrrec de la primera tinenta d’alcalde i regidora d’Urbanisme, Pepa Celaya, i el va tancar l’alcalde de Blanes, Mario Ros. El batlle va demanar a les tècniques de les principals àrees de treball del consistori que han intervingut en el projecte que l’acompanyessin en el comiat dalt l’escenari, agraint tant la seva tasca com la dels veïns i veïnes que han contribuït en fer-ho possible.
“Històries de Vida”: el vessant més social del Pla de Barris
El Pla de Barris de S’Auguer i Sa Massaneda, endegat per l’Ajuntament de Blanes amb el suport de la Generalitat de Catalunya, va més enllà d’una estricta remodelació urbana a traves de les obres. Des que es va iniciar ara fa un any, ha inclòs mesures i programes de caire urbanístic, però també social i de promoció de les associacions. En aquest darrer aspecte és on cal emmarcar el projecte “Històries de Vida”.
El treball representa l’esforç per recuperar, a través de les vivències i experiències dels veïns i veïnes, bocins de records i de sentiments. Ha comptat amb la participació de diverses àrees de treball de l’Ajuntament de Blanes i, sobretot, amb la complicitat de les associacions, que han col·laborat d’una manera molt significativa en el projecte, facilitant contactes de persones, i esdevenint en molts casos en protagonistes com a testimonis.
Parafrasejant el pròleg del llibret que es va presentar ahir al vespre, aquestes històries són vida feta història, trajectòries personals no sempre lineals ni d’un mateix color o manera d’entendre el que som i/o volem ser. Aquí els homes i dones que s’han entrevistat, fotografiat i gravat en vídeo parlen de la seva quotidianitat, dels cicles vitals, de les seves relacions de veïnatge, de les seves famílies, de la temporalitat, de records i vivències compartides.
El públic assistent a la presentació d’ahir al vespre va tenir-ne una mostra prou eloqüent a través d’una animada taula rodona que van protagonitzar algunes de les persones que surten reflectides al llibret i al vídeo amb els seus testimonis. Durant prop de tres quarts d’hora van compartir aquests records que ja no es perdran en el temps, sinó que han quedat plasmats en imatge i en negre sobre blanc.
Recuperació del sentiment de barri
Un dels testimonis més eloqüents, que serviria per resumir tot aquest compendi de coneixements de la gran enciclopèdia dels Barris de S’Auguer i Sa Massaneda de Blanes, és el d’una de les veïnes que ahir explicava: “El barri era com el meu pati de casa. La meva vida eren dues cases connectades per un barri”. La inevitable referència a la desaparició del turó dels Piteus, l’arribada dels primers turistes o bé el fet de ser el nexe de comunicació entre el centre de Blanes i el barri d’Els Pins van ser històriques referències barrejades amb la il·lusió de recuperar antics costums.
En aquest darrer sentit, un dels motius d’esperança rau en el què van coincidir en explicar els participants en la taula rodona. Si bé avui dia no es pot recuperar el costum que hi havia de deixar la porta oberta per una qüestió de seguretat, el què sí s’està aconseguint tornar a gaudir és aquella pràctica de treure les cadires al carrer en les nits d’estiu i compartir un senzill àpat i conversa a la llum de la lluna, deixant descansar si pot ser ja no tan sols les catòdiques efervescències dels televisors, sinó també dels telèfons mòbils.
