Canal Ajuntament

Blanes. S'inaugura a Blanes l'exposició 'Mandales per la Pau', una manera d'assolir l'equilibri anímic a través de l'art

Ja se sap que quan algú juga a casa, sempre compta amb l'avantatge que amics, familiars, coneguts i fans incondicionals faran que l'acte que es protagonitza sigui un èxit ja d'antuvi. En el cas de Joan Adell, però, també cal sumar-hi com a reclam la seva bonhomia i caràcter afable, un mèrit que en el món literari no es sovintejaria tant com el públic en general pot arribar a pensar.

Sigui com sigui, l'Auditori del Centre Catòlic de Blanes es va omplir el vespre d'aquest passat divendres de caliu literari per no perdre's tot un esdeveniment que no passa cada dia. La presentació del darrer llibre de l'escriptor blanenc, Només són pedres. L'acte estava organitzat per l'editorial Pagès i el col·lectiu Homes i Dones per la cultura, comptant amb el suport de la mateixa entitat cultural.

Dues senyores i un senyor: Aladern, Medalla i Adell

Flanquejant al protagonista de la nit, es va comptar amb la intervenció de dues altres escriptores blanenques: Maria Aladern i Montse Medalla, tres grans persones que comparteixen afició i amistat. Elles van precedir la intervenció de Joan Adell per situar al públic en el context que tocava. L'autor ha trenat en aquesta ocasió un llibre no gens habitual, que trenca amb el què es considera políticament correcte, a través de la suma de dues històries que s'entrelliguen.

La incestuosa estimació que sent un pare per la seva filla, aquí retratat en el personatge del comte de Montcardús, afegida a l'amagat impuls que també té l'altre protagonista, l'escriptor Màrius Llofriu, serveixen també com a excusa per parlar de meta literatura. Potser aquesta darrera és la part més amable del relat, ja que el lector pot entendre el vertigen que sent l'escriptor davant un full en blanc, o bé som s'estructura i pateix un procés creatiu.

Amb un enllaç sorprenent, es plantegen qüestions prou intenses i gens convencionals, com ara la infidelitat conjugal, la inseminació artificial, el despotisme, la venjança, el poder de l'amor per transformar les persones... Potser el sentiment més incomprensible i difícil de pair que es descriu al relat és l'incest, la pederàstia, però és aquí on l'autor demana al lector un exercici de superació a base d'oferir-li el què Joan Adell sap receptar tant bé: la bona literatura.

Un guardonat escriptor i poeta de vocació, i farmacèutic de professió

Joan Adell Álvarez va néixer a Blanes l'any 1938 i va cursar les carreres de Farmàcia i Medicina a la Universitat de Barcelona. De professió farmacèutic, no va ser fins als 69 anys 'quan corria el 2007- que va publicar els seus dos primeres llibres: el poemari Sorrejant, Premi de Poesia Miquel de Segarra, i la novel·la El Nàufrag, Premi Rei en Jaume de Calvià, tots dos guardons concedits l'any 2006.

Arran d'aquests dos primers reconeixements, Adell va continuar guanyant diversos guardons, tant en narrativa 'especialment en narrativa breu- com en poesia. Al mateix temps, va encetar una prolífica etapa durant la qual va publicar tant prosa com vers: Pare, hem de parlar (2007), El mossèn de les putes 'Premi Víctor Mora 2007-, Més enllà del simulacre (2008), Puzles (2010), Tres estrelles Michelin (20119, o bé el poemari Taronges Calentes (2016), entre d'altres.


1513474769Presentacio LLibre Joan Adell 1.jpg
1513474770Presentacio LLibre Joan Adell 3.jpg
1513474770Presentacio LLibre Joan Adell 4.jpg
1513474770Presentacio LLibre Joan Adell 6.jpg
1513474770Presentacio LLibre Joan Adell 7.jpg
1513474770Presentacio LLibre Joan Adell 9.jpg


Canal Ajuntament 2012 | Un projecte de NOTIDIG | redaccio@canalajuntament.cat | Avís Legal | 667732409

Top Desktop version