Publicat el Dijous, 17 Octubre 2024 15:04 Escrit per Ajuntament de Banyoles
Serà en el tradicional Repicament general de campanes que té lloc el divendres a les 19:15 h, vigília de la Festa Major. L’Ajuntament i l’Arxiprestat s’han coordinat en aquesta iniciativa que s’emmarca en la declaració del so de les campanes com a Bé Cultural d’Interès Local
Aquest any, el tradicional Repicament general de campanes que té lloc el divendres, vigília de la Festa Major de Sant Martirià, serà el més lluït dels darrers temps. Tots els 10 campanars de Banyoles repicaran alhora a 1/4 de vuit del vespre del divendres 18 d’octubre omplint la ciutat amb aquest so mil·lenari. L’Ajuntament i l’Arxiprestat de Banyoles s’han coordinat per fer-ho possible en una iniciativa que vol posar en valor aquest patrimoni immaterial que és el so de les campanes.
Banyoles, tal i com es desprèn de la documentació elaborada pels historiadors, conserva 18 campanes, distribuïdes en 10 campanars, el so de les quals constitueix un dels elements més singulars del paisatge sonor de la ciutat pel seu alt valor patrimonial, històric, etnològic i musical. Aquests campanars són els de: Santa Maria dels Turers, Monestir de Sant Esteve, església de Sant Pere, església de la Sagrada Família, església de la Mare de Déu dels Desemparats de l’Asil, capella de la Clínica Salus Infirmorum , capella del Sagrat Cor de Jesús, capella de la Mare de Déu del Carme de les Mares Carmelites, església de la Mare de Déu del Remei de Guèmol i església de Sant Jaume de Puigpalter.
Aquests 10 campanars sonaran, doncs, alhora per primer cop en ocasió de la Festa Major. Alguns d’aquests campanars és molt poc habitual sentir-los sonar o simplement no sonen mai. En el cas de la campana de l’Església de la Sagrada Família, actual seu del Manípul de Manaies de Banyoles, la pròpia entitat, coincidint amb el seu 75è aniversari, ha hagut d’habilitar-la de nou expressament per a aquesta ocasió.
El regidor de Cultura i Patrimoni cultural i Festes de l’Ajuntament de Banyoles, Miquel Cuenca, ha destacat que “el so de les campanes és la banda sonora mil·lenària que ha acompanyat les vides dels banyolins durant tota la història de la ciutat i amb iniciatives com aquesta es pretén preservar-lo i difondre’l com un patrimoni únic.”. Per la seva banda, el regidor Albert Tubert, impulsor de la declaració del so de les campanes com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), ha assegurat que “la Festa Major és una combinació de tradició i modernitat. El toc de campanes és una tradició ancestral que ens ha acompanyat des de temps molt reculats, com ho és el so inalterat de la campana de les hores de Santa Maria que marca el pas del temps dels banyolins des del 1569”. A més d’afegir que “el repicament general de campanes des de tots els campanars del terme fa que l’anunci de l’inici de la festa sigui més reeixit i a l’hora posa en valor aquesta tradició i aquest so tant nostrat”.
Es tocaran manualment les campanes a Sant Esteve, l'Asil, Sagrat Cor, El Remei, Carmelites, Sagrada Família i Puigpalter, mentre que a Turers, Sant Pere i la Clínica es farà toc automàtic. Al Monestir de Sant Esteve, actualment cedit a l’Ajuntament pel Bisbat i on es conserven les relíquies del patró Sant Martirià, i a l’església del Remei, es repicaran les campanes de manera tradicional. Aquest repic anirà a càrrec de Gabriel Estragués i Sílvia Morera, dos alumnes banyolins de Escola de Campaners de la Vall d’en Bas Llorenç Llongarriu, la única del país. La iniciativa del Repicament general de campanes als 10 campanars de Banyoles ha comptat amb l’assessorament, precisament, del músic, campanòleg i historiador olotí, Xavier Pallàs, l’impulsor de l’Escola de Campaners.
El so de les campanes de Banyoles, Bé Cultural d’Interès Local
Aquest renovat Repicament general de campanes de la Festa Major de Sant Martirià s’emmarca en la declaració com a BCIL dels sons i tocs de les campanes del municipi de Banyoles que va aprovar l’Ajuntament de Banyoles en la Sessió Ordinària del seu Ple celebrada el 26 d´octubre de 2021.
Antigament, el so de les campanes era omnipresent i constituïa un dels elements més importants del paisatge sonor dels nostres pobles. Cada esdeveniment tenia un toc propi que la gent identificava i entenia. L’aparició de nous mitjans de comunicació, però, va relegar les campanes a un paper molt secundari en la transmissió de la informació. Paral·lelament, l’electrificació dels campanars va comportar la simplificació i uniformització els tocs, perdent així la seva riquesa musical i etnològica. Com a conseqüència, han anat desapareixent els campaners i, amb ells, el coneixement del llenguatge de les campanes i de les tècniques tradicionals de tocar.
La preocupació per la desaparició d’aquest patrimoni va motivar que el 24 d’octubre de 2017 la Generalitat de Catalunya declarés els tocs de campana Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional i el dia 30 de novembre de 2022 la UNESCO ho fes com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. I malgrat aquesta protecció, l’Ajuntament de Banyoles va voler declarar a més Bé Cultural d’Interès Local els sons i els tocs de les campanes de la ciutat. Els historiadors Xavier Pallàs i Miquel Àngel Fumaral van elaborar tota la documentació, a nivell històric i tècnic, necessària per la declaració dels sons i dels tocs de les campanes de Banyoles com a BCIL. Ambdós investigadors tenen prevista la publicació d’un llibre i inventari de les campanes del Pla de l’Estany en un futur.
El primer document que esmenta les campanes de Banyoles és de l’any 1265, però evidentment l’origen del seu ús l’hem d’anar a buscar en dates molt anteriors. Les campanes es tocaven per donar tot tipus d’informacions, tant de caràcter religiós com civil. Cada esdeveniment tenia un toc propi que la població sabia identificar i entendre. Tot i que la Guerra Civil de 1936-1939 va comportar un canvi dràstic en l’execució dels tocs de campana i de les tècniques tradicionals per fer-les sonar, ja que un gran nombre de campanes van ser destruïdes per fer material bèl·lic, alguns d’aquests tocs han perdurat fins a l’actualitat i tenen un gran interès com a patrimoni immaterial de la ciutat.
Cal destacar el toc de les hores del rellotge de Santa Maria dels Turers del qual en tenim constància des de l’any 1478, quan a través de la Pia Almoina es va comprar un rellotge de titularitat municipal. Val a dir, que la campana que encara toca les hores és de l’any 1569. Segurament és el so més antic que actualment podem escoltar a Banyoles i que s’ha conservat invariable fins als nostres dies durant més de 450 anys.
També tenen un alt valor patrimonial els tocs de campana que es fan al Convent del Carme. Aquest és l’únic campanar de la ciutat on es toca diàriament la campana de forma manual. També la comunitat de carmelites conserva el toc de mal temps. Aquest toc, que havia estat molt important durant segles es va perdre gairebé arreu durant la primera meitat del segle XX. La pròpia comunitat carmelita farà sonar la seva campana en el repicament general de campanes de la Festa Major d’enguany.
Els 10 campanars de Banyoles
1) Santa Maria dels Turers (5 campanes: Gemma; Dolors; Campana de les hores; Campana del viàtic i Campana del quarts)
2) Monestir de Sant Esteve de Banyoles (2 campanes: Sant Esteve i Martiriana, Beneta, Maria de Montserrat)
3) Església de Sant Pere de Banyoles (2 campanes: Campana del quarts i Remei)
4) Església de la Sagrada Família (1 campana: Josepa, Lluïsa, Carme)
5) Església de la Mare de Déu dels Desemparats de l’Asil (2 campanes: Nostra Senyora dels Desemparats i sense nom)
6) Capella de la Clínica Salus Infirmorum (2 campanes: Assumpció, Roser, Elena i sense nom)
7) Capella del Sagrat Cor de Jesús (1 campana)
8) Capella de la Mare de Déu del Carme de les Mares Carmelites (1 campana: Maria del Carme)
9) Església de la Mare de Déu del Remei de Guèmol (1 campana: Carlota, Enriqueta, Francisca)
10) Església de Sant Jaume de Puigpalter (1 campana: Sant Jaume)