És una de les tradicions més longeves que es conserva encara arreu del territori gironí perpetuada al Santuari del Vilar, on s’hi ha acollit durant més de dos segles

Ahir diumenge es va perdurar al Santuari de la Verge del Vilar de Blanes una de les tradicions més longeves que es conserva encara arreu del territori gironí. Es tracta del Vot de Vila inclòs a l’Aplec de Sant Rafel, que s’ha encarregat de renovar l’alcalde de Blanes, Àngel Canosa. La tradició data del segle XVIII, i la van encetar els devots de la Verge del Vilar davant la temença que la vila on comença la Costa Brava fos envaïda per les tropes franceses.

La renovació de la prometença consisteix en què l’alcalde llegeixi un escrit redactat en el català original que es parlava al segle XVIII, i a l’estil d’un text notarial on s’hi recullen fil per randa totes les vicissituds, així com el llistat de les autoritats que llavors van donar fe i autenticitat a la tradició. De fet, la lectura del Vot de Vila és el moment culminant de la celebració que s’acull al Santuari de la Verge del Vilar, i ha comptat amb l’assistència de regidors i regidores del consistori, així com l’Obreria del Vilar. Tots dos col·lectius han presidit l’acte dalt l’altar.

Acollit al Santuari del Vilar, la cerimònia es va encetar amb un petit ritual introduït aquests darrers anys. L’alcalde i una de les membres de l’Obreria del Vilar, la Carme, van dipositar un centre de flors als peus de la imatge de Sant Rafel per donar major relleu a la festivitat d’aquest sant. D’altra banda, després de la lectura del Vot de Vila, Àngel Canosa també va perdurar nou ritual afegit fa dos anys, quan l’acte es va enregistrar prèviament i es va difondre coincidint amb la jornada, la lectura d’un text redactat l’any 2020 expressament per a la ocasió, que fa un paral·lelisme entre els perills del segle XVIII i els d’aquest segle XXI.

En aquet sentit, diu: “Així com al capdavant d’aquell Vot de Vila, recollint el consens ciutadà, l’Ajuntament de Blanes va prendre aquell compromís, avui també em sento cridat com a alcalde de la nostra vila a comprometre’m, en el què depengui de mi, a conrear l’esmentat patrimoni humà i espiritual”. L’alcalde va convidar tothom a sumar-s’hi: “Us demano que confieu en què, amb la suma d’esforços de tots i totes, serem capaços de superar l’actual crisi sanitària, i ens permetrà l’any vinent complir amb un Vot de Vila més festiu”.

Posteriorment, es va fer un ofici solemne encapçalat per mossèn Enric Roura, tancant-se, com és habitual a les misses més destacades que es fan al Santuari, amb la interpretació del cant dels ‘Goigs de la Mare de Déu del Vilar’, amb acompanyament musical d’Emili Bitlloch. Ahir, al haver passat ja la pandèmia, també es va poder recuperar una altra tradició que forçosament s’havia hagut de suprimir els darrers anys: un aperitiu ofert a tothom, organitzat per l’Obreria del Vilar.

Una de les tradicions més longeves que es conserva

La renovació del Vot de Vila es coneix també popularment com la celebració de l’Aplec Votiu de Sant Rafel, i l’organitzen els membres de la Obreria del Santuari del Vilar amb el suport de l’Ajuntament de Blanes. El text que es llegeix narra tot el què va passar al 1794, així com la prometença complida l’any següent. Durant la lectura es poden escoltar girs i expressions que actualment s’han perdut en el temps, investint l’acte d’una autenticitat històrica.

Així, al començament del text es recorda: “Atenent que en lo any proppassat de 1794, en ocasió de trobarnos ab continuos sobresals per temor dels francesos (que entre las moltas insolències que comtian, profanaven iglesias, ultrajavan las imatges y cometian atrocitats en les hiziendas, honras y vides) tenint fundats recels de que arribassen a est terme”.

Després de seguir descrivint la situació i la prometença que se li va fer a la Verge del Vilar, al haver protegit la població de l’atac dels francesos es declara: “Y com la condició del vot o prometença ja (gracies a Deu) se ha verificat concedint-nos lo senyor misericordiosament la pau ab que quedam segurs en nostres cases, libres dels temors y recels nos amenaçaven (...) renova la de fer festa solemne tots añs in perpetuum ad perpetuam dei memoriam en igual y semblant dia d’avui 24 de octubre”.

La part de la cerimònia que no ha perdurat en el temps és que el dia en què es renova el vot de vila havia de ser festiu: “Se faria festa en esta parroquia com si fos a lo sant diumenge, ohint tothom missa y abstenitse de treballar, y tots los añs per tal dia”. Per aquest motiu, la tradició que es continua fent és que el dia de l’aplec coincideixi amb el darrer diumenge del mes d’octubre, o bé en la data més propera a la data en què es va fer la prometença, el dia 24 d’aquest mes.

Origen bicentenari de la tradició de l’Aplec Votiu de Sant Rafel

Els fets que van originar el naixement d’aquest costum es remunten a l’any 1794, pel temor de l’arribada a Blanes de les tropes franceses. Els devots de la Mare de Déu del Vilar es van endur la imatge del Santuari a la Parròquia Santa Maria per protegir-la, i van prometre a la verge que, si els salvava de l’amenaça de la invasió, assistirien de nou cada any al Vilar per renovar la prometença, el què es coneix com el Vot de Vila, per agrair-li aquesta intercessió.

Un cop passat el perill, el 24 d’octubre de 1795, van retornar la imatge al Santuari del Vilar i, en compliment de la prometença, van llegir el Vot de Vila per primera vegada amb el compromís de seguir perpetuant-ho any rere any. La raó per la qual també es coneix com L’Aplec de Sant Rafel és perquè el dia en que es va llegir el vot se celebrava Sant Rafel, la imatge del qual presideix un lateral de l’ermita.

Els llibres d’història expliquen que el solemne acte per iniciar la tradició del Vot de Vila es va encetar amb una processó per portar la imatge al seu propi temple. Fins que no va ser al seu lloc original, la van escortar representants de l’església i membres de l’Ajuntament de Blanes. Perquè en quedés constància, a més, van demanar al llavors notari de Blanes, Manel Miralbell, que aixequés acta dels fets.