Canal Ajuntament

Blanes. Blanes reivindica el paper de les dones al món dels ‘Americanos’ a la xerrada ‘Les Dones en el Món Indià’

La Sala de Plens de l’Ajuntament de Blanes va acollir ahir una interessant xerrada que tractava un tema certament no massa explorat: el paper de les dones al món dels indians. Organitzada per l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Blanes amb el suport de la Xarxa de Municipis Indians de Catalunya, l’acte va atraure una gran quantitat de públic interessat per la matèria.

L’alcalde de Blanes, Àngel Canosa, va donar la benvinguda a tots els assistents, acompanyat de la tinenta d’alcalde de Patrimoni i Arxiu, Olga López. Tot seguit la secretària de la Xarxa de Municipis Indians de Catalunya, Anna Castellví, es va encarregar de presentar al ponent de la xerrada, Joan Miquel Llodrà, divulgador cultural i llicenciat en Història de l’Art.

El paper de les Dones en el Món Indià
Al llarg de la xerrada va quedar molt clar que la situació que es vivia no era pas el guió d’una història romàntica, sinó una realitat molt dura on les dones s’enduien invariablement la pitjor part. Sobretot perquè qui marxava a fer fortuna eren els respectius marits o promesos que podien haver mort sense elles saber-ho, o bé un cop allà formaven una família paral·lela, amb tot el què això significava.

Joan Miquel Llodrà va esmentar un bon nombre d’exemples, tant de dones indianes reals com de novel·les i cançons que les tenen a elles com a protagonistes, com per exemple ‘La Gavina’, de Frederic Sirés, escrita en record de l’amant que va deixar a Cuba. En l’àmbit literari, va esmentar l’escriptor blanenc Joaquim Ruyra, especialment als seus relats ‘En Garet a l’enramada’ i ‘L’idil·li d’en Temme’.

Un altre exemple és ‘Doña Rosita la soltera o El lenguaje de las flores’, escrita al 1935 per Federico García Lorca, que narra una altra història d’amor no correspost; i ‘Cecilia Valdés’, del 1882, de Cirilo Villaverde. Especialment interessant és la l’obra ‘Sap’, escrita per la criolla Gertrudis Gómez de Avellaneda (1814-1873), una de les primeres novel·les abolicionistes de la història que aposta per la dona.

El ponent també va parlar sobre les dones esclaves, com per exemple la Carlota, una esclava de Cuba que es va rebel·lar i que va que va acabar esquarterada per reivindicar la seva llibertat. Un altre front que va explorar és el de les vídues i mares que van acabar esdevenint dones de negocis amb els diners del seu difunt marit, invertint per exemple en la nova zona de l’Eixample de Barcelona.

L’últim exemple real exposat per Joan Miquel Llodrà va ser el de Roser Segimon i Artelles (1870-1964), casada amb l’indiano Josep Guardiola, que havia fet fortuna a Amèrica: ell tenia 60 anys i ella 22. Al morir el seu espòs va heretar una gran fortuna i va conèixer Pere Milà i Camps, amb qui es va casar. Junts van encarregar a Gaudí que dissenyés el seu nou xalet a Barcelona, Casa Milà, universalment coneguda ara com La Pedrera.

Tant quan estava casada amb Josep Guardiola com amb Pere Milà, Roser Segimon va estiuejar a Blanes acompanyada dels respectius marits, en una bonica casa modernista de la vila. Casualment, val a dir que quan estaven aquí anaven a ballar sovint a un conegut local que avui dia ha esdevingut en l’actual Sala de Plens de l’Ajuntament de Blanes, on es va allotjar ahir la conferència.

Exposició ‘El Legat Indià, un passat en comú per descobrir’
Un bon complement a la xerrada és l’exposició que des del passat 4 de maig i fins al dia 30 d’aquest mes es pot visitar a la Sala Municipal García Tornel, situada al cèntric Carrer Ample. Presentada amb el títol El Llegat Indià, un passat en comú per descobrir, és una mostra itinerant que presenta d’una manera clara i succinta, a través de diversos camps temàtics, un dels episodis més fascinants de la nostra història moderna.

De fet el ponent de la xerrada, Joan Miquel Llodrà, és el comissari de l’exposició, que inclou 16 plafons amb fotografies i explicacions històriques que aprofundeixen sobre diversos aspectes: qui eren els indians, les acuses i motius que els van empènyer a creuar l’oceà, oficis indians, el retorn a casa, la filantropia. També es fa especial menció en conèixer l’empremta que han deixat els indians a Blanes, a partir dels textos, fotografies i documents que s’han preparat des de l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Blanes.

1621502154Benvinguda Alcalde 4.JPG

Canal Ajuntament 2012 | Un projecte de NOTIDIG | redaccio@canalajuntament.cat | Avís Legal | 972 831 541

Top Desktop version