El tinent d'alcalde diu que "hi ha marge" de negociació "si hi ha voluntat d’acord”
El tinent d'alcalde d'Economia de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls, ha advertit l'oposició que no donar suport al pressupost o vincular la decisió a una possible entrada al govern és "renunciar" a Barcelona. Ho ha dit en la presentació de la proposta que s'ha tramitat aquest dijous en comissió de govern i que es debatrà en una comissió extraordinària d'economia dimarts vinent. Aquesta recull un augment del 2% dels ingressos respecte la de l'octubre, 71,9 milions d'euros més dels previstos per majors transferències de l'Estat. Així, arriba als 3.807 milions i posa l'accent en polítiques socials, lluita contra el canvi climàtic i emergència habitacional. Valls ha remarcat que "hi ha marge" de negociació "si hi ha voluntat d'acord".
Valls ha recordat que actualment ja està activada la pròrroga pressupostària, però ha incidit en la importància de poder aprovar la proposta de nou pressupost per al 2024 ja que la pròrroga de l'anterior "dificulta" tirar endavant alguns projectes pactats.
Per això, s'ha mostrat optimista i ha descartat a hores d'ara dibuixar escenaris diferents a l'aprovació. Ha deixat clar que no donar suport al pressupost és "renunciar" a Barcelona i ha destacat que allò important és el que es generi "en els propers tres o quatre dies" a través de diàleg amb l'oposició i abans que es voti en comissió d'economia dimarts vinent. "Crec que hi ha responsabilitat per part dels grups", ha assenyalat.
Segons fonts municipals, si en la comissió d'Economia s'aprova el projecte de pressupostos s'inicia el seu procés d'aprovació ordinari. Per contra, si en la comissió no s'aprova, el procés que s'engegaria és el d'un decret d'alcaldia d'impuls del procés d'aprovació, al qual segueix informació pública per formular al·legacions.
Tant en un cas com en l'altre el projecte es presentaria a aprovació definitiva al plenari de març. En cas que no fos aprovat al ple podria activar-se la via de la qüestió de confiança, que allargaria el procés. Preguntat per aquesta via, Valls ha preferit no avançar pantalles: "El govern té una pròrroga i presenta una aprovació del pressupost i és l'escenari que el govern contempla", ha conclòs.
Pressupost de 3.807 milions
La proposta de pressupost per al 2024 arriba als 3.807 milions d'euros i amb 211 milions d'euros més disponibles i un augment del 5,9% respecte 2023. Valls ha assegurat que són els comptes més elevats que mai ha tingut l'Ajutnament i ha assegurat que la xifra s'assoleix sense incrementar la pressió fiscal sobre els ciutadans i reduint les necessitats de crèdits externs.
Ha detallat que el document que s'ha tramitat en la comissió de govern és similar a la que l'executiu va presentar el passat mes d'octubre, però ha indicat que en el nou document els ingressos creixen en 71,9 milions d'euros gràcies a una major transferència de l'Estat (PIE), notificada el mes de desembre.
Pel que fa a la despesa corrent, es preveu un creixement dels recursos disponibles, fins arribar a 2.940,1 milions d'euros, un 6,9% més que el 2023. Augmenten les despeses en béns i serveis públics que es presten a la ciutadania per garantir el seu benestar i no deixar ningú enrere i que prioritza l'atenció social, l'habitatge, el transport públic, la seguretat i l'endreça de l'espai públic així com la lluita contra el canvi climàtic.
En aquest sentit, el tinent d'alcaldia ha remarcat que les polítiques amb major despesa corrent són Serveis socials i promoció social, amb 438,7 milions d'euros. "L'atenció a la dependència, el suport a la cobertura de necessitats bàsiques de famílies vulnerables i els allotjaments d'emergència per la crisi habitacional són les principals partides", ha subratllat.
També destaca la partida destinada a Benestar Comunitari, amb 419 milions d'euros per a endreçar i tenir cura de l'espai públic (recollida, neteja, clavegueram), i la que fa referència a la Seguretat, que rebrà 396 milions d'euros.
Així mateix, es contempla un increment de les despeses de personal del 6,7%, fruit dels acords en matèria retributiva a nivell estatal i de l'aplicació del Conveni i també de l'increment de la plantilla de la Guàrdia Urbana que arriba al seu màxim històric amb més de 3.400 efectius.
La principal novetat es troba a nivell d'inversions, que augmenten respecte a l'any passat i també respecte a l'escenari vigent de pròrroga. En total es preveu una inversió a la ciutat de 944 milions d'euros. La inversió estrictament de l'ajuntament arriba als 777,6 milions d'euros, a la que se li sumen els 166,4 milions d'euros corresponents a les actuacions que es faran a través de BSM, l'Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) i altres entitats. En aquesta línia, Valls ha destacat l'aposta prioritària per construir i ampliar l'habitatge públic, amb 153 milions d'euros.
Pel que fa als projectes de transformació previstos, sobresurten la remodelació de la Rambla (8 milions d'euros), la cobertura de la ronda de Dalt (6 milions d'euros), el Pla de Barris (30 milions d'euros) i actuacions vinculades al canvi climàtic, com el pla de climatització d'escoles (13,6 milions d'euros) o la millora de la xarxa d'aigües freàtiques per fer front a la sequera (14,4 milions d'euros), es troben entre les actuacions destacades.
El tinent d'alcalde també ha assenyalat que el pressupost s'ha dissenyat amb criteris de prudència i responsabilitat per garantir els principis de solvència de l'Ajuntament. Així, l'executiu s'ha fixat com a objectiu aconseguit un major estalvi brut, i ha previst destinar més d'un 15% dels ingressos corrents a inversions. "L'endeutament previst per aquest 2024 es manté estable i se situa en el 31,2% dels ingressos corrents", ha assegurat Valls que ha dit que el pagament a proveïdors continua sent molt inferior als 30 dies naturals.
Segons ha defensat, la proposta plantejada pel govern té capacitat per donar resposta a reptes com la lluita contra les desigualtats socials o el canvi climàtic i la sequera. També ha recordat que és un pressupost rècord, que manté la pressió fiscal i que redueix les necessitats de crèdit extern.
