La quantitat total que rebran els municipis no es coneixerà fins que les centrals comuniquin els seus ingressos

El Govern ha fet efectiu un primer pagament de 16.564.803,1 euros del Fons de Transició Nuclear corresponent a l'exercici d'aquest 2023 passat. Els recursos es reparteixen entre 97 municipis beneficiaris de les zones del Penta I i II de les centrals nuclears de Vandellòs (Baix Camp) i Ascó (Ribera d'Ebre). Cadascun d'ells, segons ha concretat el Departament d'Empresa i Treball, rebrà més de 174.000 euros com a avançament. De fet, l'anunciat aquest dijous és un primer pagament a l'espera de conèixer l'import definitiu un cop les empreses que exploten les plantes atòmiques comuniquin els ingressos que han obtingut amb les activitats de producció, emmagatzematge i transformació d'energia elèctrica d'origen nuclear. Sobre el paper, el fons ha de servir per atenuar l'impacte previst pel tancament de les nuclears catalanes entre 2030 i 2031 amb la desaparició d'uns 3.000 llocs de treball, així com els efectes que això tindrà sobre l'economia de municipis de les comarques del Priorat, Baix Camp, Terra alta, Ribera d'Ebre i Baix Ebre propers a les centrals.

L'òrgan de govern del Fons està integrat per representants dels municipis, agents socials i el presideix la Secretaria d'Empresa i Competitivitat del departament d'Empresa i Treball. Tot i l'avançament, continua pendent l'aprovació del reglament que ha de concretar la forma de repartiment a partir d'enguany. El Govern "arrossega els peus", segons Illa Des de Gandesa, el primer secretari del PSC, Salvador Illa, ha criticat el retard en el desplegament i pagament dels fons, un fet que havien denunciat prèviament també diversos alcaldes de diferents colors polítics. "El Govern arrossega els peus", ha assegurat, tot reclamant-li que compleixi els acords del Parlament. "Hi estarem a sobre. No en deixarem passar ni una", ha avisat. El cap de l'oposició considera que "la Terra Alta i la Ribera d'Ebre es mereixen" que els fons "es despleguin amb agilitat" perquè, especialment, són territoris que "no han tingut un tracte prou equitatiu" per part de la Generalitat els últims anys. "Crec que és just i tindrà un benefici important si es fan les coses ben fetes, tant pel territori com pel conjunt de Catalunya", ha tancat.