Tossa de Mar ha inaugurat aquest dissabte 15 de novembre el Mirador Bonaventura Anson, un nou espai de record dedicat a l'escultor i exregidor municipal Bonaventura Anson  (1945-2021).

L'acte s'ha celebrat al recinte emmurallat, a l'entorn de l'Església Vella (dalt de Vila), i ha reunit familiars, autoritats, persones amigues i veïnes.  

L'alcalde Martí Pujals ha donat la benvinguda i la regidora de Cultura, Ana Abellán, ha fet lectura de l'acord municipal pel qual es dedica aquest espai com a Mirador Bonaventura Anson, posant en valor la seva aportació artística i estima pel municipi. 

L'historiador i arxiver municipal David Moré, amic personal de l'artista, ha fet un perfil biogràfic d'Anson, destacant la seva trajectòria i el seu vincle profund amb Tossa i el seu entorn natural i patrimonial. Ha subratllat també la seva passió pel territori i la seva contribució a la recuperació i interpretació del patrimoni local.

Després de la descoberta de la placa, on s'hi pot llegir el seu nom i la frase «... i si un dia algú hi pogués arribar a sa ratlla?» fent referència a l'horitzó del mar que tant havia inspirat a l'artista, la vídua de Bonaventura Ansón, Concepció Juandó Marcó (Titó), ha pres la paraula en nom de la família per expressar el seu agraïment a l'Ajuntament de Tossa de Mar.

El Mirador Bonaventura Anson s'incorpora així al patrimoni públic de Tossa com un espai de memòria permanent dedicat a un dels creadors que més han contribuït a entendre i estimar el paisatge i la identitat tossenca

Sobre Bonaventura Ansón

Bonaventura Ansón (1945-2021) va dedicar tota la seva vida a les arts plàstiques, destacant per sobre de tot com a escultor,  treballant  amb  diversos  materials  i  tècniques  (fusta,  bronze,  marbre....) per expressar les seves motivacions i inquietuds. L'obra d'Ansón sempre ha estat compromesa amb el seu entorn i, amb ella, va voler testimoniar, amb una reflexió profundament ètica, la seva visió d'una societat que no sempre el va satisfer. 

Són especialment valorades les sèries a través de les quals va anar desenvolupant el seu treball artístic: Corcs (un adéu a una cultura mil·lenària). Finestres (la lluita per la llibertat), Ampolles buides (una visió de com s'esmuny la vida), Primeres armes (una exposició fortament expressiva contra la violència), Cranis, Presons, Capses... i la darrera, Nàufrag, un pensament rotund sobre la pèrdua de valors.

Bonaventura Ansón va fer llargues estades a l'estranger, sobretot a París i la Carrara (Itàlia), on va poder aprendre dels mestres i hi va desenvolupar, amb tota la llibertat possible, la seva tasca artística. La seva obra, tant en col·leccions privades com en espais públics o museus, ha estat mereixedora de reconeixements i distincions.

A Tossa, el seu patrimoni escultòric forma part del conjunt cultural i artístic del municipi amb quatre obres seves: Record en el temps (1984), a tocar de la Casa de Cultura; A la dona del pescador (1985), sobre es Codolar; Posidó i la Nimfa Toosa (1987), a l'encreuament de l'avinguda de la Costa Brava amb el carrer del Pou de la Vila; i Testimoni (1999), a l'inici del passeig de Vila Vella. 

Aquest llegat pot descobrir-se al recorregut del Patrimoni escultòric de Tossa, accessible al web visittossa.com/patrimoni-cultural/art-i-cultura/patrimoni-escultoric/.

Ventura Ansón formà part de la vida pública de la vila com a membre del consistori municipal, exercint com a regidor de l'Ajuntament. No  va  acceptar  mai  el  canvi  oficial  de  la  denominació  del  municipi (de Tossa per Tossa de Mar)  per  acord  de  ple  del  19  d'octubre  de  1984 i va dimitir decebut per allò que estava convençut era una traïció a les pròpies arrels. Per Ansón Tossa sempre ha estat Tossa i l'apel·latiu "de mar", sempre  l'havia  disgustat  en  considerar-lo  com  una  rendició  a  la  voràgine  despersonalitzadora del turisme, tal i com recorda l'arxiver municipal, David Moré en l'article "Per qui toquen les campanes? A Ventura Ansón Pérez (1945-2021), l'escultor enamorat de Tossa" publicat a la revista Quaderns de la Selva (núm. 33-34, 2022), en motiu del seu traspàs.