dimarts, 21 de Octubre de 2025
Cultura i Història

L’IEI s’afegeix a l’Any Virgili amb una taula rodona sobre la seva contribució a l’esclat del catalanisme als anys 60 i 70 a Lleida

L’IEI s’afegeix a l’Any Virgili amb una taula rodona sobre la seva contribució a l’esclat del catalanisme als anys 60 i 70 a Lleida

L’activitat ha comptat amb la participació de Francesc Oró, Joan Vallvé, Dolors Pifarré i Antoni Gelonch, que han reflexionat sobre els factors que van impulsar aquest moviment en un període clau en la història del país


L’Institut d’Estudis Ilerdencs ha acollit aquest dijous la taula rodona ‘Lluís Virgili i la pàtria, l’esclat del catalanisme als anys 60 i 70 a Lleida’, amb motiu de l’Any Lluís Virgili. Aquesta activitat s’emmarca en la quinzena d’actes programats dins l’Any Lluís Virgili, que se celebra amb motiu del centenari del seu naixement.

La vicepresidenta de l’IEI, Estefania Rufach, ha presentat aquesta taula rodona, en què han participat l’arquitecte Francesc Oró, l’enginyer Joan Vallvé, també diputat al Parlament de Catalunya a la primera legislatura, i la historiadora Dolors Pifarré, i que ha moderat el president de la Fundació Horitzons 2050, Antoni Gelonch.

Rufach ha destacat que “Lluís Virgili va ser molt més que un músic i un pedagog excepcional: va ser un pilar de la cultura catalana en uns anys difícils, una persona que va mantenir viva la flama del catalanisme a Lleida quan el context polític no ho posava gens fàcil”. La vicepresidenta de l’IEI ha afegit que Lluís Virgili “forma part d’aquella generació que va creure que la cultura era una forma de resistència i d’esperança, un nexe d’unió i identitat col·lectiva”, i ha subratllat que, per això, “des de l’IEI ens sentim especialment vinculats a aquesta mirada: la cultura que arrela, que suma i que construeix comunitat”.

La taula rodona ha aprofundit en la vinculació de Lluís Virgili i Farrà —un dels grans referents de la música i la pedagogia al país— amb la cultura catalana, però sobretot en la seva contribució a la conservació de la flama del catalanisme a Lleida en temps difícils. En aquest sentit s’ha reflexionat sobre els factors que van impulsar aquest moviment en un període clau en la història del país en què la identitat i la cultura catalanes van ressorgir amb força davant la repressió dels darrers anys del franquisme.

En el marc de l’Any Lluís Virgili també es farà un concert-homenatge que aplegarà centenars de cantaires dalt de l’escenari amb peces que recordaran el mestre homenatjat. Serà el dissabte 29 de novembre a l’Auditori Enric Granados, a càrrec de l’Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida, solistes i diverses corals de les Terres de Lleida, entre les quals hi haurà l’Orfeó Lleidatà, la Coral Shalom, la Coral Maristes Montserrat i el Cor de Cambra de l’Auditori. Interpretaran, entre d’altres, el Rèquiem de Gabriel Fauré, que Lluís Virgili va enregistrar amb l’Orquestra de la Ràdio Televisió Francesa.


Lluís Virgili i Farrà

Lluís Virgili i Farrà (Manresa, 16 de juliol de 1925 - Lleida, 28 de desembre de 2017) va ser director musical i pedagog. Establert a Lleida amb la família el 1931, es va formar musicalment a l’Escolania de Montserrat (1934-36), i des del 1953 es va fer càrrec de la direcció de l’Orfeó Lleidatà, reprenent la tasca del seu pare Antoni Virgili i Piñol, mort durant la Guerra Civil.

Des de l’entitat, va crear una veritable escola de pedagogia de la direcció i del cant coral a través, sobretot, dels cursos internacionals de cant coral i pedagogia coral, celebrats cada estiu des del 1964 durant més de trenta anys en col·laboració amb el moviment coral francès À Coeur Joie, i els cursos nacionals celebrats anualment per Nadal. En va renovar el repertori, introduint els espirituals negres i la cançó en català, tant tradicional com d’autor. Es va entregar plenament en l’art polifònic, bàsic de la música occidental. A banda de l’Orfeó, va contribuir a la revitalització i a la fundació de molts grups corals a través del Centre de Promoció Coral de les Terres de Lleida.

Diputat al Parlament de Catalunya per la coalició Convergència i Unió del 1980 al 1984, durant aquest període va ser membre de la comissió consultiva del Servei de Música de la Generalitat de Catalunya. L’any 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi, el 1998 el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla i el 2008 la Medalla al mèrit cívic de l’Ajuntament de Lleida.

Sobre Nosaltres

Donem visibilitat a les actuacions que es fan des dels ajuntaments de Catalunya i Comuns d'Andorra. Si ets Ajuntament posa't en contacte amb la nostra redacció i activa la teva Sala de Premsa.

Per petit que sigui un municipi de ben segur que s'hi fan coses interessants. Uneix-te a la primera plataforma informativa d'actualitat municipal del país i amplia la difusió de les teves informacions. Canal Ajuntament és també un punt de trobada per a l’intercanvi d’experiències on a partir de la informació publicada els responsables polítics i tècnics dels consistoris catalans tenen l’oportunitat de conèixer què s’està fent des dels ajuntaments.