L’Ajuntament de Banyoles i la família Alsius han presentat aquest matí l’acord de donació per tal que el consistori rebi la Mandíbula de Banyoles, un dels més fòssils humans més importants de la península d’Europa i possiblement també un dels més ben estudiats.

La Mandíbula serà una de les joies de la corona que s’exposarà al renovat Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB).

L’abril de 1887 Llorenç Roura va descobrir, en una pedrera de Banyoles dins del Pla de la Formiga, la ‘Mandíbula de Banyoles’, la que és considerada una de les restes humanes més importants de la península europea i que està datada entre els 40.0000 i el 70.000 anys abans d’ara. Miquel Noguer, alcalde de Banyoles, ha agraït públicament a la família Alsius aquesta donació “que es plasmarà un cop hagi estat aprovat en el ple del proper dilluns 24 de novembre”, a més de destacar que “a les portes de la renovació del Museu Arqueològic la família. Alsius ha aprofitat aquesta oportunitat per després de 140 anys custodiant la mandíbula, donar-la a la ciutat perquè aquesta estigui exposada al museu. Vull agrair a la família per haver-la preservat i per no haver defallit mai per fer que la mandíbula hagi continuat a Banyoles, tot i les temptacions que han tingut”.

Per la seva banda, Esteve Alsius ha detallat que “amb la remodelació del Museu Arqueològic de Banyoles tota la família vam considera que era el moment adequat per fer aquest pas que feia anys que volíem fer”, a més de remarcar que “sempre va ser la voluntat del nostre pare i de totes les generacions anteriors que la mandíbula no fos exposada de forma definitiva fora de Banyoles i, malgrat que han estat diversos els intents per allunyar-la de la nostra població, avui podem celebrar que fem aquesta donació a la ciutat”. Rosa Alsius ha explicat que “actualment l’Institut d’Antropologia Evolutiva Max Plank (Alemanya) estan fent un estudi a través de la dentina d’una de les dents de la mandíbula per poder seqüenciar l’ADN de la “dona de Banyoles”.

Finalment, Miquel Cuenca, regidor de Cultura i patrimoni cultural ha apuntat que “després de dos anys de negociacions, la versió de l’acord que finalment se signarà és la més generosa possible per a la ciutat de part de la família Alsius, una donació sense cap altra condició que la Mandíbula no marxi mai de Banyoles, i gràcies a això el futur nou Museu Arqueològic tindrà com a peça estrella aquest fòssil tan important”.

La Mandíbula de Banyoles

La Mandíbula de Banyoles és un dels fòssils humans més importants que s’han trobat a la Península Ibèrica i possiblement també un dels més ben estudiats. Des de la seva descoberta l’any 1887 no ha deixat d’atreure tota mena d’investigadors a Banyoles, a la Farmàcia Alsius, on des de llavors s’ha guardat.

El primer estudi el va portar a terme al mateix Pere Alsius i Torrent i després en seguiren altres d’eminents antropòlegs fins al més complet dels realitzats fins ara, que correspon al treball de Maria-Antoinette de Lumley (“Anténéandertaliens et néandertaliens du bassin méditerranéen occidental européen”, 1973). Darrerament, el Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona ha dedicat una de les seves monografies al col·loqui celebrat a Banyoles l’any 1987 (La Mandíbula de Banyoles en el context dels fòssils humans del Pleistocè, 1994), amb motiu del centenari del seu descobriment, que ha estat editat per Julià Maroto.

Malgrat tots aquests estudis, la seva situació dins de l’evolució humana i la seva cronologia continua sent una qüestió oberta, que no s’ha pogut resoldre definitivament. Fins l’any 1973, sempre se l’havia considerada com un fòssil neandertal, mentre que, a partir de l’estudi de de Lumley, tots els antropòlegs semblaven d’acord en situar-la entre els anteneandertals, tal com es va veure l’any 1987 a Banyoles.

Les recents datacions absolutes, fetes pel mètode de l’Urani-Tori sobre la roca travertínica que la recobria, la col·loquen cap el 45.000 ±4.000 abans d’ara, segons Ramon Julià i J.L. Bischoff (1991), mentre que Yuji Yokoyama (1989) data la mateixa mostra travertínica cap el 80.000 abans d’ara. Segons la primera datació es tractaria d’un neandertal recent i segons la segona d’un anteneandertal. En tot cas, la major part dels antropòlegs coincideixen en què la mandíbula de Banyoles pertanyia a una dona d’uns 40-50 anys, amb un accentuat desgast dentari produït per una alimentació rica en peix sec o bé perquè mastegava contínuament pells d’animals per tal d’adobar-les.

La Mandíbula de Banyoles passarà a formar part del fons del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, i en serà una de les peces estrelles que es podrà veure dins de la nova museografia que ben aviat veurà la llum. El Museu compta amb una de les col·leccions més importants de paleontologia i arqueologia de Catalunya, amb més 800.000 peces, de les quals se n’exposaran més de 1.000.