Entre les troballes destaquen un fragment d'una columna, llànties de mà decorades, elements relacionats amb el cultiu del vi, una vaixella de ceràmica i marbres luxosos, alguns provinents de Grècia.

El divendres passat, 9 de maig, el teatre Mundet de Sant Antoni va acollir la presentació de l'onzena campanya d'excavacions arqueològiques a la vil·la romana del Collet. L'acte va comptar amb la participació de Jordi Soler, alcalde de Calonge i Sant Antoni, i Josep Burch, Marc Bouzas i Elisabet Moner, del Laboratori d'Arqueologia, Història Antiga i Prehistòria de la Universitat de Girona.

Durant els mesos de febrer i març d'aquest 2025, s'han dut a terme noves excavacions arqueològiques a la vil·la romana del Collet de Calonge i Sant Antoni amb arqueòlegs professionals. Aquestes excavacions han estat promogudes per la Universitat de Girona i l'Ajuntament de Calonge i Sant Antoni amb el suport de la Generalitat de Catalunya, a través del projecte quadriennal de recerca "La vil·la romana del Collet i el seu fundus", i la Diputació de Girona.

En les darreres excavacions s'han fet troballes que constaten la importància d'una vil·la luxosa, així com s'ha pogut definir millor com era la línia de costa del Collet cap a Palamós, on la línia de mar estava més enretirada i hi havia una zona d'aiguamolls connectats amb el mar. Els treballs s'han centrat en una gran cisterna ubicada darrere la façana de mar de la vil·la. Els materials registrats durant aquesta intervenció han aportat, per la seva quantitat i qualitat, una informació precisa sobre el moment d'abandonament de l'establiment més antic i de la construcció d'una nova vil·la en el darrer terç del segle I dC. Alhora, els treballs fets en els espais que hi ha entorn l'esmentada cisterna han servit per precisar millor l'abast de les diferents fases d'aquesta vil·la marítima. Paral·lelament, s'han efectuat diversos estudis que han aportat valuosa informació sobre la ramaderia, l'agricultura, la recol·lecció de mol·luscs, l'explotació del bosc o el paisatge durant l'època romana.

Entre les troballes de la darrera campanya destaca un fragment d'una columna, una llàntia de mà decorada amb una escena mitològica d'Hèrcules lluitant contra el centaure Nessos, una escena poc comuna i que data del segle I dC, o una altra amb la representació d'una màscara teatral.  També s'ha trobat, per exemple, un podall relacionat amb el cultiu del vi i una vaixella de ceràmica fabricada probablement al sud de la Gàl·lia, entre d'altres. A més, s'ha pogut identificar que els marbres de la vil·la eren luxosos, alguns provinents de Grècia.

Pel que fa al fundus, el territori que explotava la vil·la, fa concloure que el Collet és el què s'anomena un model de vil·la romana "a mare", és a dir, tal com eren aquests habitatges luxosos a les províncies i que fonamentaven la seva riquesa en l'explotació del territori, el fundus, la propietat de la vil·la. Probablement, el propietari no hi vivia, simplement hi tenia una casa i un encarregat, i de tant en tant hi venia.

Hi ha prevista una nova campanya d'excavacions amb estudiants de la Universitat de Girona durant l'estiu.