L’Ajuntament de Figueres torna a programar, a l’entorn de Tots Sants, les tradicionals visites nocturnes al cementiri municipal sota la llum de les espelmes per conèixer aquest espai patrimonial de la ciutat.

Tindrà lloc el diumenge 2 de novembre en dues sessions (18 i 20 h) i aniran a càrrec del metge forense Narcís Bardalet, la historiadora de l’art i regidora de Cultura i Patrimoni Mariona Seguranyes i el biòleg Josep Maria Dacosta. L’acurada il·luminació amb l’encesa d’espelmes la durà a terme Perspective Events sota la direcció artística de Bruno Pérez. A cada visita -1 h i 30 minuts de durada- hi poden assistir 150 persones com a màxim i les entrades, que tenen un preu d’entre 3 i 5 euros (gratuït pels menors de 10 anys), es podran adquirir a partir del proper divendres 24 d’octubre a les 12 del migdia al web www.visitfigueres.cat i presencialment a l’Oficina de Turisme (plaça de l’Escorxador).

La visita de les 6 de la tarda anirà precedida d’una conferència (a les 5 de la tarda a la Funerària Vicens) a càrrec de l'arqueòloga Anna Maria Puig, amb intervenció final de Bardalet, titulada "El paisatge funerari de Figueres al llarg de la història". Per accedir-hi, cal disposar de l’entrada al cementiri de les 6 de la tarda.

En aquestes visites s’explicaran els elements patrimonials més importants del cementiri i la seva història, es resseguirà la història i les circumstàncies de la mort d’alguns dels personatges que hi van ésser enterrats i la diversitat d’espècies que hi conviuen i anècdotes.

El valor patrimonial del cementiri de Figueres

Les visites nocturnes al cementiri permetran descobrir el seu ric patrimoni funerari i els personatges il·lustres que s’hi troben enterrats. El cementiri de Figueres custodia un patrimoni escultòric i funerari de gran valor, on destaquen, entre altres, les escultures de Josep Llimona, Venanci Vallmitjana, Manel Fuxà, Frederic Marès i Artur Novoa. També és un espai molt ric en panteons funeraris, dels que destaquen especialment els projectats pels arquitectes Leandre Albareda, Josep Azemar, Emili Blanch i Josep Pelayo Martínez.

També és molt rellevant la part del cementiri civil, a través del qual trobem les arrels de la Figueres del segle XIX. Destaquen tombes maçòniques, austeres i amb la simbologia del culte de Salomon: escaires, triangles, regles o compassos. Això explica la presència d’una important lògia maçònica a Figueres, pels volts del 1880. En aquest apartat hi ha enterrats l’advocat Enric Serra, el doctor Lluís López-Rodríguez o el catedràtic de Física i Química de l’institut de Figueres, alcalde de Figueres i relacionat amb el partit republicà federal Joan Maria Bofill, membre de la lògia Llum de Figueres.