L’Ajuntament de Figueres dignifica els jardins de l’Auditori Convent dels Caputxins, a tocar l’antiga muralla carlina, amb l’enjardinament de 700 plantes col·locades per escolars, amb neteja de pintades de l’entorn i amb la inscripció d’una nova frase per ennoblir espais públics degradats. Estudiants de les escoles Parc de les Aigües, Cor de Maria, Institut Ramon Muntaner i de l’Escola de Noves Oportunitats de Figueres han condicionat, aquesta setmana, l’espai de darrere l’Auditori dels Caputxins amb l’enjardinament de 700 plantes, la majoria de les quals remeieres, medicinals i culinàries, que antigament envoltaven els horts del Convent dels Caputxins. Es tracta d’una iniciativa prevista per la Festa de l’Arbre, impulsada per les àrees de Medi Ambient i Educació de l’Ajuntament de Figueres, que s’havia de celebrar el divendres passat, però que per la pluja es va posposar pel juny. El projecte d’enjardinar els parterres havia quedat aturat per les restriccions per sequera. A més, recentment la brigada municipal ha dut a terme tasques de neteja de guixades en parets i portes de l’entorn. I, dins del projecte de l’Ajuntament de Figueres per ennoblir espais públics degradats, s’ha plasmat una frase de l’arquitecte Ricard Giralt en una paret d’aquest espai.

Les deu plantes que s’han instal·lat als parterres i tanques són: romaní (rosmarinus), arbust (eleagnus), calèndula (calendula), melissa (melissa officinalis), milfulles (achillea millefolium), bleda (rheum rhabarbarum), galzeran/cirerer de Betlem (ruscus aculeatus), flor de la passió (passiflora caerulea), buguenvíl·lies (bougainvillea) i heura comuna (hedera helix). En l’acte de la Festa de l’Arbre, s’havien de regalar plantes caputxines (tropaeolum majus) als estudiants, que han estat donades aquesta setmana als escolars que han participat en la plantació.

Alumnes de 3r i 4t de primària 

La Festa de l’Arbre és una celebració que promou la protecció dels boscos i la sensibilització mediambiental entre els joves. A Catalunya se’n té constància des de l’any 1899. A Figueres, aquesta activitat es va recuperar fa dos anys, després d’una aturada des del 2019. En aquesta trobada hi participen alumnes de 3r i 4t de primària, acompanyats pel seu professorat.

A Figueres, la Festa de l’Arbre prevista per divendres passat hi havien de participar 280 alumnes de 7 escoles de Figueres, a més d’estudiants de secundària de l’Institut Ramon Muntaner, en el marc del servei comunitari, amb funcions de suport i acompanyament dels grups participants. La festa s’havia de celebrar al Parc de les Aigües, amb una gimcana, i al darrere l’Auditori dels Caputxins, amb la plantació de les plantes als parterres. La previsió és que la Festa de l’Arbre se celebri el juny.

Sobre la muralla carlina

Les primeres muralles carlines de Figueres van ser construïdes a la Primera Guerra Carlina, a partir del 1835, de les que no hi ha restes. Se sap que no coincidien amb les medievals, que en aquell moment es trobaven en molt mal estat, amb excepció de la torre Gorgot i la muralla annexa. A la Tercera Guerra Carlina (1873-1876) la vila es va fortificar de nou, reparant l’antiga muralla del 1835, fent de noves i aixecant catorze torres, reutilitzant i reparant algunes com l’esmentada torre Gorgot, que avui és l’única que resta. De les muralles només es conserva el tram dels Caputxins, que envoltava el convent del mateix nom. Encara avui es poden veure les espitlleres de maons característiques pel fet de ser irregulars, ja que van ser fetes pels figuerencs de forma voluntària i per iniciativa de l'Ajuntament.

Frase de Giralt per dignificar espais degradats de la ciutat

Dins del projecte de l’Ajuntament de Figueres per ennoblir espais públics degradats, en una paret dels jardins de Caputxins recentment s’hi ha plasmat una frase de l’arquitecte Ricard Giralt inclosa en el calendari 2025 de l’Ajuntament i de L’EMPORDÀ amb pensaments d’autors figuerencs i universals. S’hi pot llegir “La visió d’una ciutat nova, la ciutat de l’art, la visió de la ciutat que té somnis, il·lusions i esperances per a realitzar”, que va escriure Giralt en el llibre “La Rambla”, espai que va urbanitzar i reformar el 1917 i 1918.