El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha declarat nul·les dues taxes de l’Ajuntament de Barcelona sobre l’aparcament d’autobusos turístics a la ciutat. Es tracta de la taxa per la tramitació del permís diari o autorització d’ús de l’AREA Zona Bus i de la Plataforma Logística del Park Güell i la taxa per la tramitació de la reserva prèvia d’un espai de Zona Bus qualificat d’entorn singular. Estima així parcialment un recurs de la Federació Empresarial Catalana d’Autotransport de Viatgers (FECAV) relativa a un acord del ple del 20 de desembre del 2024. La sala argumenta que el Consell Tributari ja va advertir que calia motivar àmpliament els imports d’aquestes taxes, i subratlla que l’argumentació de l’Ajuntament va ser genèrica.

El tribunal remarca que el Consell Tributari ja va advertir que els costos indicats respecte a la taxa de tramitació del permís diari eren molt genèrics, i no es desglossaven suficientment els diferents conceptes. Pel que fa a la taxa per la reserva d’espais, va remarcar que només s’apuntava una recaptació esperada. Per tot plegat, va concloure, recorda la sentència, que l’import d’aquestes dues taxes “no s’ha motivat suficientment”.

La sentència comparteix aquestes conclusions, tot i que no té dubtes de la conveniència d’un registre d’usuaris, de la necessitat d’obtenir un permís o de reservar anticipadament l’aparcament en determinats entorns de la ciutat. Ara bé, afegeix que juntament amb la taxa del mateix aparcament a la ZonaBus i en entorns singulars “es grava amb dues altres taxes els serveis dirigits a atorgar el permís d’ús i reserva”.

En aquest sentit, assenyala que les raons que porten l’Ajuntament a imposar aquestes taxes “no es dirigeixen a justificar els costos directes o indirectes de l’activitat municipal consistent en la tramitació dels permisos, sinó més aviat a la intensitat de l’ús i la necessitat de racionalitzar l’ús de l’espai públic i millorar la mobilitat”. Això és propi, continua, de la mateixa taxa per l’estacionament de vehicles de gran capacitat en determinats punts de la via pública. “Es donen raons de mobilitat, sostenibilitat i protecció ambiental al cost de la tramitació del permís, però no es justifiquen motivadament els concrets paràmetres fixats per a la determinació del seu import”, argumenta.

Es pot presentar recurs de cassació davant del TSJC contra aquesta sentència.