L’alcalde, Josep Maria Vallès i el rector de la UAB, Javier Lafuente, han presentat l’estudi, realitzat per l’àrea de Dret Processal i coordinat per les professores Núria Reynal i Maria Carmen Navarro

L’àrea de Dret Processal de la Universitat Autònoma de Barcelona ha determinat en un estudi quin nombre de seccions i jutges i jutgesses hauria de tenir el futur jutjat de Sant Cugat pel seu òptim funcionament. Es tracta d’un estudi coordinat per les professores de Dret Processal Núria Reynal i Maria Carmen Navarro.

L’estudi, presentat aquest divendres en roda de premsa per l’alcalde, Josep Maria Vallès, i el rector de la UAB, Javier Lafuente, planteja la creació d’una Secció Única Civil i d’Instrucció. Pel que fa al nombre de jutges i jutgesses que n’haurien de formar part, s’avalua el nombre d’habitants, el nombre d’assumptes previsibles que cada Secció podria assumir i la càrrega de treball òptima que pot suportar un jutge o jutgessa.

Tenint en compte aquests i altres indicadors, l’estudi determina que pel funcionament òptim del jutjat de Sant Cugat convindria disposar d’una Secció Única Civil i d’Instrucció formada per 12 jutges o jutgesses. Aquests 12 magistrats o magistrades es podrien distribuir ocupant 7 al civil, 2 d’instrucció, 1 especialitzat en violència sobre la dona, 1 especialitzat en violència sobre la infància i l’adolescència, i  1 especialitzat en infància, família i capacitat. 

A banda de les necessitats de la Secció Única formada per 12 magistrats o magistrades, l’informe apunta que es podria disposar també d’un jutge o jutgessa de la Secció del Penal i un de la Secció del Social compartits amb els actuals jutjats de Rubí. I assenyala també que es podria sumar a les anteriors seccions, una Secció del Contenciós Administratiu, formada per un jutge o jutgessa i compartida amb els Partits Judicials del Vallès Occidental, amb seu a Sant Cugat.

En total serien 15 jutges o jutgesses els que haurien de tramitar assumptes a Sant Cugat: 12 a la Secció Única, 1 a la secció del Penal compartit amb Rubí, 1 del Social compartit també amb Rubí, i 1 del Contenciós Administratiu compartit amb la comarca del Vallès Occidental.

El funcionament òptim del partit judicial de Sant Cugat podria contribuir a descongestionar altres partits judicials, com el de Rubí o el de Terrassa.

L’elaboració d’aquest estudi la van acordar l’alcalde, Josep Maria Vallès, i el rector de la UAB, Javier Lafuente, després que el Congrés dels Diputats donés llum verda a la creació d’un partit judicial propi a Sant Cugat, el passat 19 de desembre del 2024.

L’alcalde, Josep Maria Vallès, ha manifestat que “espero poder reunir-me aviat amb el conseller de Justícia per traslladar-li aquestes necessitats i perquè el nou edifici judicial de la ciutat pugui ser una realitat al més aviat possible. Aquest estudi ajuda a la resta de poblacions properes amb jutjats propis, com Rubí o Terrassa, ja que no planteja reduir les plantilles actuals d’aquests jutjats sinó incorporar els 15 magistrats de Sant Cugat i d’aquesta manera treure assumptes de jutjats que ara estan col·lapsats”. L’alcalde ha afegit que “ara la pilota està a la teulada de la Generalitat de Catalunya. Li vaig dir al conseller Espadaler que faríem aquest estudi i ara hem de parlar de les possibilitats de tirar-ho endavant. A curt termini no ho veig clar, perquè no es contempla la construcció de l’edifici judicial de Sant Cugat a la proposta de pressupostos de la Generalitat. Continuarem insistim al Govern de Catalunya perquè aquest és un tema prioritari per Sant Cugat”.

El rector de la UAB, Javier Lafuente, ha explicat que “per nosaltres, com a entitat pública, és prioritari donar servei a la ciutadania. Vam pensar que aquesta col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Cugat ens encaixava perfectament en la nostra estratègia de compartir coneixement amb l’entorn”.

La professora de la UAB i coordinadora de l’estudi, Núria Reynal, ha dit que “el legislador crea el partit judicial, però no determina quants jutges o jutgesses calen per al funcionament òptim d’aquest nou partit judicial. Hem fet una proposta de quina seria la dotació òptima del partit judicial de Sant Cugat perquè que aquest pugui oferir un servei de qualitat”. Per la seva banda, la professora, Carmen Navarro, ha agraït “la confiança tant del rector com de l’Ajuntament per tirar endavant i poder fer aquest estudi”.

Un llarg camí de reivindicació de més de 30 anys

El 23 d’octubre de 2024, l’alcalde de Sant Cugat, Josep Maria Vallès, es va desplaçar a Madrid per reunir-se amb el secretari d’Estat de Justícia, Manuel Olmedo, amb l’objectiu d’impulsar la creació del partit judicial propi de Sant Cugat. En el transcurs de la reunió, Vallès va fer palesa la necessitat de disposar d’aquest servei a Sant Cugat, que ara depèn del partit judicial de Rubí, per resoldre les necessitats de la ciutadania, atès el volum de la població de prop de 100.000 habitants i de la demanda de Sant Cugat Empresarial, professionals, comerços, entitats establertes i particulars del nostre municipi.

Prèviament, l’alcalde es va reunir també, al Congrés dels Diputats, amb la diputada Míriam Nogueras, responsable de tramitar l’esmena transaccional promoguda per l'Ajuntament de Sant Cugat, a través del Grup Parlamentari de Junts per Catalunya a Madrid, al projecte de Llei Orgànica de mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia i d’accions col·lectives per a la protecció i defensa dels drets i interessos els consumidors i usuaris. En concret, l’esmena de Junts per Catalunya acordada proposa segregar el partit judicial de Rubí i crear un nou partit judicial a Sant Cugat del Vallès.

El de 30 de novembre, l’alcalde, Josep Maria Vallès, es va reunir a l’Ajuntament amb el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, que va expressar el seu suport a la iniciativa.

Amb l’aprovació de la Llei al Congrés dels Diputats, el 19 de desembre del 2024, es posa fi a una llarga reivindicació, iniciada fa més de trenta anys, i reiterada en diverses ocasions tant al Govern de la Generalitat com al Govern de l’Estat.

Per la seva part, l’Ajuntament disposa dels terrenys, de 10.678 m2, qualificats d’equipament i situats a l’Av. Can Volpelleres, on s’ubicarà el nou equipament judicial.