Aquest dissabte, el Consorci de les Gavarres de la Diputació de Girona ha commemorat els cinquanta anys del Manifest de les Gavarres a la l'església de Romanyà de la Selva, al terme municipal de Santa Cristina d'Aro, en el marc de la primera edició de Romanyam, mercat gastronòmic i artesanal de les Gavarres. 

Aquest manifest va ser l'inici del moviment ciutadà que va culminar amb la protecció de l'espai natural i la creació del Consorci de les Gavarres de la Diputació de Girona. 

L'acte ha comptat amb la participació de Josep Xifre, alcalde de Santa Cristina d'Aro; Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya; Daniel Encinas, president del Consorci de les Gavarres de la Diputació de Girona; Pau Presas, vicepresident primer de la Diputació de Girona i vicepresident del Consorci de les Gavarres, i Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, i portaveu del Govern de la Generalitat de Catalunya.

En la celebració d'aquests cinquanta anys del Manifest de les Gavarres, hi ha participat també alguns dels promotors. L'acte ha estat un homenatge a la lluita per la protecció del nostre patrimoni natural.

La commemoració ha inclòs una ponència sobre el Manifest de les Gavarres dictada per Joan Cals i Güell, redactor del Manifest de Romanyà i fundador de l'entitat Amics de les Gavarres i l'Ardenya, amb el títol «Context del moment en què es va iniciar el moviment ciutadà que va culminar amb la protecció de l'espai natural i la creació del Consorci de les Gavarres».

El vicepresident de la Diputació de Girona Pau Presas ha destacat com a cloenda de l'acte: «El Manifest de Romanyà, signat l'any 1975, va ser molt més que un document: va ser una crida a la consciència col·lectiva, un punt d'inflexió que ens va recordar que el progrés només té sentit si sap conviure amb el respecte i la preservació del nostre entorn».

«Cinquanta anys després, el missatge del Manifest és més vigent que mai. Les Gavarres ens recorden cada dia que la sostenibilitat no és només una paraula, sinó una responsabilitat compartida. Ens demanen que siguem coherents amb la seva fragilitat, que sapiguem combinar la protecció amb l'activitat, la conservació amb la vida quotidiana. Al Consorci de les Gavarres hem treballat al llarg d'aquests anys per mantenir aquest esperit ben viu», ha afegit.