Després de prop de 16 anys de treball i una reforma integral, el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles reobre amb un discurs renovat, un recorregut accessible i més de 1.600 peces exposades ,algunes per primera vegada, que expliquen la relació entre l’ésser humà i el territori del Pla de l’Estany

El nou Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles (MACB) obre les seves portes completament transformat després d’un llarg procés de reformulació, recerca i actualització museogràfica. El resultat és un espai que combina emoció, coneixement i compromís amb el territori, i que vol situar Banyoles com un referent cultural i un punt central per entendre l’evolució humana a Catalunya.

Aquesta tarda ha tingut lloc l’acte institucional d’obertura de la rehabilitació del Museu que ha comptat amb la presència d’Ángeles Albert León, directora general de Patrimonio Cultural y Bellas Artes del Ministerio de Cultura del Govern de l’Estat; la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sònia Hernández; i

Miquel Noguer, alcalde de Banyoles i president de La Diputació de Girona.
Miquel Noguer, ha destacat que “amb l’acte d’avui complement el projecte de transformació del Museu Arqueològic que es va iniciar el 2009, un període que ha suposat la reforma completa dels 4 edificis històrics que conformen el museu, així com l’ampliació del conjunt amb un edifici nou i la renovació total de la museografia”. Noguer també ha afegit que “estem davant d’un museu de territori i de referència d’aquesta terra de jaciments que és el Pla de l’Estany, i és que de fet va ser la descoberta de Vilauba l’any 1932 el detonant de la creació del Museu Arqueològic per part de l’Ajuntament”.

El projecte museogràfic parteix d’una idea potent: explicar com l’ésser humà s’ha adaptat, transformat i conviscut amb l’entorn natural del Pla de l’Estany, que actua com a fil conductor de tota la narració. La nova exposició es desplega al llarg d’una “anella” expositiva dins d’edificis històrics com la Pia Almoina, Can Paulí i Can Fornells, amb un respecte absolut per l’arquitectura original.

A través de cinc grans blocs cronològics ,de la paleontologia a l’edat mitjana, i temes transversals com el clima, la vida quotidiana, les creences, l’economia o el poblament, el museu proposa un recorregut inclusiu i accessible que permet dialogar amb el passat per entendre millor el present.

Ángeles Albert León, directora general de Patrimonio Cultural y Bellas Artes del Ministerio de Cultura d’Espanya ha apuntat que “des del Ministerio de Cultura, fins i tot en època de crisi, hem continuat fent inversions any rere any, un fet que demostra el compromís del Ministerio amb el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles”, mentre que la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sònia Hernández, ha remarcat que “és un honor ser un cop més a Banyoles i ho és, encara més, per inaugurar aquest nou Museu, un espai que respon a les exigències del segle XXI en tots els àmbits”, a més d’afegir que “el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles esdevé un museu de referència a nivell de país”.

Un patrimoni viu i compartit: el museu que explica com hem viscut, transformat i habitat el territori

Aquest centre és el fruit de dècades de recerca, excavació i conservació, i d’una aposta decidida per la cultura com a motor d’identitat, cohesió i projecció. Amb més de 950.000 peces en el seu fons i unes 1.600 exposades, moltes per primera vegada, el museu exhibeix elements de valor científic i simbòlic altíssim com ara un crani de felí de dents de sabre de fa 1 milió d'anys, el crani d'Homo sapiens més antic de Catalunya, La Mandíbula de Banyoles, l'arc neolític més antic d'Europa, peces ibèriques amb grafits, una sabata de cuir del segle V (la sabata romana més ben conservada de la península ibèrica i una de les descobertes rellevants més recents de la comarca, del 2020) o una teula romana amb una inscripció medieval d'un monjo.

La Mandíbula de Banyoles —custodiada durant 140 anys a la Farmàcia Alsius— esdevé un dels grans reclams del museu. El fòssil, descobert l’any 1887 dins d’un bloc de travertí i custodiat per la família Alsius des d’aleshores, serà central en el nou discurs museogràfic del museu, que explica 45 milions d’anys d’història i més de 200.000 anys de presència humana al territori. La peça és considerada un dels fòssils humans més importants d’Europa. Recents estudis internacionals han confirmat que correspon a un Homo sapiens antic, possiblement el més antic identificat fins ara al continent.

A més, la nova museografia inclou dues reproduccions hiperrealistes d’una dona Neandertal i una dona Sàpiens (les protagonistes del cartell de la campanya) efectuades per l’empresa Quagga, les impressionants produccions audiovisuals de l’empresa Tururut, la reproducció de la Cova de les Encantades a càrrec de les germanes Castells i tot el desplegament de noves vitrines i mobiliari (el gruix de la museografia, a càrrec de Nunsys Group) que permet observar una de les col·leccions paleontològiques i arqueològiques més importants de Catalunya amb les millors condicions de llum i detall.

Al nou museu s'hi podrà veure per primera vegada peces com ara restes d'un rinoceront etrusc de les calcàries d'Incarcal (2 milions d'anys)m el crani d'hipopòtam antic d'Incarcal I (0,8 milions d'anys), dents neandertals de les coves de Serinyà (una d'elles és la resta de neandertal més antiga de Catalunya).

I, també, el crani gravetià de Mollet III, una de les restes de sàpiens més antigues de Catalunya que ara s'exposarà de manera permanent per primer cop; elements orgànics del poblat neolític de la Draga (inclosos diversos arcs, la falç neolítica i altres estris de fusta) o figures originals del sacellum de Vilauba que també s'exposaran per primera vegada (fins ara les condicions ambientals de l'edifici no ho permetien).

Per tot això, el nou Museu serà un punt de connexió amb el territori que convida a visitar jaciments com les coves de Serinyà, el poblat neolític de la Draga, la vil·la romana de Vilauba o el Monestir de Sant Esteve, amb els quals el museu manté un vincle actiu de recerca i divulgació.

Arquitectura, accessibilitat i experiència de visita

Banyoles i el Pla de l’Estany formen un dels territoris arqueològics i paleontològics més rics del país. El museu actua com porta d’entrada a aquest paisatge cultural, amb un vincle actiu de recerca i divulgació que es fa explícit amb audiovisuals, interactius i recursos actualitzables.

El museu s’ha redissenyat per oferir una experiència inclusiva i actualitzada. La museografia combina tecnologia amb objectes originals i incorpora figures hiperrealistes basades en dades científiques.

L'equipament combina tecnologia i autenticitat. Vitrines modernes conviuen amb arcs gòtics i pintures murals; audiovisuals i recursos tàctils acompanyen el visitant sense eclipsar el més important: la peça original. L’espai ha estat dissenyat per ser plenament accessible i per oferir una experiència de qualitat, educativa i emocional.

Amb 1.805 m² repartits entre sales d’exposició permanent, temporals, aules didàctiques, botiga i un nou espai de reserva visitable, el Museu Arqueològic de Banyoles vol convertir-se en un centre de referència cultural i en una porta d’entrada a la història del Pla de l’Estany… i de tota Catalunya.

Pressupost i finançament

El cost total de de l’obra de reforma del Museu Arqueològic de 2009 a 2025 haurà estat de 4.762.829 €, dels quals 3.471.076 € corresponen a aquesta darrera gran fase que ha inclòs la reforma total del conjunt històric medieval de la Pia Almoina (catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional) i l’ampliació amb un nou edifici (aules educatives i magatzems subterranis), tot segons el projecte de Birulés Cabré Romans Arquitectes i executat per les empreses constructores Vesta de Barcelona i Viñas de Banyoles, així com la instal·lació d’una museografia totalment nova i moderna segons el projecte de Varis Arquitectes i executat per les empreses Nunsys Group, Tururut (àudiovisuals) i Quagga (figures hiperrealistes). Totes aquestes intervencions s’han adjudicat mitjançant concursos públics.

Pel que fa al finançament, l’aportació de l'Ajuntament de Banyoles ha estat de 1.421.794,09 € (29'86% del total). El 70’14% restant, 3.341.035,00 €, ha estat aportat per altres administracions i empreses: la Diputació de Girona (856.563,19 € , el 17,98% del total), la Generalitat de Catalunya (973.924 €, el 20,45% del total) i el Ministerio de Cultura (1.168.976,30 €, el 24,54% del total). Completen les aportacions de tercers, l’Incasol amb 200.000 € i Abertis amb 141.571,51 €.

Evolució històrica del museu

Els orígens del Museu Arqueològic de Banyoles es remunten a finals del segle XIX, quan figures pioneres com Pere Alsius van impulsar la recerca arqueològica al Pla de l’Estany i van començar a reunir les primeres col·leccions locals. El museu es va consolidar a mitjans del segle XX com a espai de conservació i difusió del patrimoni arqueològic i paleontològic del territori, amb un fons que va créixer gràcies a campanyes d’excavació, donacions i una intensa activitat investigadora.

El 2006 es va iniciar un procés de transformació profunda amb la redacció del projecte museològic, seguit d’un avantprojecte arquitectònic el 2009 que va donar pas a una remodelació per fases dels edificis històrics que avui conformen el museu. Entre el 2021 i el 2024 es van dur a terme les obres definitives de reforma i ampliació, culminades amb el projecte museogràfic actual, desenvolupat per equips especialitzats que han actualitzat continguts, discurs i criteris d’accessibilitat.

La reobertura del museu representa l’etapa més ambiciosa de la seva trajectòria: una síntesi de dècades de recerca, conservació i treball comunitari. L’equipament es projecta ara com un espai contemporani, connectat amb la recerca viva del territori i amb una narrativa renovada que pretén situar Banyoles en el mapa cultural de Catalunya i oferir una experiència de coneixement, emoció i identitat per a tots els públics.