Des d’avui les llambordes s’exposen a l’entrada de l’ajuntament i el dia 6 de febrer aquestes es col·locaran davant dels domicilis on hi van viure les víctimes

Banyoles recorda i homenatja a Josep Soler i Soler, Gumersind Dilmé i Amagat, Joaquim Batlle i Camps i Antoni Oliva i Camps, quatre veïns que van ser víctimes del nazisme. Aquest homenatge es materialitzarà el proper divendres 6 de febrer d’11 h a 13:30 h amb la col·locació de quatre llambordes Stolpersteine, en un acte en el qual hi participaran familiars de les víctimes, alumnat i professorat de 4t d’ESO dels 4 centres de secundària de Banyoles així com les autoritats municipals i representants del Memorial Democràtic.

Des d’avui i fins el 6 de febrer les llambordes Stolpersteine, que recorden a quatre banyolins víctimes del nazisme, es poden veure exposades a l’entrada de l’Ajuntament de Banyoles. Miquel Cuenca, regidor de Cultura i Patrimoni Cultural de Banyoles ha destacat que “aquest projecte ve de lluny, en concret des que vam impulsar-lo el 2020 i el ple municipal va aprovar adherir-s’hi el novembre de 2021, i vam voler treballar-ho amb els centres de secundària perquè, com tot exercici de memòria històrica, fos també un aprenentatge de present i futur. Les llambordes Stolpersteine són la millor manera de posar nom i cognoms a les víctimes, de rescatar-les de la fredor de les xifres i tornar-los tota la dignitat humana de persones que van viure en llocs concrets”.

A la presentació d’avui també hi ha assistit el professorat dels 4 instituts de secundària de la ciutat, atès que des dels centres s’ha portat a terme un treball previ d’investigació i entrevistes als familiars de cada una de les víctimes. Jordi Sureda, professor de l’Institut Pla de l’Estany, en representació de tots els centres ha explicat que “ha estat un treball molt enriquidor per la col·laboració dels 4 centres i perquè ens ha permès descobrir que a Banyoles també es va viure aquesta realitat”, a més d’afegir que “pedagògicament ha estat un projecte molt interessant, cada institut s’ha centrat en una de les víctimes, fent entrevistes als familiars, una tasca que ens ha ajudat a obtenir noves dades sobre cada una d’elles”. Tot aquest treball s’ha coordinat a través del Grup de treball DEMD (Exili, Deportació i Holocaust) del Pla de l’Estany, que agrupa els professors d’història dels quatre centres.

Les llambordes Stolpersteine es col·locaran el proper divendres 6 de febrer a les 11 del matí, just davant dels domicilis on va viure de cadascuna de les víctimes. Es començarà pel carrer Mata, 12 (Josep Soler i Soler), se seguirà pel carrer Nou, 9 (Gumersind Dilmé Amagat), posteriorment la plaça dels Estudis, 6 (Joaquim Batlle i Camps), i per últim el carrer Llibertat, 74 (Antoni Oliva i Camps). A cada una de les ubicacions l’alumnat dels centres farà la lectura de la biografia de cada una de les víctimes de la que ha fet la recerca i tot seguit hi intervindran familiars dels homenatjats.

L’acte es clourà davant de l’Ajuntament on s’instal·larà un plafó del Memorial Democràtic que descriu el projecte Stolpersteine, la ubicació de les quatre llambordes i una petita biografia de les víctimes.

Per a totes aquelles persones que no puguin assistir a l’acte del 6 de febrer, l’Ajuntament ha organitzat una ruta de les llambordes Stolpersteine el dissabte 16 de maig a les 11 h amb sortida des de la casa consistorial i el guiatge de Josep Grabuleda, Arxiver Municipal.

Les llambordes Stolpersteine

Stolperstein significa ‘pedra que fa ensopegar’, i és un projecte de l’artista alemany Gunter Demnig. Les primeres llambordes es van col·locar a Berlín el maig de 1996 i estaven dedicades a persones del poble jueu víctimes del nazisme i residents al barri de Kreuzberg (Berlín).

Es tracta del projecte de memòria descentralitzat que es pot veure arreu d’Europa. Cada llamborda ret homenatge a una víctima del nazisme, mantenint vives les seves memòries, si bé també és cert que se’n fan per a persones que van en van sobreviure. Cada llamborda és única i es fa a mà de manera especial, precisament, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’exterminació industrialitzada dels nazis. Aquesta producció artesanal fa que, com en el cas de Banyoles, passin uns anys entre que es fa la sol·licitud d’adhesió al projecte i que s’acabin rebent les llambordes.