Catorze capitals de comarca han tingut població estacional de signe positiu tots els trimestres de l’any 

Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), els valors més elevats de població estacional, en termes relatius, es registren al tercer trimestre de l’any i majoritàriament en municipis litorals, que tenen un important component turístic i de segona residència. El Port de la Selva i Pals encapçalen la llista, ja que a l’estiu multipliquen per 5 la població censada: el Port de la Selva va acollir una mitjana diària de 4.626 persones, a més dels 1.058 habitants, i Pals en va acollir 11.214 al tercer trimestre del 2024, a més dels 2.583 habitants.

També destaquen Santa Susanna i Sant Pere Pescador, que van quadruplicar la població mitjana a l’estiu, i Tossa de Mar, Colera i Salou, que la van triplicar. A més, hi ha 18 municipis que van duplicar la població mitjana a l’estiu, entre els quals hi ha municipis turístics que no són litorals, com Alp, la Vall de Boí, Prades o Naut Aran.

Entre els 25 municipis que com a mínim dupliquen la seva població a l’estiu, i en relació amb l'any anterior, n’hi ha 17 que han augmentat la població estacional a l’estiu, 7 que l’han disminuïda i 1 per al qual no s’oferien dades l’any anterior. El Port de la Selva és el municipi que més ha augmentat la població estacional en termes relatius a l’estiu, amb un augment de la població estacional al tercer trimestre de 25,5 punts percentuals respecte del mateix període de 2023. El segueixen Tossa de Mar, amb un augment relatiu de 18,4 punts percentuals, i Begur i Pals, tots dos amb un augment de 16,5 punts. Per la seva banda, Portbou és el municipi on més ha disminuït la població estacional en termes relatius a l’estiu; en concret, 26 punts respecte del mateix període de l'any anterior.

Capitals de comarca per trimestres

La població estacional dels municipis pot oscil·lar de manera important al llarg de l’any, perquè reflecteix les entrades i sortides de la població per motius laborals, d’estudis i turístics. L’anàlisi de la població estacional a les capitals de comarca mostra que hi ha un grup de 14 capitals de comarca que registren una població estacional de signe positiu tots els trimestres de l’any: Amposta, Falset, Girona, Montblanc, el Pont de Suert, Puigcerdà, Ripoll, Solsona, Sort, Tarragona, Tortosa, Tremp, el Vendrell i Vielha e Mijaran.

Entre aquestes, i en nombres absoluts, destaca Tarragona, que assoleix el valor màxim de població estacional al tercer trimestre de l’any, en què acull 19.376 persones de mitjana diària, a més de les 141.018 persones residents, i el valor mínim al primer trimestre, amb una població estacional de 11.487 persones. Girona també es troba en aquest grup de municipis, amb una població estacional màxima al segon trimestre (16.540 persones) i una població estacional mínima al tercer trimestre (10.967 persones).

A més, hi ha un grup de 10 capitals comarcals (Barcelona, Figueres, Gandesa, Granollers, Igualada, Lleida, Manresa, Mollerussa, Valls i Vic) que tenen una població estacional de signe positiu tot l’any, excepte al tercer trimestre. Entre aquestes, i en nombres absoluts, destaca Barcelona, que assoleix el valor màxim de població estacional al quart trimestre de l’any, en què acull 144.878 persones de mitjana diària, a més del 1.686.208 persones residents, mentre que al tercer trimestre de l’any té una població estacional negativa (‑27.133 persones). Lleida també es troba en aquest grup de municipis, amb una població estacional màxima al quart trimestre (7.444 persones) i una població estacional negativa al tercer trimestre (‑3.085 persones). 

D’altra banda, un grup de 17 capitals de comarca registren una població estacional de signe negatiu tots els trimestres de l’any. Són les capitals següents: Balaguer, Banyoles, la Bisbal d'Empordà, les Borges Blanques, Cervera, Mataró, Moià, Olot, Prats de Lluçanès, Reus, Sabadell, Sant Feliu de Llobregat, Santa Coloma de Farners, la Seu d'Urgell, Tàrrega, Terrassa i Vilafranca del Penedès. 

A més, Berga i Vilanova i la Geltrú registren una població estacional negativa tots els trimestres, excepte el tercer; i Móra d’Ebre registra una població estacional positiva tots els trimestres, excepte el primer. Malgrat els comportaments oposats, la mitjana anual de la població estacional d’aquestes 3 capitals comarcals és de signe negatiu.

Població estacional anual per municipis

En mitjana anual, dels 486 municipis per als quals s’ofereixen resultats, n’hi ha 174 on la població estacional és positiva i 312 on és negativa. Entre els municipis on la població estacional és positiva, i per tant la població present al municipi és superior a la censada, destaquen en termes relatius el Port de la Selva, amb un increment de gairebé el doble (189,7%) de la població que hi havia censada, Pals (165,9%) i Santa Susanna (164,5%). Entre els municipis on la població estacional és negativa, i per tant la població present al municipi és inferior a la censada, destaquen Sant Julià del Llor i Bonmatí (‑19,6%), Sant Climent de Llobregat (‑18,2%) i Almoster (‑17,9%).

En termes absoluts, Barcelona és el municipi de Catalunya amb més població estacional (98.127 persones), seguida de Salou (31.778), Lloret de Mar (18.639) i Tarragona (15.091). D’altra banda, els municipis que tenen més població estacional negativa són l’Hospitalet de Llobregat (‑20.076 persones), Badalona (‑17.670) i Sabadell (‑15.377).