El Parlament ha aprovat aquest dijous la primera llei de la Transparència de Catalunya amb els vots a favor de CiU, ERC, PSC i PPC. El Principat se suma d'aquesta manera als països que han legislat específicament sobre aquesta qüestió. L'objectiu és el de "recuperar la confiança perduda de la ciutadania" fent que l'Administració sigui més transparent en la presa de decisions i en el recorregut dels diners públics. ICV-EUiA i C's s'han abstingut en la votació per la "desconfiança" cap al Govern de CiU, fet pel que la CUP ha decidit votar-hi en contra. A més de la transparència, la llei també regula l'accés a la informació, que regula com un dret subjectiu dels ciutadans, i les pràctiques de bon govern.

La majoria de portaveus parlamentaris ha coincidit en la necessitat d'obrir l'Administració pública a la ciutadania i atorgar als ciutadans el poder de control que no han tingut fins ara. El dret d'accés a la informació es converteix en un dret subjectiu dels ciutadans que només podrà ser restringit quan s'afecti a la intimitat personal (i a la sèrie d'excepcions que preveu la pròpia llei).

Es tracta de la primera llei de Transparència que aprova el Parlament de Catalunya, tot just un any després que ho hagi fet el Congrés dels Diputats i 250 anys després que el Parlament suec comencés a legislar sobre el tema, tal com s'ha encarregat de recordar el diputat de la CUP David Fernández. La llei arriba "tard" segons la majoria dels portaveus, tot i que pot contribuir a fer front a la desafecció política i a limitar les possibilitats dels corruptes i corruptors.

CiU, ERC, PSC i PPC han donat suport al conjunt del text destacant-ne la importància històrica. Gemma Calvet (ERC) ha subratllat que gràcies a la llei els ciutadans podran seguir la "traçabilitat" del diner públic, és a dir, podran conèixer quin és el recorregut que fa sigui la pròpia administració la que el gasti o sigui una empresa pública o privada a partir d'una subvenció. De la seva banda, Juli Fernández (PSC) ha reconegut que la llei -fruit d'una ponència conjunta dels partits que ha estat treballant durant més de dos anys- està motivada perquè els partits polítics no han fet les reformes "oportunes" i s'han multiplicat els casos de corrupció.

Per a Lluís Corominas (CiU), la llei de transparència donarà la oportunitat de reconciliació entre els ciutadans i l'administració i els electes. "Davant la corrupció hi ha dos actituds possibles: descriure-la i fer una política protesta o comprometre's, responsabilitzar-se i prendre riscos", ha subratllat. En aquest sentit, tant ell com Pere Calbó (PPC) han criticat els tres partits que s'han desmarcat de la llei tot i haver estat treballant fins el final. "Aquesta actitud és de curta volada", ha opinat Calbó.

Tant ICV-EUiA com C's i CUP han al·legat la desconfiança al Govern de CiU com un dels motius principals per no aprovar la llei. David Fernández (CUP) ha recordat que "una cosa és la llei i una altra la voluntat política". En la mateixa línia, Carina Mejías ha justificat la seva abstenció per una qüestió de "voluntat política" que no reconeix en el Govern. "No ens agrada la manera que té aquest Govern d'entendre la transparència", ha afegit. 

Joan Mena (ICV-EUiA) també ha defensat l'abstenció per aquest motiu i n'ha afegit diversos més: "L'òrgan de control de la llei no serà independent, sinó que s'adscriurà a un departament del Govern; les empreses no estaran obligades a concretar la despesa que facin amb el diner públic que rebin; el Parlament no queda inclòs a la llei i s'autoregularà; tampoc han quedat incloses les subministradores d'energia, aigua, gestió de residus, transport públic, serveis postals i entitats financeres, "que gestionen serveis d'interès general".

Administracions i organismes inclosos en la llei

Estaran subjectes a la llei la Generalitat; els ajuntaments i entitats locals; les empreses públiques; les empreses privades que rebin diner públic o tinguin contractes amb l'administració catalana o local; les universitats; els grups d'interès (lobbys) per als que, a més, es crearà un registre específic; els partits polítics; les patronals i els sindicats, la Sindicatura de Comptes, la Sindicatura de Greuges i l'Oficina Antifrau.

Tot i que el Parlament no s'inclou dins dels òrgans regulats per la llei de transparència, la cambra catalana ha establert un termini de sis mesos per adaptar el seu reglament a la nova legislació i també s'exigirà el compliment de tots els preceptes inclosos en la llei de transparència, bon govern i accés a la informació.

Serà la Sindicatura de Greuges, en col·laboració amb l'Oficina Antifrau i la Sindicatura de Comptes, l'encarregat de vetllar pel compliment de la llei, que s'ha inclòs en l'ordre del dia del proper Ple i, probablement, quedarà aprovada de forma definitiva el proper dimecres 17 de desembre.

Informació subjecte a transparència

L'administració pública estarà obligada a publicar la informació relativa a "organització institucional i estructura administrativa; gestió econòmica, comptable, pressupostària i patrimonial; les decisions i actuacions amb una rellevància jurídica especial; la plantilla, la relació de llocs de treball i el règim retributiu; els procediments administratius relacionats amb l'exercici de les seves competències; els contractes i els convenis; les convocatòries i l'atorgament de les subvencions i ajuts públics; els informes i els estudis; els plans, els programes i les memòries generals; la informació estadística; la informació geogràfica; les matèries i les actuacions la publicitat de les quals s'estableixi per norma; i qualsevol matèria d'interès públic que sigui objecte de demanda més freqüent per via de l'exercici del dret d'accés a la informació pública".

Pel que fa a les retribucions econòmiques, els ciutadans podran conèixer amb detall -sense infringir els preceptes de la llei de protecció de dades- la remuneració de tots els treballadors públics. A més del salari també s'hi inclouran les dietes i bonificacions que percebin.

Qualsevol ciutadà podrà accedir a la informació aportant simplement el seu nom, la petició específica de la informació que desitja obtenir i una adreça ("preferiblement electrònica) on fer arribar la documentació. A més, també podrà consultar una bona part d'aquesta informació a través de les dades que tant la Generalitat com la resta de subjectes sotmesos a la llei estaran obligats a penjar a Internet, prioritzant un accés fàcil i comprensible de la informació. 

Límits al dret d'accés a la informació pública

La llei específica tots els límits d'accés a la informació pública: "la seguretat pública; la investigació o sanció d'infraccions penals, administratives o disciplinàries; el secret o la confidencialitat en els procediments tramitats per l'Administració pública si són establerts per rang de llei; el principi d'igualtat de les parts en els processos judicials o la tutela judicial efectiva; els drets dels menors d'edat; la intimitat i els altres drets privats legítims; el secret professional i els drets de propietat intel·lectual i industrial".

Portal de Transparència

La Generalitat serà l'encarregada de centralitzar les dades subjectes a la llei de transparència. Ho farà a través d'un portal específic en el que es podrà consultar tota la informació garantida per la llei. Aquest portal no inclourà directament tota la informació, però sí que tindrà links específics perquè els ciutadans puguin arribar a obtenir la informació que busquen per via telemàtica. És a dir, a través de la web de la Generalitat es podrà accedir a la web sobre transparència específica dels ajuntaments, les empreses, els partits polítics, etc.

En l'aspecte econòmic (retribucions, contractes, subvencions, etc.) sí que serà el portal de la Generalitat el que ofereixi tota la informació de manera directa. A més, també disposarà de totes les dades referents específicament a l'actuació de la Generalitat.

Silenci Administratiu Positiu

L'administració estarà obligada a respondre les peticions dels ciutadans en el termini d'un mes i, si no ho fa, la resposta s'interpretarà com un 'sí', a diferència del que passa actualment. Un concepte pràcticament desconegut a Europa, tot i que amb un exemple al mateix estat espanyol, ja que en la seva llei de transparència, Navarra també ho va incorporar. Qui no ho va fer, però, va ser el govern espanyol, fet que obre la porta a que l'executiu estatal decideixi recórrer la llei catalana als tribunals. El silenci administratiu positiu és una de les novetats més destacades de la llei, que obliga l'Administració a canviar el seu sistema de funcionament habitual i a agilitar les relacions amb la ciutadania.

Altres qüestions rellevants incloses en la llei són l'exigència de fer accessible i fer publicitat activa de totes les decisions de l'administració, especialment aquelles que comportin l'ús de diner públic.

Comissió de Garantia del Dret a l'Accés a la Informació Pública

De la llei es desprèn la creació d'una Comissió de Garantia del Dret a l'Accés a la Informació Pública. Un òrgan nou que el Govern adscriurà a una conselleria, tot i que els seus membres (entre 3 i 5) seran nomenats pel Parlament i tindran "independència orgànica i funcional" respecte l'executiu i la cambra catalana.

Aquesta comissió serà l'encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d'accés a la informació pública. Actuarà com a última opció de recurs administratiu abans de passar al procediment judicial. Per tant, els ciutadans, les empreses, les entitats, els partits, etc. se li adreçaran per presentar reclamacions respecte a la negativa per part de l'administració de facilitar informació a la que consideren que tenen dret. La comunicació amb aquesta comissió serà gratuïta per als ciutadans.

Els membres d'aquesta comissió seran escollits entre "juristes especialistes en dret públic i tècnics en matèria d'arxius o gestió documental de competència i prestigi reconeguts amb més de deu anys d'experiència professional". 

En tot cas, d'aquesta comissió no correspondrà el règim sancionador, sinó que farà una tasca de mediació o emetrà una resolució sobre el seu posicionament respecte els conflictes que hagi de gestionar.

Règim sancionador

Hi haurà tres tipus de infraccions que comportaran sanció. Si són comeses per personal de l'administració es regulen en base a la llei de la funció pública. Si, en canvi, són comeses per alts càrrecs de l'administració o per persones externes a l'administració tenen una graduació determinada i varien entre infraccions molt greus, greus o lleus.

En el cas dels alts càrrecs, les infraccions molt greus poden arribar a comportar la seva destitució, una sanció d'entre 6.001 i 12.000 euros, la pèrdua de la pensió indemnitzatòria a la que tingués dret i la inhabilitació per ocupar un càrrec públic en un període d'entre un i cinc anys. Aquí s'inclouen, entre d'altres, "donar informació parcial, ometre o manipular informació rellevant amb l'objectiu d'influir en la formació de l'opinió de la ciutadania; impedir o obstaculitzar deliberadament l'accés a la informació; ocultar l'existència d'informació pública per impedir-ne el seu coneixement i accés; i facilitar informació relativa a dades íntimes i privades sense consentiment". 

També es consideren infraccions molt greus "prendre decisions manifestament contràries a la Constitució o a l'Estatut; prendre decisions discriminatòries; incomplir les funcions del seu càrrec; cometre actes o omissions que vulnerin el contingut essencial dels drets i les llibertats públiques" .

Per a les persones aliens a l'administració, però subjectes a aquesta llei, les sancions molt greus poden comportar multa d'entre 6.001 i 12.000 euros; suspensió pera poder contractar amb l'Administració en un període màxim de sis mesos; inhabilitació per ser beneficiari d'ajuts públics per un període màxim de cinc anys; o la cancel·lació definitiva de la inscripció en el registre de grups d'interès.

El règim sancionador serà aplicat per diferents institucions. Serà la Generalitat l'encarregada de sancionar en cas que la infracció l'hagin comés els membres del Govern, del secretariat del Govern, del portaveu del Govern i dels secretaris generals. Per a la resta d'alts càrrecs de la Generalitat, l'encarregat de sancionar serà una òrgan col·legiat integrat per la persona titular del departament competent en matèria d'Administració pública, un representant de la Comissió Jurídica Assessora i dos juristes de prestigi reconeguts designats pel Parlament. Pel que fa a l'àmbit local, les sancions seran executades pel Ple quan es tracti d'alts càrrecs.

Les infraccions molt greus prescriuran en un termini de tres anys, les greus en un termini de dos anys i les lleus en un termini d'un any a comptar des que es van cometre.

Entrada en vigor 

La llei entrarà en vigor al cap de sis mesos de la seva aprovació. En aquest període ja estarà funcionant la Comissió de Garantia del Dret a l'Accés a la Informació Pública, ja s'aplicarà el silenci administratiu positiu i totes les administracions catalanes estaran obligades a facilitar la informació que es preveu en la llei. Fins i tot haurà entrat en funcionament el portal web específic de la Generalitat. Només s'inclou una excepció: la publicitat activa d'ajuntaments i ens locals, que tindran un any de marge per a posar-se al dia. Així doncs, els portals web sobre transparència dels ajuntaments no hauran d'estar operatius fins a finals del 2015.